L'Ajuntament de Mont-roig del Camp ha admès aquest dimarts que els Ninots Mironians, al centre d'una polèmica els darrers dies per informacions destapades per ElNacional.cat, van ser retirats el 2011, "i posteriorment destruïts", per facilitar les negociacions amb la família del pintor per establir al poble la Fundació Mas Miró, presidida ara per l'alcalde socialista, Fran Morancho. El text confirma la majoria dels detalls que ElNacional.cat ha anat publicant els darrers dies: la documentació que prova que l'actual alcalde del PSC va pactar amb els hereus de Joan Miró la destrucció dels ninots, creats el 1993 per a l'Any Miró, sense que aparentment l'ordre d'una entitat privada fos avaluada abans en un expedient. El passat dijous dia 6, l'Ajuntament s'havia negat a respondre les consultes sobre el parador dels ninots plantejades per aquest mitjà, que en paral·lel ha tramitat una petició d'accés a la informació pública. La construcció dels ninots va ser una idea de representants del món cultural mont-rogenc que ho van proposar el 1993 Joan Baixas, director de teatre i titellaire, qui el 1978 va estrenar l'obra Mori el Merma, una obra col·lectiva en la qual va participar Miró. Per a aquesta obra es van crear uns ninots inspirats en els dissenys de la sèrie L'enfance d'Ubú, de l'artista.
En el comunicat d'aquest dimarts, el consistori admet que Successió Miró —l'entitat que vigila els drets d'autor— va reclamar el 2011 la retirada i destrucció dels ninots. En aquell moment, l'Ajuntament "començava a temptejar la possibilitat de crear una institució sòlida al poble dedicada a la figura de Joan Miró, i per aquest motiu la petició d’eliminar els ninots no podia ser desoïda". El text continua: "Per a la família Miró, hi havia un clar conflicte d’originalitat entre aquestes peces i aquelles creades amb el Joan Baixas en vida de l’artista, peces que es conserven a la Fundació Miró de Barcelona, al Museu Es Baluard de Mallorca I a alguna col·lecció particular". Donat que els hereus de Miró van exigir la retirada i destrucció amenaçant amb accions legals, l'equip de govern va executar l'ordre —almenys en un primer moment la retirada— sense qüestionar la seva legitimitat. No consta que s'ordenés un expedient informatiu o que es valorés si la petició dels hereus xocava amb la legislació de protecció del patrimoni cultural.
No precisa la data de la destrucció
El comunicat no aclareix en quin moment els ninots van ser destruïts ni com. De fet, segons fonts consultades per aquest mitjà, les figures no haurien estat immediatament destruïdes i haurien anat a parar a la deixalleria municipal en uns terrenys que el 2024 el consistori va vendre a l'empresa sud-coreana Lotte, que projecta construir una fàbrica de components per a bateries. Aquest projecte, que té el suport del Govern, ha generat un fort moviment d'oposició veïnal. Precisament, és en el marc d'aquesta polèmica que activistes haurien descobert que els ninots, que reposaven a la deixalleria, haurien estat finalment destrossats quan l'ajuntament va haver de buidar els terrenys per traspassar-los als nous propietaris. Recentment, una entitat ecologista, L'Escurçó, havia amenaçat el consistori en denunciar l'ajuntament en cas que les figures no apareguessin.
Polèmica política
Les denúncies de destrucció dels ninots han generat també una polèmica política, tant ERC com Junts han reclamat al consistori que exhibeixi els ninots i aclareixi els fets. Per part de Junts, a més, s'ha demanat que la Direcció General del Patrimoni Cultural obri un expedient a Morancho. Es tem que l'actuació de l'alcalde hagi vulnerat la llei de protecció del patrimoni, executant l'ordre d'una entitat privada per eliminar uns béns creats el 1993 amb diners públics. Els impulsors dels Ninots asseguren que van costar 1,5 milions de pessetes (9.000 euros) i que llavors tenien el suport de la família, de la filla del pintor, Maria Dolors Miró, i la seva vídua, Pilar Juncosa. Les creacions figuraven a la memòria oficial de l'Any Miró que va editar la Generalitat de Catalunya. La polèmica ha provocat també comentaris del crític d'art Vicenç Altaió, comissari de l'Any Miró, que en declaracions a ElNacional.cat va dir diumenge: "Els Ninots Mironians no són pas obra de Miró, sinó fets per gent mironiana i mont-rogenca perquè ballin en la festa popular i Miró sigui recordat a Mont-roig com un artista de l'ultralloc i universal". El crític d'art afegia que Miró va unir "l'art d'avantguarda amb la cultura popular, on es troba l'energia de l'anònim i l'arrel" i, parafrasejant l'artista, va destacar: "Ja poden destruir que com digué Miró 'l'art pot ser destruït, el que compta són les llavors que escampa a la terra'".