Junts per Catalunya ja fa setmanes que ha activat la maquinària per a les eleccions municipals del 2027. Els juntaires busquen tenir tots els candidats lligats durant el 2026 i, el seu discurs, serà sobretot la lluita contra els populismes d'esquerres, davant l'auge a les enquestes d'Aliança Catalana. Per fer-ho, els juntaires han dut a terme un reglament intern per elegir candidat, que serà validat aquest dissabte en una convenció municipalista que se celebra de forma telemàtica i que, novament, haurà de ser ratificat el 29 de novembre en un consell nacional del partit. Tot i que no és definitiu, el reglament estableix una especificitat per elegir candidat a Barcelona, independentment del mecanisme que hi haurà arreu de Catalunya.
En el cas de Barcelona, el reglament contempla fins a tres mecanismes, que no són definitius, per escollir el candidat i que acabarà definint la CMT, la Comissió Municipal Territorial, que, en el cas de la capital catalana, estarà configurada per dos representants de l'executiva nacional -un d'ells el responsable de Política Municipal, Joan Ramon Casals-; també en formaran part dos representants de la Federació de Barcelona -el seu president, Joan Rodríguez, i el secretari de política municipal- ; així com un representant de cada un dels deu districtes de la ciutat. El reglament, per això, especifica que és incompatible formar part de la CMT i ser alhora aspirant a candidat, de manera que el conflicte d’interessos es vol tallar de soca-rel.
Tres possibles camins per escollir alcaldable
El mecanisme de selecció s’activa quan la CMT es constitueix i la DEN la ratifica. S’envia un correu electrònic a militants i simpatitzants informant de l’inici del procés i del termini per presentar precandidatures: tres dies per notificar que es vol ser alcaldable. El quart dia es proclamen els aspirants que continuaran el camí. El filtre següent és la recollida d’avals: ha d'obtenir l'aval d'un 20% del cens de militants i simpatitzants amb dret. Es tracta d’un sistema telemàtic a través de la plataforma Decidim i permet avalar més d’un aspirant.
Quan es tanquen els avals, la pilota torna a la CMT, que té 24 hores per escollir quina de les tres opcions s’aplica:
-
Proclamació directa: la CMT designa alcaldable sense votació interna.
-
Ratificació en assemblea: la CMT proposa un únic nom i la militància el ratifica en cinc dies.
-
Votació interna: si hi ha pluralitat competitiva, procés democràtic obert entre dos o més candidats.
D'aquesta forma, l'executiva liderada per Carles Puigdemont es guarda fins a l'últim moment el mecanisme per elegir candidat, davant del que, a hores d'ara, apunta a un enfrontament entre el líder actual a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí Galbis, i el portaveu i vicepresident del partit, Josep Rius. Tot i això, han sonat altres noms que han anat perdent força, com l'exconsellera Victòria Alsina, l'exconseller Argimon, l'exconseller Joaquim Forn o, fins i tot, el president Artur Mas, qui ja s'ha autodescartat. Caldrà veure quins passos segueix Jaume Giró després de renunciar als càrrecs interns del partit per desavinences amb Puigdemont. En tot cas, els juntaires descarten tenir candidat barceloní ja aquest 2025 per una qüestió de 'tempos' del mateix reglament.
Com es fa a la resta del país?
El procediment és diferent de la resta del país. La CMT està formada per una presidència local del municipi, la presidència comarcal, la presidència de la vegueria i el responsable de política del partit, Joan Ramon Casals. Com passa en el cas de Barcelona, també és incompatible ser candidat i formar part de la CMT. A més, cal tenir en compte que per ser candidat no és necessari ser militant de Junts. Als municipis amb executiva local, la CMT obre el procés amb quinze dies d’antelació i l’assemblea local recull i eleva propostes elaborades per militants, simpatitzants, l'executiva local, la comarcal o la mateixa CMT.
Després, la mateixa comissió formula un nom i la militància l’ha de ratificar. Si l’assemblea la rebutja, es torna a començar. Cal recordar que, en l'anterior reglament, en aquells municipis de més de 50.000 habitants s'havia de celebrar primàries en cas de més d'un candidat. Tanmateix, ara no és el cas. Allà on no hi ha estructura local, la CMT simplement nomena el cap de llista i ho comunica als militants del municipi. El mecanisme és centralitzat i busca garantir que no hi hagi territoris orfes.