L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) -amb 765 ajuntaments (el 80% dels que hi ha al país) inscrits- s’ha adherit a la campanya de les entitats catalanes perquè la Prefectura Superior de la policia espanyola de la Via Laietana de Barcelona sigui un espai de memòria de la repressió franquista i de la Transició. El president de l'entitat i alcalde de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany), Salvador Coll (Junts), intervindrà aquest dimarts a les set de la tarda, en una nova concentració convocada per la Comissió de la Dignitat -juntament amb la sectorial de represaliats de l’ANC- davant l'edifici policial per reivindicar la seva reconversió. També s'escoltarà el testimoni de Jaume Costa.
Aquesta reivindicació davant la comissaria, al número 43 de Via Laietana, ja suma quatre anys. Després de l’acte de demà, les concentracions tornaran al setembre. Des dels governs espanyol i català, no hi ha cap acció i fins ara el posicionament oficial és que els usos policials es mantinguin si aquest edifici és reconvertit en espai de memòria, fet que rebutgen totes les entitats memorialistes. A banda del reclam, un fet sorprenent és que la Prefectura de la Via Laietana s’ha exclòs del llistat oficial d'Espais de Memòria Democràtica, del ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, segons han denunciat les entitats.
Més de 30 Ajuntaments adherits
A l’abril, Pep Cruanyes, coordinador la Comissió de la Dignitat, va anunciar que han convidat tots els Ajuntaments de Catalunya a sumar-se a la reivindicació perquè “aquest espai de tortures” es tanqui i sigui resignificat. El manifest de Via Laietana 43- amb la campanya internacional d’entitats es va enviar als 47 Ajuntaments als quals se’ls va requisar documentació durant la dictadura de Franco, i es van recollir en els anomenats papers de Salamanca; el de Sant Cugat va ser dels primers a adherir-se. Actualment, hi ha 31 Ajuntaments adherits, segons la comissió.
Vexats en el franquisme i la democràcia
En les concentracions, s’han escoltat a represaliats o les lectures de dissidents ja desapareguts, ja que la comissaria de Via Laietana 43 va ser un espai de vexacions durant el període de 1939-2019. Els darrers, joves vexats per manifestar-se contra la sentència del Suprem als líders catalans, l’octubre de 2019, com la Xènia- 14 dies en presó provisional- i en Guillem, que alhora van ser denunciats per la policia. La primera, a qui li demanen dos anys de presó, va ser al final amnistiada, i un jutjat de Menors no va veure provat cap acció delictiva del noi de la dessuadora taronja,del qual el Tribunal Constitucional va fer investigar les vexacions patides.
Accions dels grups polítics
Els partits independentistes també comparteixen aquesta reivindicació. Esquerra Republicana ja va aconseguir el 2017 que el Congrés dels Diputats declarés espai de memòria la comissaria de la Via Laietana, però cap govern espanyol ho ha respectat. Ara, davant la retirada de l’edifici del llistat oficial de memòria, el grup ERC al Congrés ha reclamat a l'Executiu de Pedro Sánchez que n’expliqui els motius.
Per la seva part, el diputat de Junts, Josep Pagès, ha presentat diverses esmenes, aprofitant la reforma de la llei del Poder Judicial -ja que és una llei orgànica- i en una d’elles reclama que la “desafecció” de la Prefectura Superior de la Policia de Via Laietana, i que es “transfereixi la titularitat de l’immoble policial i dels seus fons documentals a la Generalitat de Catalunya”. Així com la dotació de recursos perquè les administracions i les entitats condicionin l’edifici en un centre on es recordi la repressió i la tortura exercida, especialment durant el franquisme.