El futur de la Prefectura Superior de la Policia a Catalunya, al número 43 de la Via Laietana de Barcelona continua estant sobre la taula. Des de fa anys, les entitats independentistes reclamen que aquesta es resignifiqui, passi a mans catalanes i passi a ser un espai de memòria, per recordar les tortures de la dictadura contra activistes antifranquistes durant el segle XX. La comissaria formava part del llistat oficial d'Espais de Memòria Democràtica, anunciat per aquest mes de juliol per part del ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, però ha desaparegut. Davant d'aquest fet, Esquerra Republicana ha reclamat a l'Executiu de Pedro Sánchez que expliqui perquè s'ha retirat la comissaria de Barcelona del llistat i també fixi d'una vegada per totes un calendari per reconvertir l'edifici. Concretament, el grup parlamentari dels republicans al Congrés han registrat una bateria de preguntes perquè el govern espanyol expliqui els motius.
Una "ofensa a les víctimes del franquisme"
"Per a milers de ciutadans i més de 200 entitats memorialistes, aquest edifici —l’antiga Prefectura Superior de Policia franquista— simbolitza dècades de repressió, tortura i persecució política. Fa anys que se’n reclama la reconversió en un centre de memòria, una proposta que compta amb un ampli suport institucional a tots els nivells, inclòs el Congrés dels Diputats", recorda ERC en un comunicat, denunciant que el govern espanyol hagi eliminat sense justificació aquest edifici del programa "España en libertad", que es va posar en marxa per commemorar els 50 anys de la mort de Franco. ERC trasllada les denúncies de les entitats antirepressives, que parlen d'una "greu regressió". Per tot plegat, ERC qüestiona també l'impacte que pot tenir una decisió com aquesta en la credibilitat de la llei de memòria democràtica. "Mantenir operativa una comissaria en un espai de tan alt valor simbòlic i negar-li la condició d’Espai de Memòria és una ofensa a les víctimes del franquisme i una contradicció flagrant amb els principis democràtics que el Govern espanyol diu defensar", sentencien en un comunicat.
El passat 1 d'abril, Pep Cruanyes, coordinador la Comissió de la Dignitat, va anunciar que havien convidat tots els Ajuntaments de Catalunya a sumar-se a la reivindicació perquè “aquest espai de tortures” es tanqui i sigui resignificat. L’anunci va coincidir amb una nova concentració davant l’edifici policial, al número 43 de la Via Laietana, que es fa cada primer i tercer dimarts de cada mes. Aviat es compliran quatre anys d’aquest reclam, amb el tall de la via, i s’han fet 72 concentracions, en les quals 140 persones han donat el seu testimoni de la seva detenció a la comissaria de Via Laietana 43 durant el període de 1939-2019, també amb la lectura d’escrits de l’època de víctimes de tortures i vexacions.