Durant la passada campanya electoral, el nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va intentar marcar al màxim les distàncies amb els socis de govern municipal en l’anterior mandat, però un cop ha assumit l’alcaldia, ha deixat clar que els seus objectius en matèria d’urbanisme no difereixen gaire dels que van desenvolupar els comuns. Dels grans projectes de transformació de la ciutat, dels que Barcelona en Comú n’han fet bandera durant la campanya, Collboni només ha expressat la seva intenció de frenar els eixos verds de l’Eixample -un posicionament que ja va fer públic en campanya electoral-, mentre que ha donat llum verda a l’acceleració de les obres de reurbanització de la Rambla.
Collboni, que dimarts va desgranar els eixos bàsics de la seva política d’urbanisme en el marc d’una entrevista a Rac1, ja va prendre una decisió estratègica dissabte passat, just després de la seva investidura, en situar les competències d’urbanisme sota la primera tinença d’alcaldia, la responsable de la qual serà Laia Bonet, que se situa així com a clara número dos del govern municipal tot i que va anar com a número tres a la llista electoral -de fet, Bonet va ser l’encarregada de parlar en nom del PSC en el ple d’investidura i no pas la número dos de la llista, Maria Eugènia Gay-. En tot cas, la primera tinença d’alcaldia s’ocuparà de l’àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures, Mobilitat, Espai Públic i Habitatge, unes atribucions molts semblants a les que fins ara exercia la segona tinenta d’alcaldia, Janet Sanz.
Encavalcar obres a la Rambla
Més enllà del context organitzatiu, Collboni ha anunciat la seva intenció d’accelerar les obres de la Rambla, una possibilitat que havia previst el govern municipal anterior, ja que inicialment s’havia programat un calendari que allargava innecessàriament les obres, amb una planificació de cinc fases de divuit mesos de durada que no començarien fins que s'hagués acabat l’anterior, cosa que comportava l’arribada de la transformació a Canaletes pràcticament l'any 2030. Encavalcar les obres era una opció que ja estava sobre la taula, però que Collboni ha decidit executar en els primers dies de mandat i ja ha donat l'ordre als serveis tècnics de reduir a 36 mesos les obres perquè es tracta “d’una de les reformes més icòniques i més transcendentals per recuperar Ciutat Vella”.
Via Laietana i tramvia, sense aturades
Pel que fa a altres reformes principals en curs, com la de la Via Laietana o la de connexió de la xarxa tramviària per l’avinguda Diagonal, l’alcalde de Barcelona no preveu canvis radicals, sinó que es mostra favorable a continuar-les, tot i que en el cas del tramvia no ha especificat terminis. Cal recordar que pel que fa a la Via Laietana, a l’abril haurien d’haver acabat les obres de la primera fase, entre les places d’Urquinaona i Antoni Maura, però encara no ho estan enllestides. Ara bé, en la planificació inicial, la segona fase entre Antoni Maura i Correus quedava pendent per a aquest mandat i, per tant, per a l’actual govern municipal. En aquest sentit, Collboni ha garantit que la reforma d’aquesta avinguda continuarà “tal com estava prevista” perquè es converteixi en el gran eix econòmic de Barcelona.
Pel que fa a la connexió de tramvies, la finalització del tram actual entre Glòries i Verdaguer estava fora de dubte pels socialistes -fins i tot Xavier Trias acceptava que no tindria sentit no finalitzar-lo-, però Collboni va assenyalar en el seu moment que la connexió entre Verdaguer i Francesc Macià no tindria lloc en aquest mandat, cosa que va provocar una airada crítica de Barcelona en Comú. Ara, l’alcalde ha assegurat que l’obra tirarà endavant tot i no definir calendaris: “Com no s’ha de connectar aquesta infraestructura?“, s'ha preguntat Collboni com a suport explícit a connectar el TramBaix i el TramBesòs en els propers anys.
Fre a les superilles
Tot i que Collboni preveu continuar i fins i tot accelerar obres com les de la Rambla, pel que fa a un dels productes estrella del govern Colau, el Model Superilla, aquest tindrà una frenada important. Collboni ja havia aclarit en campanya que no tenia intenció de desenvolupar el programa de màxims dels Eixos Verds a l’Eixample, que contemplava la pacificació de vint-i-dos carrers, dels quals Consell de Cent, Rocafort, Comte Borrell i Girona només han sigut els quatre primers, i de moment, la política municipal en aquest sentit sembla que implicarà aturar aquests projectes i potenciar els interiors d’illa.