La sanitat pública es consolida com una de les grans preocupacions dels espanyols, ja que un 48% la situa entre els principals problemes en la seva comunitat autònoma, només superada per l'habitatge (53%) i per davant de l'atur (42%).

Són les dades de l'estudi realitzat per Ipsos sobre la percepció de la sanitat pública a Espanya, realitzat al juliol i basat en 6.000 entrevistes, que assenyala la percepció general de la sanitat pública com a moderadament positiva, amb una nota mitjana de 6,6 sobre 10.

L'habitatge és la principal preocupació en la majoria de les comunitats autònomes, amb màxims a les Balears (73%) i La Rioja (82%). Per la seva part, la inquietud sanitària assoleix nivells especialment alts a La Rioja (62%), Astúries, Andalusia (57%) i Castella i Lleó (56%), mentre que l'atur segueix sent una prioritat a Extremadura (57%), Castella i Lleó (46%) i Castella-La Mancha (45%).

Madrid, juntament amb País Basc (27%) i Catalunya (20%), encapçala el rànquing de comunitats més ben valorades en matèria sanitària pel conjunt dels espanyols. En l'extrem contrari, Extremadura, Múrcia, les Balears i les Canàries són assenyalades només per un 2% com les que tenen millor sanitat.

L'estudi mostra, a més, que les Balears i Madrid són les comunitats autònomes amb més proporció de ciutadans que puntuen la seva sanitat com a excel·lent (22% i 21%), molt per sobre de la mitjana nacional, que se situa en el 16%. Els segueixen País Basc, Castella i Lleó i Extremadura (10%), mentre que els andalusos i castellanomanxecs són els menys proclius a assenyalar excel·lència (13%).

El principal actiu del sistema són els professionals: la professionalitat i capacitació del personal mèdic i d'infermeria assoleix una nota de 7,6, amb un 35% de qualificacions d'excel·lent, percentatge que supera el 40% a Navarra, Madrid i País Basc.

Al contrari, les llistes d'espera són l'aspecte més mal valorat, amb una nota mitjana de 4,7 i amb prou feines un 6% que el considera excel·lent. En aquest àmbit, Madrid i Extremadura són les comunitats més satisfetes, mentre que Navarra, Comunitat Valenciana i Cantàbria mostren els nivells més baixos.

Segons Silvia Bravo, directora d'Investigació d'Ipsos, "la percepció ciutadana mostra un sistema amb grans fortaleses en el capital humà sanitari, però amb un desafiament persistent en la gestió de temps d'espera, que concentra el descontentament més gran".

LLISTES D'ESPERA

Els problemes d'accés se centren en dues qüestions principals. D'una banda, el 60% dels usuaris de la sanitat pública assenyala les llistes d'espera per a intervencions, consultes o proves com la dificultat més gran i, per un altre, un 53% denuncia problemes per aconseguir cites en atenció primària o especialitzada. Altres obstacles, de menor pes, són les dificultats del sistema de citació online (34%) o els canvis freqüents de personal assignat (31%).

En els últims dos anys, la majoria dels espanyols percep un empitjorament en els temps d'espera, encara que algunes comunitats destaquen en positiu: Cantàbria, les Balears, Madrid i Múrcia presenten una proporció més gran de ciutadans que assenyalen millores. Tot i així, existeix un escepticisme generalitzat respecte a les mesures per reduir les llistes d'espera, ja que la majoria considera que no generen resultats visibles.

Per a Silvia Bravo, "encara que algunes regions com Madrid, les Balears o Múrcia mostren avenços, el sentiment dominant a Espanya és que els temps d'espera han empitjorat, la qual cosa reforça la necessitat de mesures més efectives."

© SERVIMEDIA. Aquest contingut pertany a Servimedia. La seva difusió està permesa únicament als clients d'aquesta agència de notícies, sempre que s'esmenti Servimedia com a font o autor. Tots els drets estan reservats. Està prohibida la seva distribució o comunicació pública per part de tercers, independentment del mitjà o format utilitzat.