Pedro Sánchez ha situat la crisi migratòria de Ceuta al centre del seu discurs davant l’Assemblea General de les Nacions Unides i ha defensat que Espanya afrontarà la situació sense convertir els migrants en enemics, vulnerar la legalitat ni renunciar als drets humans. El president del govern espanyol ha reivindicat la resposta de la ciutat autònoma davant una de les crisis de migració irregular més importants dels últims anys i ha aprofitat la tribuna de l’ONU per carregar contra les “forces reaccionàries” que, segons ha denunciat, qüestionen el multilateralisme i les regles internacionals.
Ceuta, davant la crisi sense “elegir la drecera”
Sánchez ha atribuït la situació viscuda a Ceuta a una combinació de desigualtat, desesperació i desinformació i ha advertit del risc de respondre a una crisi d’aquesta magnitud des de la por. “En moments així, la temptació és elegir la drecera; cedir a la por, convertir el migrant en enemic i vulnerar la legalitat. Però Espanya no ho farà, i tampoc Ceuta”, ha afirmat. El president espanyol ha defensat que la ciutadania ceutina està demostrant que és possible gestionar la situació “sense renunciar a la decència, mantenint la legalitat i respectant els drets humans”. “En sortirem més forts precisament per això”, ha assegurat.
La crisi es va desencadenar després de l’entrada massiva de migrants procedents del Marroc a finals de juliol. En la seva intervenció davant l’ONU, Sánchez no ha fet referències directes al país veí, tot i que prèviament havia destacat la seva col·laboració i havia reconegut una fallada en els controls fronterers durant l’entrada massiva de persones. La situació de Ceuta ha servit al president de l'Estat per reforçar una de les idees centrals del discurs: la defensa d’una determinada resposta davant les crisis. “Espanya no elegeix el camí més fàcil. Elegeix el camí més just”, ha afirmat abans d’assegurar que el país no renunciarà als principis que defensa.
L’avís a les “forces reaccionàries”
Bona part de la intervenció de Sánchez ha estat dedicada a denunciar l’avenç de governs i actors polítics que ha qualificat de “reaccionaris”. Sense citar Donald Trump directament, el president ha censurat polítiques i actuacions vinculades a governs que, segons ha sostingut, qüestionen les regles internacionals, redueixen les seves aportacions als organismes multilaterals i en bloquegen la capacitat d’actuació. Sánchez ha descrit aquesta dinàmica com un intent de desmantellament de l’ordre multilateral construït al voltant de tres elements que ha identificat com l’egoisme, la ignorància i la crueltat.
El president espanyol ha recordat els seus vuit anys participant en aquest fòrum internacional i ha assegurat que ha vist créixer aquestes forces. “Les he vist llançar guerres il·legals i massacrar civils innocents. Les he vist tractar milions d’éssers humans com si fossin bestiar i retirar la seva ajuda als qui més pateixen la pobresa i la malaltia”, ha afirmat. Tot i aquest diagnòstic, Sánchez ha volgut contraposar-hi un missatge d’esperança. Ha recordat les mobilitzacions en defensa de la natura, la pau i els drets civils, la feina d’activistes i servidors públics i els avenços científics assolits durant els últims anys.
“Les forces reaccionàries que volen destruir aquest ordre multilateral no paren d’atacar-nos”, ha afirmat. Davant d’això, ha assegurat que Espanya no pensa modificar el seu rumb: “No callarem. Els espanyols no farem un pas enrere”.
Reforma de l’ONU i defensa de la política exterior espanyola
Sánchez també ha reclamat canvis profunds en el funcionament de les Nacions Unides. Entre les reformes plantejades hi ha posar fi al dret de veto dels membres permanents del Consell de Seguretat perquè, segons ha defensat, cap país pugui ser alhora jutge i part, independentment del seu poder. El president ha reclamat igualment reforçar organismes com la Cort Penal Internacional, reconstruir l’arquitectura internacional de desarmament nuclear i establir una regulació estricta sobre el funcionament de les xarxes socials i el desenvolupament de la intel·ligència artificial. També ha reiterat el suport d’Espanya perquè, després del mandat d’António Guterres, una dona llatinoamericana ocupi per primera vegada la Secretaria General de l’ONU.
En l’àmbit de la política exterior, Sánchez ha reivindicat que Espanya s’ha oposat a les guerres d’agressió a Ucraïna, el Líban i l’Iran, s’ha negat a elevar la despesa militar fins al 5% del PIB i ha aplicat sancions contra Rússia. També ha recordat l’embargament d’armes a Israel i ha reiterat la condemna del hovern espanyol al que ha qualificat de “genocidi” perpetrat per Benjamin Netanyahu a Gaza. El president espanyol ha tancat el discurs mirant cap a les generacions futures i el judici que, segons ha plantejat, faran sobre les decisions adoptades en aquests anys. “Volem poder dir-los que no vam deixar de lluitar”, ha afirmat, abans d’expressar el compromís de treballar per deixar “un món més pacífic, més sostenible i més just”.