L'arc iris és un fenomen meteorològic i òptic que captiva qualsevol persona. Si bé és difícil d'explicar científicament, és evident que tothom queda fascinat amb la seva característica forma i els destacats colors. En català, a banda d'arc iris, també és popular anomenar-lo arc de Sant Martí, una terminologia que pot sorprendre, però que amaga una llegenda procedent de l'Empordà que justifica el nom.
La llegenda darrere de l'arc de Sant Martí: té origen empordanès
El nom d'arc de Sant Martí està estretament vinculat a la figura d'aquest sant, el qual, segons explica Artur Grau, creador de contingut a xarxes, va tenir una vida "apassionant i plena de grans coses". Sense anar més lluny, va ser patró de Catalunya, fins que l'honor va passar en mans de Sant Jordi, el qual es manté en l'actualitat. És per això que en territori català hi ha diversos municipis que porten Sant Martí al nom: Sant Martí de Centelles, Sant Martí de Tous, Sant Martí de Sarroca, Sant Martí de la Mota, així com el barrí barceloní de Sant Martí dels Provençals. "I ja no vull ni parlar d’esglésies dedicades a ell, com per exemple Sant Martí del Canigó", assegura Grau.
Però què va fer Sant Martí perquè se'l vinculi al fenomen de l'arc iris? Més enllà de fundar el primer monestir d'Europa, és el protagonista d'una llegenda de l'Empordà, la qual, segons el creador de contingut, es va difondre a tot el territori de parla catalana i occitana. La rondalla diu que Sant Martí va fer una juguesca amb el diable: va posar-lo a prova amb el repte de veure qui era capaç de construir el pont més bonic. "Mentre el diable va fer un pont escarransit i petit, Sant Martí va fer un pont gran de vidre, acolorit", com un arc iris. Com era d'esperar, el guanyador va ser Sant Martí, i per això va començar a dir-se així. Una nomenclatura que avui dia utilitzem en català: arc de Sant Martí.
Més referències a Sant Martí
Aquesta no és l'única referència que té Sant Martí en la llengua catalana. Segur que algun cop has sentit dir que "a tot porc li arriba el seu Sant Martí". En aquest cas, l'origen de la frase no està vinculat a la llegenda empordanesa. Tampoc té cap relació amb la matança del porc, una associació molt habitual. Artur Grau explica que "prové d’una tradició ancestral en la qual els llogaters engreixaven un porc durant tot l’any", fins al dia 11 de novembre, que és "quan el propietari venia a cobrar-lo".