Els crits de "presidente, presidente" que van envoltar Santiago Abascal durant la seva darrera visita a Catalunya semblen ara exageradament optimistes. L'1 de juny, i en plena campanya per les eleccions a Andalusia, el líder de la ultradreta arribava a Cornellà de Llobregat, on l'esperaven un miler d'assistents a l'acte del partit per escoltar el seu habitual discurs contundent. Eren bons moments per a Vox, que celebrava el seu primer any al Parlament i albirava un futur optimista, no només a Catalunya, sinó que també més enllà. No és cap secret que el somni d'Abascal és arribar a La Moncloa.
Aquesta opció fa temps que no sembla realista. Durant 2021, les enquestes han deixat Vox sempre a certa distància del Partit Popular, situant-se constantment, això sí, com a tercera força al Congrés dels Diputats, i pronosticant uns suports força similars als que ja va rebre a les eleccions del novembre de 2019. La crisi del Partit Popular a principis d'aquest any per la guerra oberta entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso va esperonar momentàniament la ultradreta, apropant-los perillosament als conservadors i posant en safata el somni del sorpasso, si bé aquest no arribava a materialitzar-se a les anàlisis demoscòpiques.
Posteriorment, arribava Alberto Núñez Feijóo per solucionar la situació i prendre les regnes del Partit Popular. El retorn de l'estabilitat a la formació, juntament amb la popularització del seu "moderat" lideratge, almenys en comparació amb la manera de fer de Pablo Casado, impulsava amb força els blaus de nou a les enquestes, en el que els mitjans han descrit com l''efecte Feijóo'. Durant setmanes, la principal víctima de l'auge dels populars no era Vox, que senzillament tornava a les seves xifres habituals, sinó el PSOE, que veia com Feijóo avançava Pedro Sánchez i feia retrocedir els socialistes.
Andalusia ho canvia tot
Però aquesta tendència va canviar del dia a la nit. La raó, les eleccions andaluses del 19 de juliol. Els comicis a la regió meridional de l'Estat, i territori socialista, van deixar uns resultats sorprenents i inesperats. I és que ni tan sols els membres del Partit Popular s'esperaven assolir la majoria absoluta a la regió. El president autonòmic i candidat conservador, Juanma Moreno, havia apel·lat durant la campanya a aconseguir un govern nítidament blau, amb la intenció de deixar Vox fora del govern regional. La ultradreta, en canvi, confiava a entrar, aquest cop sí, a la Junta andalusa. "Cada cop té més cara de presidenta", deia Abascal sobre la candidata ultra, Macarena Olona. Ella mateixa fins i tot li preguntava a Moreno, en ple debat televisiu, si seria el seu vicepresident.
Al final, però, res de tot això. L'èxit del PP, absolutament contundent, contrarestava amb el fracàs de Vox. Els ultres tan sols s'emportaven 100.000 vots i dos diputats més que el 2018, lluny dels càlculs oficials i també dels pronòstics de la formació. El resultat era certament vergonyós per a un partit que havia somiat amb el cel i acabava per donar-se un bany de realitat. En canvi, el Partit Popular en sortia completament reforçat. Les enquestes ho demostraven, sumant encara més suports als conservadors durant el darrer mes i mig.
La víctima és ara Vox
Amb una diferència: ara, és la ultradreta qui perd suports -i a dojo-. Els resultats d'Andalusia han estat catastròfics per als interessos de Vox, que ha començat a desinflar-se en tots els estudis demoscòpics. El CIS mateix, per exemple, mostra com els de Santiago Abascal han passat d'acaparar el 16,5% dels vots el 9 de juny a només el 12% un mes després. 4,5 punts de diferència que, fins i tot, els han convertit en quarta força al Congrés, per darrere d'Unidas Podemos, quelcom que no es veia des de fa dos anys. Més enllà del CIS, la resta d'enquestes també assenyalen aquesta tendència (segons les xifres d'elDiario.es, Vox cau 5,5 punts) que, per ara, sembla no tenir aturador.
I és que encara podria complicar-se més la vida per als ultres. La ressaca de les eleccions andaluses també ha deixat més conseqüències. Era un secret a veus que Macarena Olona, que havia deixat el Congrés dels Diputats per ser la candidata a Andalusia sense aconseguir cap càrrec al nou govern andalús, volia deixar la regió per tornar a la capital espanyola. La negativa del partit a facilitar el seu retorn, obligant-la a quedar-se al Parlament autonòmic, finalment ha comportat un final inesperat: abandonar la política activa al·legant motius de salut. "La salut no entén de compromisos adquirits", deia en un comunicat, una crisi que pot empitjorar encara més els números a les enquestes. Abascal es pronunciava per les xarxes i manifestava el seu "profund agraïment" a Olona per la seva feina. El cert, però, és que les conseqüències dels seus resultats a Andalusia no són motiu de celebració: Vox pot haver tocat sostre. Per fi.