En els últims anys, els probiòtics han adquirit tal fama que s'han convertit en un dels reclams més grans de la indústria alimentària a l'hora de vendre aliments que millorin la nostra salut. Per definició, segons recull l'Organització Mundial de la Salut, els probiòtics són "microorganismes vius que, administrats en quantitats adequades, confereixen un benefici a la salut del que els pren".

Entre els seus beneficis, es troba el fet d'afavorir el trànsit intestinal i regenerar la flora bacteriana. La seva ingesta s'ha relacionat amb la prevenció de malalties com l'obesitat, la síndrome de l'intestí irritable, la resistència a la insulina, el restrenyiment, les malalties autoimmunes i fins i tot la depressió. El nostre intestí acull una gran quantitat de probiòtics, però també es poden ingerir a través d'aliments com els iogurts, el formatge, el quefir, els adobats, la xocolata negra i el xucrut (c0l fermentada). No és estrany trobar la recomanació d'ingerir diàriament aquests productes per tal de millorar la salut en guies d'alimentació actuals.

Tanmateix, des de la comunitat científica s'ha mostrat una certa prudència, ja que s'al·lega que encara no existeixen prou investigacions que demostrin de forma definitiva i per al gran públic aquests beneficis. De fet, s'ha publicat recentment un estudi dut a terme a la Universitat de Washington que conclou que "els probiòtics poden no funcionar de la mateixa manera per a tothom i que algunes soques de probiòtics poden no ser segurs". Els científics han investigat el comportament d'una soca d'un dels probiòtics més coneguts, Escherichia coli, concretament als intestins dels ratolins.

Els experts van escollir aquesta soca pels seus presumptes beneficis a l'hora de regular el trànsit intestinal i per aquest motiu van triar ratolins amb quatre tipus de microbioma intestinal: un tipus que no tenia bacteris preexistents, un altre amb un rang limitat i desequilibrat de bacteris, un més amb microbioma intestinal normal i l'últim tipus amb un microbioma normal tractat amb antibiòtics.

Després de cinc setmanes en què se'ls va administrar la soca concreta d'Escherichia coli, es van tornar a analitzar els microbiomes dels rosegadors i es va comprovar que el bacteri havia canviat per desenvolupar noves característiques en funció dels diferents tipus preexistents.

Entre les conclusions de l'estudi es destaca que, en alguns casos i sota certes condicions, el bacteri no va produir beneficis sinó tot el contrari. Va acabar amb la capa protectora que recobreix l'intestí, la qual cosa augmenta el risc de patir la síndrome de l'intestí irritable. En principi, els experts assenyalen que en un microbioma saludable, el bacteri no va alterar la flora bacteriana ni va produir beneficis. Fets que vénen a reafirmar altres estudis que s'han fet fins ara i que han acabat de la mateixa manera. El qual posa en dubte la moda d'ingerir probiòtics per prevenir les malalties. En definitiva, tot apunta que es tracta més de màrqueting que d'evidència científica.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat