Vicenç Altaió, comissari de l'Any Miró, ha defensat aquest diumenge el valor artístic dels Ninots Mironians, construïts amb motiu de la commemoració a Mont-roig del Camp i actualment al centre d'una polèmica davant els documents que indiquen que l'alcalde de Mont-roig del Camp, Fran Morancho (PSC), va pactar-ne la destrucció amb els hereus de Joan Miró. El consistori mont-rogenc es nega a informar sobre la situació de les figures, de manera que fa créixer la sospita que efectivament s'han destruït. En declaracions a ElNacional.cat, Altaió ha comentat sobre la polèmica: "Els Ninots Mironians no són pas obra de Miró, sinó fets per gent mironiana i mont-rogenca perquè ballin en la festa popular i Miró sigui recordat a Mont-roig com un artista de l'ultralloc i universal". El crític d'art ha afegit que Miró va unir "l'art d'avantguarda amb la cultura popular, on es troba l'energia de l'anònim i l'arrel" i, parafrasejant l'artista, destaca: "Ja poden destruir que com digué Miró 'l'art pot ser destruït, el que compta són les llavors que escampa a la terra'". Per la seva banda, Junts ha demanat aquest diumenge que la Generalitat obri un expedient informatiu per aclarir què ha passat.
La història es remunta al 1993 quan amb motiu de l'Any Miró, el divulgador cultural Josep Miquel Martí i Rom va proposar al pintor, director d'escena i titellaire Joan Baixas, antic col·laborador de Miró, recrear unes figures que el pintor havia dissenyat per a l'obra de teatre Mori el Merma. Aquest espectacle, estrenat al Liceu el 1978, es va començar a gestar el 1976 i va comptar amb la col·laboració del pintor, a la vegada que es van anar afegint a la producció noms reconeguts del teatre de titelles i objectes. Miró havia treballat al voltant del protagonista de l'obra Ubú rei, d'Alfred Jarry, en diferents sèries. De les figures que apareixen en obres de Miró, particularment a la sèrie L’enfance d’Ubú, la companyia La Claca de Baixas va construir els ninots de gran format per donar cos als personatges de l'obra. Els ninots són transposicions clares dels dibuixos de l'artista.
El debat sobre el consentiment
Miró va seguir personalment la feina de La Claca i durant vuit dies va estar pintant les figures amb l'ajuda dels actors en un taller en una masia de Palautordera. El 7 de març de 1978 l'obra es va estrenar al Teatre Principal de Ciutat de Mallorca i més endavant al Liceu. És aquí on el divulgador cultural Josep Miquel Martí i Rom, originari de Mont-roig, va quedar meravellat de les creacions. Anys després, amb motiu de l'Any Miró va proposar a Baixas crear aquestes figures a Mont-roig del Camp perquè s'integressin al patrimoni cultural del poble com a bestiari per a participar en cercaviles en jornades festives. Es va aconseguir el finançament de l'Ajuntament de Mont-roig, amb una despesa d'1,5 milions de pessetes, i el suport de la filla i la vídua de Miró. El consentiment familiar de les activitats que es van fer al poble es desprèn de les paraules de l'alcalde d'aquell moment, Josep Maria Aragonès, va escriure en un escrit d'agraïment a la memòria de la Generalitat sobre l'Any Miró on, a més a més, apareixen fotos dels ninots construïts a Mont-roig amb la participació d'infants de l'escola del poble.
Anys més tard, els nets del pintor van demanar a l'ajuntament que es desfés dels ninots en considerar-los un plagi. L'exalcalde d'ERC Miquel Anguera assegura que li ho van demanar verbalment i que s'hi va negar, convidant-los a acudir a la justícia. Més endavant, amb l'arribada del nou alcalde, Fran Morancho, del PSC, els ninots finalment van ser retirats de l'espai públic i, segons els papers que ha pogut consultar ElNacional.cat, podrien haver estat finalment destruïts, tot i que no consta cap informe per valorar aquesta mesura extrema. ERC i Junts han reaccionat amb crítiques. Els republicans presentaran preguntes al ple, mentre que des de Junts, aquest diumenge s'ha demanat que la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya obri un expedient per aclarir què ha passat amb les figures.