La governança del turisme a la ciutat de Barcelona és una qüestió que interpel·la al govern municipal i la resta d’administracions públiques, però també al sector privat, en especial aquell que fa negoci amb el turisme. En aquest marc i amb dades sobre la taula com el fet que la capital de Catalunya rep anualment 15,5 milions de turistes, genera 160.000 llocs de treballs directes i més de 200.000 indirectes i suposa un 14% del producte interior brut (PIB) de la ciutat, aquest dimarts al matí el quart tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, i responsable de l’àrea de Turisme, Jordi Valls, i el president del Gremi d’Hotels de Barcelona i del comitè executiu de Turisme de Barcelona, Jordi Clos, han intercanviat idees sobre com gestionar el turisme, amb punt de trobada però també desacords, com ara el de la suspensió de pisos turístics.
Valls i clos han protagonitzat el col·loqui ‘Barcelona i el turisme’, inclòs en el cicle Fer Metròpoli, Barcelona 2030, un acte presentat per Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona i clos per Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball. Durant una hora llarga, el representant de l’Ajuntament i el president dels hotelers barcelonins han pogut posar sobre la taula les seves visions sobre turisme coincidint, d’entrada, en la necessitat de governar el turisme en un estadi diferent del de fa unes dècades, quan “tota la política turística es concentrava en la promoció de la ciutat”, segons ha exposat Valls.
Ara bé, si hi ha hagut un punt en desacord clar, ha estat en la proposta de suspensió de les llicències de pisos turístics anunciada per l’alcalde, Jaume Collboni, per a l’any 2028 que implicaria retornar uns 10.000 habitatges al mercat residencial. En aquest sentit, Clos ha recordat que l’existència dels pisos turístics va aparèixer “de manera quasi descontrolada”, amb gent que va voler rendibilitzar els seus pisos, però que “va generar un problema”, centrant-se, això sí, en el “creixement de pisos turístics individuals dins edificis de privats, que generaven conflictes de convivència”, però ha apuntat que hi ha un segon model que és el dels “edificis on tots els habitatges són pisos turístics, que ja no generen cap conflicte”, i per això ha reclamat una amnistia per aquest tipus de negoci, perquè “hi ha una certa necessitat de vacants per un tipus d'activitats i esdeveniments i la disponibilitat d'aquests espais és necessària”, a diferència dels pisos individuals.
El mateix Clos ha defensat la suspensió de les llicències per als pisos d’ús turístic situats en edificis de veïns, “perquè són habitatges”, però ha reclamat mesures de gràcia per a la resta, una possibilitat que Valls ha descartat completament amb una negativa clara a la pregunta, efectuada per la moderadora, Glòria Martín, sobre si es preveia aquesta diferenciació: “No”. Ara bé, Valls ha recordat que abans que s’arribi al moment de prendre una decisió definitiva sobre les llicències el 2028, quan aquestes caduquen, “el 2027 hi ha eleccions i la fragmentació política serà més alta que ara i s’haurà d’arribar a acords”. Dit d’una altra manera, avui l’Ajuntament no preveu cap amnistia per a determinats pisos turístics, però cal recordar que aquesta mesura depèn del fet que Collboni continuï sent alcalde i segons el govern que sorgeixi de les eleccions del 2027 es podria donar altres escenaris.
Saturació de zones emblemàtiques
Pel que fa a la resta d’inputs tractats en el col·loqui, Clos i Valls han coincidit en la necessitat de “descentralitzar” el turisme per a evitar la saturació. Clos ha apuntat que en aquest marc, “és important gestionar per poder redistribuir el turisme de forma raonable, escollir el turisme que volem”, alhora que Valls ha reclamat la “col·laboració publicoprivada”, incidint que la “promoció vinculada a la imatge de la ciutat no pot estar només en mans privades”, i per això ha defensat “les polítiques públiques de regulació, com el PEUAT i la fiscalitat turística”.
De fet, la taxa turística ha estat un altre dels temes posats sobre la taula durant el debat. En aquest sentit, i amb l’horitzó que el 2029 aquest impost pugui arribar als 15 euros per persone i nit en els hotels de més categoria, Clos ha apuntat que “la taxa té un sostre i hi estem arribant”, i ha apuntat com a fet negatiu que aquest impost “no s’aplica a la resta de les ciutats importants d’Espanya”, la qual cosa podria generar un perjudici a Barcelona: “Ens situem en situació de debilitat sobretot en esdeveniments internacionals”, perquè “perdem competitivitat” si es competeix amb Madrid i la seva “taxa zero”. De fet, una opció seria una taxa diferenciada pel turisme de negocis i congressos, però Valls ha apuntat que l’important és “que els impostos es gestionin bé” i ha defensat la política municipal d’apujar la taxa turística i no apujar impostos als ciutadans.