L'esperat informe de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, donat a conèixer aquest dijous a Luxemburg, és força més que un baló d'oxigen per a la causa catalana als tribunals europeus. És una primera victòria rotunda sobre la llei d'amnistia i les acusacions de malversació de fons de la Unió. En tots dos casos, la posició de Spielmann, que no és vinculant per al TJUE, però que és molt més que orientativa, deixa les coses molt clares en tres conceptes molt importants a l'hora d'avalar la llei: primer, la directiva europea no conté cap disposició que prohibeixi expressament l'ús de mecanismes d'extinció de la responsabilitat penal, com la llei d'amnistia. En segon lloc, rebutja la posició de l'advocat de la Comissió Europea i li diu de manera meridianament clara que no és una autoamnistia, com el representant legal de la CE sostenia. En tercer lloc, l'informe afirma clarament que la llei de l'oblit penal no és contrària a la directiva europea relativa a la lluita contra el terrorisme. Finalment, respecte a la malversació de fons de la UE, tampoc deixa lloc a dubtes: no hi ha responsabilitat comptable que afecti els interessos financers de la Unió, ja que no hi ha cap vincle directe entre el referèndum de l'1-O i la reducció, actual o potencial, dels ingressos posats a disposició de la Generalitat pel pressupost de la Unió.

L'informe de l'advocat general de la UE acosta, sens dubte, la tornada encara sense data de l'exili del president Carles Puigdemont, que ja supera els vuit anys. Caldrà seguir els pròxims passos a Europa, el pronunciament definitiu del TJUE, previst per al mes de febrer, i el del Tribunal Constitucional, també per a principis de l'any que ve. Malgrat que des del punt de vista estrictament jurídic, l'informe emès des de Luxemburg desarma completament el Tribunal Suprem i el deixa sense alternatives, sempre cal ser molt cauts al respecte, ja que ha demostrat una capacitat ingent per alçar noves doctrines legals i endarrerir l'aplicació de la llei. Aquell "qui pugui fer, que faci" de José María Aznar ha acabat sent un toc de corneta a molts centres de poder de la dreta espanyola. Fins i tot sense que els importi arribar al ridícul, com en el cas del secretari general del PP, Miguel Tellado, manifestant el contrari del que diu l'advocat general i que la llei era una transacció inadmissible en democràcia i que xocava amb el dret europeu. Falsejar la veritat el dia que potser fins i tot pots callar és el que acosta el PP a la irrellevància a Catalunya i el deixa sense ponts més enllà de Vox.

La llei d'amnistia, tal com ha dit avui l'advocat general, és conforme al dret de la Unió; és, en definitiva, una llei europea

Els partits independentistes poden mirar o —per ser més precisos— començar a mirar l'horitzó civil dels seus principals dirigents d'una manera diferent. No només Puigdemont, sinó els altres dos dirigents polítics exiliats, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. També Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa, d'Esquerra Republicana, i Jordi Turull, secretari general de Junts, que, a més a més, ells quatre sempre tenen també el recurs d'un indult del govern espanyol que els aixequi la inhabilitació i que ara és, objectivament, molt més fàcil. Hi ha, també, grans derrotats, quatre pel cap baix: el relat instal·lat per la dreta espanyola, Societat Civil Catalana (SCC), el Tribunal Suprem i la Comissió Europea. No sabria dir ben bé en quin ordre. També hi ha alguns matisos de l'advocat general, és clar, en certs aspectes de la llei d'amnistia, que no són rellevants, com el termini de recurs que hi havia —que considera curt—, i qui hi podia presentar recurs. Molt menor, al costat del que s'estava jutjant.

I un recordatori que per a molts segur que és enormement incòmode: la llei d'amnistia, tal com ha dit avui l'advocat general, és conforme al dret de la Unió; és, en definitiva, una llei europea i això és gràcies a la tossuderia —aleshores molesta i incompresa— de set diputats de Junts, que el 31 de gener del 2024 van negar-se a aprovar-la sense les esmenes que han fet possible les conclusions d'aquest dijous. Les esmenes aprovades després d'aquell vot inicial de Junts al Congrés dels Diputats, i amb enorme enuig del ministre de Justícia, Félix Bolaños, van ser, específicament, per dotar la llei de recorregut europeu en malversació i terrorisme, just el que avui ha avalat l'advocat general de la Unió, que és el responsable de defensar la legalitat europea. Els correus electrònics intercanviats entre les diferents parts enrojolarien més d'un d'aquells negociadors, però, en cap cas, seria l'advocat Gonzalo Boye un d'ells. A Boye, el que és de Boye.