A banda de la guerra d'Ucraïna, aquesta setmana també ha estat marcada per la crisi que hi ha hagut en el si del Partit Popular. La guerra oberta entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso pels diners que va cobrar el germà de la presidenta de la Comunitat de Madrid en el contracte d'unes mascaretes durant la primera onada del coronavirus ha acabat amb la caiguda del líder del PP, que deixarà el càrrec després de la celebració d'un congrés extraordinari, que tindrà lloc el cap de setmana del 2 i 3 d'abril. La decisió va arribar després d'un conclave nocturn, celebrat en la nit de dimecres a dijous, amb Casado i tots els barons autonòmics del partit. Qui a priori està més ben situat per substituir-lo al capdavant de la formació és Alberto Núñez Feijóo, president de la Xunta de Galícia. En la transcendental reunió celebrada a Génova el dimecres, va haver-hi unanimitat entre els líders autonòmics per tal que el gallec agafi les regnes del partit després de l'era Pablo Casado, però Feijóo —ara com ara— es manté caut i afirma que no prendrà cap decisió fins que el congrés estigui convocat formalment.

En aquest vídeo, quatre especialistes valoren com ha afectat al Partit Popular aquesta crisi i com se'n ressentirà la formació després d'aquesta pugna entre Casado i Ayuso. Qui ha estat al darrere d'aquesta implosió interna que s'ha endut Casado i García Egea per endavant? Quin Partit Popular es pot esperar si Feijóo acaba al capdavant sense fissures? Com conviurà l'encara president de la Xunta de Galícia amb Isabel Díaz Ayuso? Fins a quin punt altera els plans de la resta de formacions la guerra al PP? Què pot passar al govern del PSOE i Unidas Podemos? Reflexionen sobre totes aquestes incògnites els especialistes Iu Forn, Elisa Beni, Bea Talegón i Pilar Velasco.

Cronologia d'una crisi que ha fulminat Casado

Els fets es van precipitar: el dimecres de la setmana passada, transcendia que la direcció popular hauria contractat inspectors per espiar Ayuso i el seu entorn familiar en arribar-los un presumpte cas de corrupció que esquitxava el germà de la presidenta madrilenya. Les 24 hores següents van ser molt dures, amb declaracions molt crítiques i contundents i amb acusacions greus entre diversos dirigents del Partit Popular. Al matí, Ayuso obria foc i donava veracitat a les informacions que apuntaven a les maniobres de Génova per espiar-la: "És molt dolorós que dirigents del meu partit, en lloc de donar-te suport, siguin els qui et volen destruir". La presidenta de la Comunitat de Madrid asseverava que volien "desprestigiar-la personalment i políticament" per apartar-la de la cursa per encapçalar el PP del territori madrileny.

Unes hores després, García Egea no calmava els ànims i anunciava l'obertura d'un expedient a Díaz Ayuso, situant-la prop d'una possible expulsió. Qui encara era secretari general dels populars deixava dubtes sobre la credibilitat de la mandatària de la Comunitat de Madrid, explicant que no havien rebut cap aclariment sobre la intermediació del germà d'Ayuso en un contracte per la compra de mascaretes. García Egea l'acusava de ser "deslleial amb el partit, els òrgans de govern i representació".

La tarda del dijous, centenars de persones es concentraven a la seu popular per donar suport a Isabel Díaz Ayuso i exigir la marxa de Pablo Casado. El president del partit donava la cara el divendres en una entrevista a la COPE i ampliava la fricció amb ella. Casado es mostrava "dolgut i decebut" amb Ayuso i carregava amb contundència: "La qüestió és si és comprensible que l'1 d'abril, quan morien a Espanya 700 persones, es pugui contractar amb la teva germana i rebre 286.000 euros de benefici per vendre mascaretes".

El mateix divendres a la tarda, el president del PP es reunia amb la presidenta madrilenya. El resultat va ser que Casado cedia a la pressió i tancava l'expedient a Ayuso, mentre que ella seguia insistint en la persecució per part de la direcció estatal i apuntava cap a una solució "urgent". El diumenge, una nova concentració a Génova laminava més el lideratge de Casado, que fins aleshores havia rebut el suport de la majoria dels grups parlamentaris populars al Congrés i Senat. Entre la tarda del diumenge i el dilluns, tant el president com el secretari general del PP es van començar a quedar sols. Diputats, dirigents de la direcció i barons autonòmics van clamar de forma pràcticament unànime per la convocatòria d'un congrés extraordinari i ja emergia el nom de Feijóo com a relleu.

Teodoro García Egea presentava la seva dimissió el dimarts, deixant Casado molt tocat. El president del Partit Popular convocava els presidents del partit a les diferents comunitats autònomes el dimecres a les 20 hores per parlar de la situació i abordar solucions. La pressió era gairebé inaguantable: Pablo Casado ja no tenia cap suport. En un exercici de resistència, la reunió acabava a les 1:30 hores amb les següents decisions: el president del Partit Popular seguirà sent Casado fins a la celebració del congrés extraordinari, que es farà el 2 i 3 d'abril, un congrés al qual ell no presentarà candidatura. Totes les mirades se situen ara en Alberto Núñez Feijóo, que en els propers dies podria fer oficial que es postula per liderar una nova etapa —per ara, incerta— al PP.