La Fundació Reeixida commemorarà aquest dimecres al Museu d’Història de Catalunya els 125 anys de les detencions de prop d’una trentena de catalanistes durant l’Onze de Setembre de 1901, un episodi que va desembocar en la creació de La Reixa, una entitat de suport als represaliats per causes catalanistes. L’acte, amb participació de familiars d’alguns dels protagonistes, vol recuperar la memòria d’uns fets que van marcar un punt d’inflexió en la manera de commemorar la Diada.
Tot va començar la vigília de l’Onze de Setembre de 1901. Un grup de joves vinculats al catalanisme s’havia reunit a Barcelona per celebrar una vetllada patriòtica i fer una ofrena floral al monument de Rafael Casanova, aleshores situat al passeig de Lluís Companys, a l’entorn de l’Arc de Triomf.
Una ofrena que va acabar amb detencions
Els participants procedien, entre altres entitats, de Catalunya Avant, presidida per Lluís Marsans, i de Lo Renaixement. Quan ja eren davant del monument, envoltat de corones d’olivera i llorer, van advertir la presència d’un home que els observava de prop. Sospitant que es tractava d’un confident policial, alguns dels congregats el van increpar. Un dels joves va cridar "Independència!" i altres s’hi van afegir.
La situació va acabar amb la intervenció de tres policies municipals i la detenció de vint-i-quatre dels participants. Poc després, Marsans, que també era secretari de la Unió Catalanista, i sis persones més es van presentar a la comissaria per demanar informació sobre els companys arrestats. També van ser detinguts.
Entre els represaliats hi havia noms que posteriorment destacarien en diferents àmbits de la cultura i la societat catalanes. Hi figuraven el fotògraf Rafael Areñas Tona; Jaume Arqué i Clapés, vinculat a l’escola de Bellcaire d’Urgell; l’editor Jaume Aymà i Ayala; el dibuixant i il·lustrador Joaquim Bas i Gich; el pintor Ricard Coll i Serra; el poeta i traductor Xavier de Zengotita Bayona, i l’escriptor i dramaturg Josep Maria Folch i Torres.
De la presó a una manifestació de 10.000 persones
Els detinguts van ser conduïts a peu fins a la presó del carrer de la Reina Amàlia, escortats per guàrdies civils a cavall. En arribar-hi, van entrar al centre penitenciari cantant "Els Segadors".
El 13 de setembre van quedar en llibertat amb càrrecs per "reunió il·legal i atemptat contra la integritat de la pàtria". Una fotografia feta després de l’alliberament i el ressò de les detencions van contribuir a generar una onada de solidaritat. Pocs dies més tard, més de 10.000 persones es van concentrar al mateix monument de Rafael Casanova per mostrar-los suport.
L’experiència compartida a la presó també va tenir conseqüències organitzatives. Els detinguts havien acordat crear una entitat que donés suport a persones represaliades per la seva activitat catalanista. Poc després es van reunir a l’Hotel Comtal, al carrer de la Boqueria, i van constituir La Reixa, que va establir la seu al mateix local de la Unió Catalanista, al carrer de Canuda.
El naixement de La Reixa
Segons els estatuts de l’organització, només en podien formar part persones que haguessin patit repressió per causa catalanista. Josep Maria Folch i Torres en va ser proclamat president per aclamació. Posteriorment també dirigiria el setmanari La Tralla, una etapa marcada per multes i segrestos de la publicació. El maig de 1905, l’aparició d’un número commemoratiu de la independència de Cuba va precedir el seu exili a Perpinyà, que es va allargar des del desembre d’aquell any fins a l’agost de 1908.
Els fets de 1901 es van produir en un moment d’expansió del catalanisme, després de la pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico per part de l’Estat espanyol i en un escenari en què havien proliferat grups i organitzacions vinculats a la Unió Catalanista, fundada una dècada abans.
La commemoració de l’Onze de Setembre també estava en procés de transformació. Des de 1886, la data havia estat recordada principalment a través de misses i actes celebrats en locals vinculats al catalanisme. Les detencions de 1901 van situar la commemoració al carrer i van donar una nova dimensió pública a l’homenatge a Rafael Casanova.
La Reixa es mantindria activa durant els anys següents. El 1908, després de la suspensió de les garanties constitucionals, l’autoritat governativa la va denunciar com a associació il·legal i la policia va escorcollar-ne la seu.
El record, 125 anys després
Ara, 125 anys després, Reeixida vol tornar a posar noms i trajectòries a aquell episodi. La fundació assenyala que encara no hi ha biografies completes de molts dels protagonistes i que les obres publicades presenten fins i tot divergències en alguns cognoms.
L’homenatge d’aquest dimecres, a les 19 hores a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya, comptarà amb l’historiador Fermí Rubiralta, representants de les famílies de Josep Maria Folch i Torres i Alfons Solà, i el president de Reeixida, Oriol Falguera. L’entitat també aprofitarà l’acte per intentar localitzar familiars dels detinguts amb qui encara no ha pogut contactar.
La commemoració continuarà el 10 de setembre amb una audiència al Parlament de Catalunya i culminarà l’Onze de Setembre amb una recreació del recorregut que van fer aquells joves el 1901, des del carrer Copons fins a l’Arc de Triomf, acompanyats de familiars dels protagonistes i d’una capçalera amb persones vestides d’època.