El desnonament de la Maricarmen, una dona de 87 anys que ha pagat religiosament el seu lloguer durant setanta anys, però el pis de la qual ha caigut en mans d'un fons voltor, ha tornat a estrènyer el cinturó al govern espanyol en un tema especialment sensible com l'habitatge. El desnonament de dimecres a Madrid, al barri del Retiro, ha actuat òbviament com a revulsiu polític i el decret encallat des de juliol ha tornat a cobrar vida. Només hi ha un problema: les majories continuen sent les mateixes i els vots de Junts tornen a ser imprescindibles. En conseqüència, la partida s'està jugant tal com ho explica el govern espanyol: Junts no presenta unes esmenes al decret del Ministeri d'Habitatge, sinó que li ha presentat un text articulat i redactat per Junts, des de l'exposició de motius fins al darrer punt.
El text fa unes quantes setmanes que està en mans de l'executiu espanyol i no s'havia bellugat gens... fins al cas de la Maricarmen. Ara tot són presses i fins i tot Sumar exigeix que s'aprovi al Consell de Ministres de dimarts que ve, però els números continuen sense quadrar. I, plantejat com està per part dels independentistes catalans, que no pensen fer concessions i les posicions dels quals no han variat des del document de 25 mesures presentades el desembre del 2024, l'acord és molt difícil, ja que els punts de partida són molt diferents. De fons hi ha com protegir el llogater sense traslladar tot el cost al propietari.
El text fa unes quantes setmanes que està en mans de l'executiu espanyol i no s'havia bellugat gens... fins al cas de la Maricarmen
Així, ha rebutjat la pròrroga general dels lloguers plantejada pel govern espanyol; exigeix deduccions per als qui paguen lloguer o hipoteca, per a l'estalvi destinat a comprar habitatge i, en certs casos, per a habitatges destinats a lloguer habitual; exigeix garanties davant impagaments i ocupacions per al petit propietari i rebutja tractar-lo igual que un banc o un fons; i, finalment, defensa temes competencials de Catalunya en qüestions com el lloguer d'habitacions i de temporada, en què planteja que la capacitat legislativa sigui de Catalunya. Mesures, totes, en els antípodes de posicions de partits com Podemos.
Com que en qualsevol solució planarà l'impacte del desnonament de la Maricarmen, Junts té aquí una via d'escapament fàcil, ja que amb la seva proposta no s'hauria produït. Però és indiscutible que les seves mesures són de centredreta en un moment en què del PSOE cap a l'esquerra es vol aprofitar la conjuntura. És aquí on el govern espanyol haurà de considerar els diferents escenaris: torna a perdre com totes les vegades anteriors o cedeix en posicions que, fins ara, eren innegociables? Un dels seus socis, Gabriel Rufián, retreu al govern de Madrid que hagi entrat en el joc de Junts i ha parlat directament de xantatge de la dreta catalana.
La partida, per tant, encara és oberta. Però els escenaris no són tants i només hi ha un camí per al govern espanyol si vol aprovar-ho. Tanmateix, això ja ho sabia des del principi. Per cert, ara que reapareixen mediàticament personalitats com l'exbatllessa Ada Colau, per fer-se oportunament la foto en un desnonament de Barcelona, si les meves dades són correctes, en el període en què ella va ocupar el màxim càrrec de la ciutat, entre el 2015 i el 2022, durant vuit anys, a la capital catalana es van executar uns 17.000 desnonaments. L'hemeroteca només recorda la seva presència en un, a Nou Barris, en el seu primer dia hàbil com a batllessa.