L'alcalde de Mont-roig del Camp, Fran Morancho (PSC), va pactar amb els hereus de Joan Miró —ara fa quinze anys— la "destrucció" dels Ninots Mironians, unes figures inspirades en l'obra del pintor que es van crear el 1993 en motiu l'Any Miró i que aquest estiu són font de polèmica en aquest poble del Baix Camp. Així ho revela un document de l'entitat privada Successió Miró del 6 d'abril del 2011, al qual han tingut accés ElNacional.cat, signat per dos nets del pintor. La carta té registre d'entrada el 13 d'abril d'aquell mateix any a l'Ajuntament de Mont-roig i, de la seva lectura, se'n dedueix que existia un pacte previ entre l'alcalde i la família Miró per eliminar les figures. "Us tornem a reiterar que acordàrem la destrucció dels ninots", avisen els nets. S'interpreta que els successors del pintor feia temps que esperaven que l'Ajuntament destruís les creacions, i per això exigeixen que el consistori, "passant ja d'hora i sent una alteració i plagi fraudulent de l'obra de Joan Miró, executi la retirada i posterior destrucció" dels ninots "en un termini màxim de 30 dies". En cas de no complir el pacte, afirmen, "actuarem per via judicial amb les conseqüències que puguin derivar-se".
El mateix dia que la carta entrava a l'Ajuntament, la junta de govern va acordar —per la via d'urgència i fora de l'ordre del dia— comunicar al Centre Miró la "retirada dels ninots mironians", recordant que eren de "propietat municipal", segons consta en la notificació rebuda per l'entitat el 15 d'abril i a la qual ha tingut accés aquest diari. El Centre Miró és una fundació privada que, en l'etapa d'un anterior consistori d'ERC, va poder establir-se al centre cultural Església Vella. Aquest centre l'havien impulsat l'exalcalde d'ERC, Miquel Anguera, i el promotor de la creació dels Ninots —treball que va dirigir Joan Baixas, antic col·laborador de Miró— amb motiu de l'Any Miró, el divulgador cultural Josep Miquel Martí i Rom. ElNacional.cat també ha tingut accés al document on consta l'ordre de l'alcalde per a retirar els ninots del centre cultural on estaven. Morancho va donar l'ordre el 21 d'abril i el dia 28 la tasca ja estava completada. L'alcalde exigia retirar els ninots per a "dipositar-los en algun magatzem municipal", però no hi ha constància que s'ordenés, a més a més, la destrucció.
El consentiment inicial de la família
Tot i que els successors actuals de Miró consideren que els ninots són un plagi, els promotors d'aquestes creacions sostenen que, quan es van construir, van comptar amb el suport de la filla del pintor, Maria Dolors Miró, i de la seva vídua, Pilar Juncosa. A més a més, defensen que es van fer com una activitat oficial de l'Any Miró, i per això imatges dels ninots surten a la memòria publicada per la Generalitat de Catalunya, on també hi ha referències textuals, que confirmen que tot es va fer amb el consentiment familiar de l'artista. Josep Maria Aragonès, l'exalcalde convergent al capdavant del consistori el 1993, hi escrivia en aquell moment sobre les figures mironianes: "S'han construït els ninots mironians de la vila de Mont-roig del Camp, dos gegants i quatre nans fabricats per un grup d'artesans experimentals, sota la direcció de Joan Baixas, antic col·laborador de l'artista". I continua: "Així es recuperava un antic desig de Joan Miró sobre la creació d'uns personatges per ser utilitzats a les cercaviles populars". Més endavant, Aragonès apunta: "No vull acabar aquestes línies sense agrair molt especialment l'ajut i el suport rebut per part de la família de l'artista, que en tot moment s'ha mostrat interessada pel desenvolupament dels distints actes".
L'Institut del Teatre es va oferir per salvar el bestiari
A causa d'una notícia sobre la retirada dels ninots, el 4 de maig del 2011 l'Institut del Teatre de Barcelona es va posar en contacte amb l'Ajuntament de Mont-roig per demanar la recuperació dels ninots per al fons del seu MAE (Museu de les Arts Escèniques). La carta, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, diu que l'Institut del Teatre considera els ninots "com a patrimoni i testimoni de l'escena catalana" i s'ofereix perquè siguin traslladats a la seva seu "per a evitar la seva destrucció".
Es desconeix quina va ser la resposta del consistori, però les fonts consultades per aquest diari indiquen que els ninots van acabar a la deixalleria municipal, en uns terrenys que fa dos anys van ser venuts a la companyia sud-coreana Lotte, que té previst aixecar una indústria química al poble, tot i els moviments d'oposició veïnals. L'entitat ecologista L'Escurçó, que ha aixecat la llebre aquest estiu sobre la possible destrucció del bestiari mironià, assegura que les peces estaven arraconades al costat dels lavabos de la deixalleria i ha amenaçat de denunciar els fets. Els activistes creuen que un cop venut el terreny es va haver d'alliberar l'espai i s'especula que els ninots podrien haver estat destrossats en els últims dos anys. L'Ajuntament de Mont-roig, que ha estat consultat sobre aquest afer, rebutja donar cap detall sobre la qüestió. ERC i Junts de Mont-roig del Camp han respost a la polèmica demanant a l'alcalde que torni a exhibir els ninots perquè consideren que es tracta de patrimoni cultural local. De moment, però, el consistori no ha abandonat el silenci.