En un club en què aquests últims anys es pot parlar de grans rècords a l'hora de dominar el futbol domèstic, tant si parlem de Lliga, Supercopa d'Espanya o Copa del Rei, hi ha dues marques que són atribuïbles al Barça actual i al seu entrenador, Hansi Flick: haver convertit un equip d'elit en una gran família i fer de la connexió entre l'equip i l'afició una cosa única. La rua d'aquest any pels carrers de Barcelona així ho reflecteix, com la de la temporada passada. Al final, la crisi econòmica del club ha servit per destapar una generació de joves futbolistes de la Masia que són una barreja d'esportistes d'elit i culers aficionats que viuen els triomfs d'una manera tan especial que genera una simbiosi amb l'afició tan singular que només pot sorprendre. Jugadors —Balde i Casadó— que se'n van a la plaça de Catalunya a celebrar el títol de Lliga amb l'afició; jugadors —Pedri, Olmo i Eric Garcia— que passegen en bicicleta, seguint una tradició de l'any passat en què van anar a l'hospital a visitar Ferran Torres, l'estrella del Clàssic d'aquest any; o la plantilla sencera donant suport, durant el partit, a Flick, el pare del qual havia mort al matí.

Guanyar 3 de les 4 últimes Lligues i 11 de les 18 que s'han celebrat des de la temporada 2007-2008 és una bona estadística. Difícil d'explicar als més joves quan se'ls explica que quan el Barça va guanyar la Lliga 1973-74, la primera de Johan Cruyff al club, portava 14 anys de sequera, des del campionat 1959-1960. Encara hi ha una altra estadística més bèstia: abans del 1973, el club només tenia 8 títols a les seves vitrines. Això significa que en els últims 50 anys ha guanyat més del doble de Lligues que en els seus primers 70 anys d'història. Cruyff va canviar aquella mentalitat i els que van planificar aquella arribada de l'holandès errant van adoptar una decisió transcendental per a la història de l'entitat. Però, si aquella decisió ho va canviar tot, el fet de preservar el seu llegat futbolístic li ha donat al club un estil propi que dos dels seus deixebles, Pep Guardiola i Luis Enrique, han adaptat a dos dels equips que dominen l'elit europea, Manchester City i Paris St. Germain. Doncs bé, Hansi Flick li ha fet fer un nou gir al model i ha establert les bases per dominar la competició espanyola i ser un seriós candidat a guanyar la Champions, l'assignatura pendent.

Ara que tot són felicitacions a l'equip, als jugadors, al staff tècnic i a la directiva, cal recordar que el caïnisme que de vegades pateix el club acaba devorant, fins i tot els èxits

El fet que el lema de les celebracions fos Una manera de ser, una manera de guanyar tampoc és casualitat. Respon als valors que el club vol impulsar, sent com és referent per a una joventut que hi veu la millor identificació possible i, també, portes enfora d'un país al qual representa. Això, l'escriptor català Manuel Vázquez Montalbán ho va definir, el 1987, en un article publicat a la revista Catalònia, com que era l'exèrcit desarmat de Catalunya, el principal vehicle per a l'expressió de la identitat catalana, començant per la llengua, lògicament. Sentir un futbolista com Balde —fill de pare de Guinea-Bissau i mare dominicana— recriminar a un periodista català que li fes preguntes en castellà dona, també, una idea precisa del que Montalbán escrivia i del que el Barça, en un context global tan desfavorable, ha d'intentar preservar o si més no ajudar, almenys, amb la intensitat que està fent. 

Ara que tots són felicitacions a l'equip, als jugadors, al staff tècnic i a la directiva, cal recordar que el caïnisme que de vegades pateix el club acaba devorant, fins i tot els èxits. Va passar amb Cruyff, també amb Guardiola i no hauria de passar amb Flick. Les dues últimes eleccions a la presidència, guanyades àmpliament per Joan Laporta, haurien de servir per deixar treballar en pau els rectors del club. Sis títols de Lliga en 12 anys, en els seus tres mandats, el deixen a un sol títol de Lliga de Josep Lluís Núñez, amb la diferència que el més famós constructor de xamfrans de Barcelona va necessitar 22 anys de mandat. L'1 de juliol, Laporta iniciarà el seu quart i últim mandat, per estatuts del club, que durarà fins al 30 de juny del 2031. O sigui, les pròximes cinc temporades. L'entrenador ha renovat per als dos pròxims exercicis, amb opció a un tercer; l'estadi estarà completament acabat, amb coberta i tot, i a punt per a la seva inauguració entre finals de l'any vinent i principis del 2028. I mentre duri la instal·lació de la coberta, el Barça haurà d'emigrar novament a Montjuïc durant els primers mesos de la temporada 27-28. Serà l'última vegada fora del Camp Nou. Qui hauria apostat per un final com aquest i amb un patrimoni i un equip com l'actual quan va accedir a la presidència el 2021? Senzillament, molt pocs.