L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha tancat aquest 2025 amb un balanç polític que no pot ser qualificat de negatiu, tot i acumular reprovacions al plenari municipal. Malgrat el seu govern minoritari, amb 10 regidors d’un total de 41, l’any que ha marcat la meitat del mandat s’acaba amb els pressupostos aprovats, encara que hagi estat per la via de la qüestió de confiança, i una esperada modificació de l’ordenança de convivència sota el braç pactada amb Junts per Barcelona i Esquerra Republicana de Catalunya. Es tracta de dues bones qualificacions, refermades per un Baròmetre Municipal complaent, que permeten a l’alcalde estrenar nou calendari per a un preelectoral 2026 en què es preveu que es vagi delimitant el panorama de candidats de cara a les eleccions del 2027.
I és que tenir els comptes de Barcelona per a l’any 2026 operatius des de l’1 de gener, activats automàticament el 29 de desembre, és alhora una mostra de la seva minoria, ja que s’ha vist obligat a activar per segon cop aquest mandat el comodí de la qüestió de confiança, però també mostra la incapacitat dels contraris d’articular una alternativa, una carta que consolida un govern municipal que ja ha deixat enrere els plans per ampliar l’executiu un cop ha tancat un acord de col·laboració preferent amb els republicans d’Elisenda Alamany que ha comportat novetats com la creació de la figura de la comissionada del català, que ha recaigut en Marta Salicrú.
De fet, Collboni, afronta aquest 2026 com un any de traspàs, no en el sentit que tingui un dia més, que no és el cas, sinó en el sentit que servirà per arribar a l’any 2027 i a les eleccions municipals. “Aquest any que queda” va ser la fórmula que va utilitzar l’alcalde per referir-se al que queda de mandat al final del plenari de la qüestió de confiança, segur de l’automatització dels pressupostos i amb la garantia que els comptes del 2027, en el pitjor dels casos, seran una pròrroga dels del 2026. En tot cas, en el balanç de l’any que es tanca, Collboni s’ha convertit en un referent europeu de les polítiques d’habitatge i ha insistit reiteradament que el seu objectiu és el de garantir el dret dels barcelonins a no marxar de la ciutat.
Els reptes del 2026: habitatge, arquitectura i el Tour
Pel que fa als reptes del 2026, Collboni tindrà oportunitats per al lluïment i la projecció internacional, com la capitalitat mundial d’Arquitectura, un certamen que omplirà de contingut tot l’any i que serà un aparador de ressonància mundial, com ho ha estat aquest 2025 la FIL Guadalajara —no exempta de polèmica— o ho pretenia ser el 2024 la Copa Amèrica de vela. Precisament, en l’àmbit esportiu, la gran cita a Barcelona serà la sortida del Tour de França, previst per al 4 de juliol, un cop resolt el conflicte per l’eventual presència de l’equip Israel - Premier Tech, ara anomenat NSN Cycling Team, amb seu a Catalunya i desvinculat d’Israel.
Ara bé, només amb lluïment no es governa una ciutat, i en aquest sentit cal tenir en compte que l’accés a l’habitatge s’ha convertit ja en un dels principals problemes dels barcelonins. Ja s’ha dit que Collboni vol esdevenir el gran defensor del dret de quedar-se a la ciutat i en aquest sentit les polítiques d’habitatge formen l’eix central de la seva acció de govern, amb la cessió de sòl a l’Incasòl per a la construcció de nous edificis, l’anunci —de fet, promesa electoral pel 2027— de no renovar les llicències dels 10.000 pisos turístics de la ciutat l’any 2028, la construcció de noves promocions d’habitatge així com l’ús d’eines com el tanteig i retracte per incorporar més habitatge social o la batalla europea a través de la iniciativa Mayors for Housing. Ara bé, l’anunciada reforma del 30% de reserva d’habitatge protegit ha estat un fiasco per la manca d’acord amb Junts per Barcelona.
Pel que fa a la mobilitat, el transport públic i l’urbanisme, Collboni ha desenvolupat polítiques per afavorir els desplaçaments sostenibles, però ha refredat la connexió de les xarxes de tramvies, que, en el millor dels casos, quedarà per al pròxim mandat. En urbanisme, ha frenat la construcció de més eixos verds sense fer realitat la seva promesa electoral d’obrir com a jardins públics els interiors d’illa, especialment del districte de l’Eixample. De cara al 2026, a més, l’alcalde ha d’entomar l’aplicació de la nova ordenança de civisme i fer realitat la promesa no només de fer-la complir, sinó també la d’aconseguir cobrar les sancions, en especial les aplicades sobre els no residents.
Panorama electoral: Collboni surt a la 'pole position'
Finalment, quant al panorama electoral del 2027, Jaume Collboni aspira a repetir com a candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya sense que cap altre membre del seu partit li faci ombra. A més, compta amb almenys dos avantatges respecte a les eleccions del 2023. La primera és la d’iniciar la cursa electoral des de l’alcaldia, que sempre és una bona posició de sortida, i la segona és que, quatre anys més tard, Collboni es trobarà amb un escenari de rivals molt diferents dels del 2023, sense els alcaldes Xavier Trias i Ada Colau ni el guanyador de les municipals del 2019, Ernest Maragall, com a oponents.
Cal recordar que en les eleccions del 2023, Collboni va quedar en segona posició en unes eleccions en les quals competia contra Trias, alcalde entre 2011 i 2015; Colau, alcaldessa entre 2015 i 2023 i Ernest Maragall, guanyador de les eleccions el 2019, tres pesos pesants que ara han abandonat la política activa. A més, el candidat del PSC va arrabassar l’alcaldia a Trias gràcies als vots de Barcelona en Comú —per evitar un alcalde de dretes— i del Partit Popular —per barrar el pas a un batlle independentista—, un pecat original que també ha llastat les relacions amb els grups que formen el plenari municipal.
En tot cas, i de cara al 2027, Collboni és el candidat virtual del PSC mentre que al principal grup de l’oposició, Junts per Barcelona, hi ha diversos noms sobre la taula, però cap del pes específic de Trias. Artur Mas, Joaquim Forn i Tatxo Benet haurien declinat l’oferiment d’encapçalar la llista electoral, i per això els que tenen més possibilitats de ser alcaldables són el regidor Josep Rius, afí a Carles Puigdemont, i Jordi Martí Galbis, actual president del grup municipal i hereu del llegat de Trias, que ja s’ha mostrat disposat a presentar batalla. El mateix partit s’ha dotat d’un reglament per elegir candidat que, en última instància, pot evitar la celebració de primàries.
Pel que fa a Barcelona en Comú, el candidat virtual és Gerardo Pisarello, que ja va ser primer tinent d’alcaldia entre 2015 i 2019, en el primer mandat de Colau, i que ja ha presentat la seva candidatura a unes primàries amb l’aval de la mateixa Ada Colau i del ministre de Cultura, Ernest Urtasun. Pisarello podria fer tàndem amb Gemma Tarafa, que queda com a líder dels Comuns a la Casa Gran després de la recent marxa de Janet Sanz. Ara bé, no es descarta que hagi de competir en primàries amb Bob Pop, l’escriptor i col·laborador de televisió que va anunciar la intenció de presentar-se com a alcaldable, per bé que, un cop oficialitzada l’opció de Pisarello, també podria renunciar-hi o integrar-se a la llista.
Pel que fa a Esquerra, un cop retirat Ernest Maragall, qui porta les regnes del partit a la Casa Gran és Elisenda Alamany, que ja ha engegat la precampanya amb la intenció de ser l’alcaldable el 2027, tot i que la federació de Barcelona, que és qui triarà el o la candidata per mitjà de primàries, passa per moments convulsos després de ser escollida una presidència no oficialista. Pel que fa al Partit Popular, Dani Sirera, cap de files dels populars al plenari, porta des de les eleccions del 2023 postulant-se com a candidat pel 2027, per bé que en aquest partit, l'última paraula la té la direcció estatal, que és qui dirà en el seu moment el nom de l’alcaldable.
Aquest quadre electoral s’ha de completar amb el possible candidat de Vox, amb l’actual president del grup municipal, Gonzalo de Oro Pulido, amb intenció de presentar-se, tot i que també sona el nom de Joan Garriga com a alcaldable. A més, cal tenir en compte que la CUP i Aliança Catalana es podrien presentar, tot i que encara no compten amb candidats definits. En tot cas, Collboni tindrà al davant un panorama molt diferent del del 2023 i comptarà, en tant que alcalde, amb la pole position. Això sí, a condició que durant l’any 2026 no hi hagi cap terrabastall polític que obligui a reordenar les fitxes sobre el tauler, una possibilitat que ni Collboni pot preveure.