Les portades d’avui són de dues menes: les que donen preferència al coronavirus i les que li donen a l’escàndol de 100 milions de dòlars del rei emèrit Joan Carles I que esquitxa el rei Felip VI. Són els dos afers del dia —i quin dia!
Del coronavirus letal no en diuen gran cosa nova: Pedro Sánchez ha teleparlat amb els presidents autonòmics i tots han telesignat el comunicat final de la sessió. Tots fora de Quim Torra, a qui les mesures per contenir la pandèmia no li semblen prou contundents. Al president l’acusen ara de “posar el territori pel davant dels ciutadans”. La diferència entre “territori” i “ciutadans” en aquest context és difícil d’explicar —els quatre ministres plenipotenciaris del coronavirus han estat incapaços de fer-ho— però aquest eslògan sentimental i abstrús ha fet bona fortuna per justificar qualsevol actuació del govern espanyol.
També és difícil d’explicar per què és tan decisiu signar el resum d’una reunió merament consultiva, especialment si no estàs d’acord amb el que s’hi diu perquè volies anar encara més enllà. Al capdavall, Torra vol que s’apliquin a Catalunya les mesures que recomana l’OMS, d’eficàcia provada allà on s’han implantat. En fi. En vista d’algunes portades sobre la compareixença dels plenipotenciaris, no queda clar si el bitxo —per fer servir la precisa terminologia científica de la delegada del govern espanyol— que cal eliminar és el coronavirus o el president Torra.
'Orgullo y satisfacción'
Pel que fa a l’escàndol de la Casa Reial, els diaris s’aboquen a presentar el document notarial en què Felip VI renuncia a heretar els 100 milions de son pare com una decisió modèlica i exemplar. El Mundo, el diari que més llepa el Rei (avançant per la dreta l'ABC, que ho dona remenut) ensucra el títol de portada, molt potent, amb tota mena de lloances, compliments i floretes aduladores i ditiràmbiques. Una d’aquestes llagoteries —la que diu que “és hora d’acotxar” Don Felip— fa riure, si més no. Com si el Rei fos un sensesostre humiliat i destituït, pobret, víctima de la conspiració d’un malvat pare sense escrúpols. Dickens pur.
També es fa enutjós explicar —cap portada hi entra— que el document notarial és del 12 de març del 2019 o que Felip VI reconeix que sabia del tèrbol afer una setmana abans. Com és que no ho va fer públic llavors en lloc d'enterrar-ho sota secret notarial, del qual no hauríem sabut mai res si no ho publica el diari (conservador) britànic The Daily Telegraph? Què ha passat en tot aquest temps? Un notari guarda un any en un calaix el secret més pudent, so far, de la monarquia espanyola i els diaris parlen ara de probitat, enteresa i rectitud? Més: Què és la monarquia sinó heretar del pare? Els guionistes de The Crown disposen aquí d’un material excel·lent, si s’animen, per a la primera temporada de La Corona.
Ara sí que sí
L’Iu Forn preguntava dimecres si la monarquia espanyola no ens ha d'explicar res. Era quan La Tribune de Géneve va publicar que Joan Carles I amaga a Suïssa un compte amb 100 milions de dòlars, pagats per l'Aràbia Saudita, dels quals 65 milions d'euros haurien anat a parar a “l’amiga especial” Corinna Larsen (o Zu Sayn Wittgenstein). Ahir vam saber que l’emèrit havia designat hereu del compte el seu fill gran, el Rei. Un any reservant-nos aquesta sorpresa, que salta casualment enmig d’una crisi sanitària colossal. Els diaris de Madrid i Barcelona (els de-tota-la-vida) ho havien més o menys amagat. Ahir, en veure que corria perill el mateix Rei, i potser més, van deixar caure l’emèrit amb estrèpit, com ha fet el fill. Ara sí que sí.
A la vista que la Casa Reial no es digna a explicar-nos-ho, de la cura que els diaris posen a protegir la reial família (perquè, esclar, la monarquia és abans que els ciutadans), de la negativa dels partits dinàstics (Podemos inclòs) a investigar-ho al Congrés, i que cap fiscal ni jutge de la Democràcia Consolidada™ s’anima a investigar el cas, haurem d’esperar que els següents capítols del culebrot ens els presenti el Telegraph. O La Tribune. O la justícia suïssa.
Preguem també perquè la pandèmia —avui arribarem als 300 morts— no es gestioni de la mateixa manera.
