Els probiòtics són un tipus d'aliment –com els iogurts i altres de fermentats– o suplement que contenen en la seva composició microorganismes vius que romanen actius a l'intestí, ajudant a millorar la resposta immune de l'organisme i millorant la capacitat de fer front a determinades infeccions.

Els prebiòtics, per la seva part, són un ingredient de determinats aliments –com la fibra de les fruites o verdures– que no són digeribles i quan arriben a l'intestí afavoreixen el desenvolupament dels bacteris beneficiosos. En els últims anys s'han convertit en un tema de gran interès en l'àmbit científic, objecte d'estudis per comprovar com poden ajudar a mantenir-nos sans en afavorir la salut gastrointestinal i un bon equilibri de bacteris al nostre intestí.

Encara queda molt per investigar sobre això i contínuament estan apareixent estudis en els quals s'analitza com actuen. Recentment, un equip d'experts de la Universitat de Reading, al Regne Unit, ha treballat sobre l'efecte dels prebiòtics i probiòtics en funció dels sexes.

IogurtLa investigació

Els resultats s'han publicat a la revista Frontiers in Immunology. Per dur a terme la investigació es van utilitzar porcs joves amb l'objectiu d'estudiar les possibles diferències sexuals en el sistema immune. Més concretament en les mucoses i en les respostes immunes sistèmiques davant els antígens estranys.

Els científics van descobrir que, amb només 28 dies d'edat, els garrins mostraven diferències significatives en funció del sexe. Les cèl·lules immunes, els anticossos i altres molècules relacionades amb el sistema immunitari van ser diferents en mascles i femelles, per exemple, amb la inulina, un prebiòtic derivat de la planta de xicoira.

Les truges femelles van produir més immunoglobulines IgA i IgM en el seu teixit limfàtic, mentre que en els porcs mascles, el procés va passar a l'intestí gruixut. A més, la inulina prebiòtica va augmentar significativament el nombre de cèl·lules responsables de controlar les respostes immunitàries, les cèl·lules T reguladores, a l'intestí masculí però no a l'intestí femení.

Això suggereix que, durant la infantesa, les dones poden tenir un potencial més gran per a la regulació immune que els homes. Tanmateix, la suplementació amb midó no va tenir efecte en les femelles, però va augmentar la síntesi de IgM en tots els teixits als mascles.
A més, el marcador E-cadherina, que indica l'estat de la barrera intestinal, va ser més gran en els garrins masculins alimentats amb inulina. I les femelles també van tenir respostes d'anticossos sistèmics significativament majors a la soja dietètica.

Tenint en compte que el desenvolupament correcte del sistema immunitari és essencial per garantir que respongui adequadament a l'estimulació tant nociva com inofensiva al llarg de la vida, i aquest desenvolupament, fins i tot durant els primers dies de vida, depèn del sexe, és important analitzar aquestes conclusions que ha ofert l'estudi, perquè no se sap per què les nenes tendeixen a produir una resposta immune més protectora a la vacuna que els nens.

Niño i niñaEl treball pot ajudar a explicar per què la investigació prèvia sobre l'efectivitat de la suplementació prebiòtica i probiòtica havia donat resultats mixtos o no concloents en molts casos. Actualment, els estudis que analitzen l'efectivitat dels suplements dietètics en el sistema immunitari parteixen de la base que poden tenir el mateix efecte en homes i dones, però aquest estudi demostra que no és el cas, pel que s'obre el camí a desenvolupar prebiòtics i probiòtics diferents per als dos sexes.