"No paseu ansia ens han agafat 30 jobes Catalanistes, tots som a la presó. Vostre fill Ramón Riu". Amb aquestes paraules, escrites en un petit tros de paper, Ramon Riu i Cots va voler tranquil·litzar els seus pares després de ser detingut durant els fets de l’Onze de Setembre de 1901 a Barcelona. Cent vint-i-cinc anys després, aquell missatge familiar ha aflorat arran de la crida de la Fundació Reeixida per localitzar descendents dels prop de trenta catalanistes empresonats aquella jornada.
La iniciativa ha portat diferents famílies a contactar amb l’entitat i, en el cas de Riu i Cots, ha permès recuperar la història de dos documents conservats durant generacions: la nota que va fer arribar als pares des de la presó i un retall de La Nació Catalana del 30 de setembre de 1901 que relatava les detencions sota el títol "A la presó, per patriotas".
Una nota trobada darrere d’un quadre
Ramon Riu i Cots era tiet i padrí d’Agapito Forns Riu, l’avi patern de la família que ara ha contactat amb Reeixida. Quan es van produir les detencions de 1901, Forns Riu tenia només un any. Va ser ell qui, anys més tard i durant un trasllat, va trobar amagats darrere d’un quadre el retall del diari i el missatge escrit pel seu familiar.
La nota havia estat feta aprofitant un tros de paper d’una factura i anava adreçada als pares de Riu i Cots perquè sabessin què havia passat i no patissin. El text, breu i escrit enmig de l’empresonament, deixava constància directa de la situació: "No paseu ansia ens han agafat 30 jobes Catalanistes, tots som a la presó. Vostre fill Ramón Riu".
El retall que l’acompanyava recollia la crònica que La Nació Catalana va publicar setmanes després dels fets i incloïa Ramon Riu i Cots entre la relació dels detinguts. La família ha conservat tots dos testimonis fins avui.
De l’ofrena a Rafael Casanova a la presó
Riu i Cots formava part de la trentena de joves catalanistes detinguts arran dels incidents de la vigília de l’Onze de Setembre de 1901. Aquella nit, diversos membres d’entitats catalanistes s’havien reunit a Barcelona per commemorar la Diada i fer una ofrena floral al monument de Rafael Casanova, situat aleshores a l’entorn de l’Arc de Triomf.
Els congregats van sospitar d’un home que els observava i alguns el van increpar. Un dels presents va cridar «Independència!» i altres s’hi van afegir. La intervenció policial va acabar inicialment amb vint-i-quatre detinguts. Posteriorment, Lluís Marsans, president de Catalunya Avant i secretari de la Unió Catalanista, i sis persones més van anar a la comissaria per interessar-se pels arrestats i també van ser detinguts.
El grup va ser conduït a peu fins a la presó del carrer de la Reina Amàlia, escortat per guàrdies civils a cavall. Els empresonats hi van entrar cantant «Els Segadors» i van ser posats en llibertat el 13 de setembre amb càrrecs per "reunión ilegal y por atentado a la integridad de la patria".
Les detencions van provocar una mobilització de solidaritat que, pocs dies després, va reunir més de 10.000 persones al monument de Rafael Casanova. De l’experiència viscuda a la presó també en sorgiria La Reixa, una entitat creada per donar suport als represaliats per causes catalanistes i que tindria Josep Maria Folch i Torres, un altre dels detinguts, com a president.
De Barcelona a Buenos Aires
La trajectòria de Ramon Riu i Cots, però, acabaria lluny de Catalunya. Segons ha explicat la seva família, es va establir amb els seus a Buenos Aires i ja no va tornar mai més a Catalunya.
El rastre d’aquell Onze de Setembre va quedar, tanmateix, dins la família. Primer, ocult darrere d’un quadre; després, conservat pels seus descendents en forma d’un retall de premsa i d’unes poques línies escrites per avisar a casa que havia estat detingut.
La documentació ha reaparegut coincidint amb el 125è aniversari dels fets i després que Reeixida fes una crida a través de les xarxes socials per trobar familiars dels protagonistes. L’entitat prepara diversos actes per recuperar la memòria d’aquella trentena de catalanistes, entre els quals un homenatge amb descendents dels detinguts i una recreació del recorregut que van fer els joves l’Onze de Setembre de 1901.
La resposta de famílies com la de Ramon Riu i Cots permet incorporar ara testimonis conservats en l’àmbit privat a la reconstrucció d’aquell episodi. En el seu cas, una nota destinada únicament a tranquil·litzar uns pares ha sobreviscut més d’un segle com a testimoni personal d’una de les detencions que van marcar la commemoració de l’Onze de Setembre de 1901.