L'independentisme afronta aquest 11 de setembre amb el repte de deixar enrere els anys de dol, frustració i desmobilització que han seguit el referèndum de l'1 d'octubre i la posterior repressió. Nou anys després del 2017, les entitats sobiranistes volen que aquesta Diada sigui un punt d'inflexió i serveixi per recuperar múscul al carrer, en un moment en què l'independentisme ja no té majoria parlamentària, continua dividit políticament i busca una nova manera de connectar amb una societat marcada per problemes quotidians com l'habitatge, Rodalies, els serveis públics o la llengua.
La mobilització arriba, però, amb el moviment independentista davant d'una fotografia electoral especialment complicada. El darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió situa Aliança Catalana en plena ascensió i per davant de Junts en unes hipotètiques eleccions catalanes. El partit de Sílvia Orriols obtindria entre 23 i 25 diputats, pràcticament al mateix nivell que ERC, que en trauria entre 24 i 26. Junts, en canvi, cauria fins als 16-18 escons, molt per sota dels 35 que té actualment. El PSC continuaria guanyant les eleccions, però també retrocediria, amb una forquilla de 36-38 diputats. El resultat dibuixa una transformació profunda de l'espai independentista. El sobiranisme tradicional ja no només té el problema de la pèrdua de la majoria parlamentària i de la desmobilització del carrer: també afronta l'ascens d'una força com Aliança Catalana, que capitalitza part del descontentament amb el sistema polític i, especialment, del vot que abans es repartia entre Junts i Vox.
Una Diada per sortir del dol
El nou president de l'ANC, Josep Vila Boix, ha situat aquesta Diada en la necessitat de "sortir del dol" que arrossega el moviment des del 2017. Vila, que va assumir la presidència de l'entitat el passat mes d'abril en substitució de Lluís Llach, considera que l'independentisme civil està començant a recuperar "pulsió social" i que l'11S ha de permetre comprovar si aquest canvi de tendència és real. La voluntat de les entitats és convertir el malestar social en una palanca política. La crisi de l'habitatge, les deficiències de Rodalies, els problemes dels serveis públics, la situació de la llengua catalana o la falta d'inversió per part de l'Estat espanyol són presentats com a símptomes d'un problema més profund: la manca de capacitat de Catalunya per prendre decisions sobre els seus propis recursos i prioritats.
Per això, la mobilització de Barcelona s'ha dividit enguany en dues columnes, una dedicada al "present" i una altra al "futur". El present representa una Catalunya marcada pels "malestars" i pels problemes que afecten el dia a dia. El futur simbolitza el país que, segons les entitats, podria gestionar directament els seus recursos i prendre les seves decisions. El pont entre totes dues realitats és la independència. Aquesta aposta també respon a la necessitat de trobar un nou llenguatge després d'uns anys en què el moviment ha tingut dificultats per mantenir la mobilització social. La Diada del 2025 va registrar la participació més baixa des de l'inici de les grans manifestacions independentistes. La Guàrdia Urbana va xifrar en 28.000 les persones que van participar en la mobilització de Barcelona, mentre que els organitzadors van situar la xifra per sobre dels 100.000 en el conjunt de les convocatòries.
Sense majoria parlamentària
El context polític tampoc és el mateix que el de les primeres grans Diades del procés. El 2021, ERC, Junts i la CUP sumaven 74 diputats al Parlament i superaven el 51% dels vots. Tres anys després, les mateixes forces, amb Aliança Catalana incorporada al còmput independentista, es van quedar en 61 escons a les eleccions del 2024. L'arribada de Salvador Illa a la Generalitat ha consolidat un nou escenari. El PSC governa amb el suport parlamentari d'ERC i els Comuns, mentre Junts exerceix de principal força de l'oposició. El govern reivindica la "normalitat institucional" i la gestió com a eixos de la seva acció, mentre que els juntaires acusen Illa de confondre "normalitat institucional amb renúncia" i "estabilitat amb immobilisme".
Junts ha convertit aquesta Diada en una impugnació directa del projecte d'Illa. En el seu manifest, el partit defensa que Catalunya pateix una situació de dependència que es manifesta en el dèficit fiscal, les infraestructures, els serveis públics, la llengua o la manca de competències en immigració. La formació de Carles Puigdemont reclama "reconstruir la nació, recuperar el bon govern i preparar la independència". Els juntaires també mantenen trencades les relacions amb el PSOE a Madrid des de fa gairebé un any, mentre que a Catalunya rebutgen qualsevol entesa amb el PSC. La seva estratègia passa per situar-se com l'alternativa independentista al govern d'Illa i, alhora, pressionar Pedro Sánchez perquè compleixi els compromisos adquirits amb Junts.
ERC, entre Illa i Sánchez
ERC arriba a la Diada en una posició molt més complexa. Els republicans són el soci parlamentari prioritari de Pedro Sánchez a Madrid i també han estat decisius perquè el Govern d'Illa pogués aprovar els pressupostos de la Generalitat. Al mateix temps, a Catalunya intenten mantenir un perfil d'oposició i han incrementat la pressió sobre el Govern en assumptes com Interior o la gestió dels Mossos. La situació fa que republicans i juntaires arribin a l'11-S amb estratègies molt diferents. Junts utilitza la Diada per denunciar la "renúncia" del Govern d'Illa i reivindicar la preparació d'un nou embat independentista. ERC, en canvi, ha de combinar la seva oposició al Govern català amb el paper que exerceix com a soci necessari de Sánchez.
Una de les imatges polítiques de la jornada serà el retorn d'Oriol Junqueras a la manifestació de la Diada després d'anys sense participar-hi. El president d'ERC ha decidit tornar al carrer en un moment en què els republicans intenten recuperar perfil dins del moviment independentista i, alhora, mantenir la seva aposta per la via de la negociació amb l'Estat.
L'amnistia, al retrovisor
Però si hi ha un factor que pot alterar l'escenari independentista en els pròxims mesos és l'aplicació definitiva de la llei d'amnistia. La recent jurisprudència europea ha reforçat la seva compatibilitat amb el dret de la Unió Europea i ha incrementat la pressió sobre els tribunals espanyols. El Tribunal Constitucional començarà a deliberar a partir del 22 de setembre sobre el recurs de Jordi Turull contra la llei. Una doctrina constitucional clara podria tenir conseqüències sobre la resta de causes vinculades al procés i obrir la porta a l'aplicació de l'amnistia als principals dirigents independentistes.
En aquest escenari, el retorn de Puigdemont es converteix en una possibilitat que plana sobre tota la Diada, fins al punt que el magistrat Pablo Llarena ja ha assegurat que podria aplicar-li després de la resolució del Constitucional amb Jordi Turull. El líder de Junts continua a l'exili i ha condicionat bona part de l'estratègia del partit a l'aplicació de l'amnistia, tot i que veus del partit ja situen el seu retorn aquest octubre. Si finalment desapareguessin les ordres de detenció, el seu retorn podria alterar profundament l'escenari polític català i, especialment, el futur de Junts i de l'independentisme. La incertesa, però, continua sent elevada. Des de l'independentisme es recorda que durant els últims anys hi ha hagut diversos anuncis i compromisos de l'Estat que no han acabat materialitzant-se. Per això, l'ANC manté la cautela i insisteix que el retorn no es pot donar per fet fins que l'amnistia sigui efectivament aplicada.
Una prova de foc
La Diada del 2026 arriba, així, amb més preguntes que certeses. L'independentisme ha perdut la majoria parlamentària, els partits mantenen estratègies divergents i la capacitat de mobilització dels últims anys ha disminuït. Però les entitats consideren que el moviment està començant a sortir de la paràlisi posterior al 2017. El repte és demostrar-ho al carrer. I també aconseguir que el malestar amb la situació actual de Catalunya no es quedi en una suma de reivindicacions sectorials, sinó que torni a connectar amb un projecte polític de país.
La possible aplicació de l'amnistia i el retorn de Puigdemont poden actuar com a elements de sacsejada política en els pròxims mesos. La irrupció d'Orriols, en canvi, obliga l'independentisme tradicional a definir els seus límits i el seu model de societat. Nou anys després de l'1-O, la batalla ja no és només per recuperar el carrer. També és per decidir quin independentisme surt de la reconstrucció.