La crisi geopolítica al voltant de Groenlàndia ha posat de manifest un joc de forces complex entre Dinamarca, la Unió Europea i els Estats Units, amb la possibilitat d’una nova etapa de col·laboració estratègica que redefineixi el futur polític i econòmic de l’arxipèlag àrtic.
➕ Groenlàndia, més enllà del gel: suïcidis, addiccions i el somni de la independència
➕ Què hi ha darrere de la disculpa històrica de Dinamarca a Groenlàndia?
Un intent d’aproximació després del “no” de Trump
La proposta, l'agost de 2019, per part del president dels Estats Units, Donald Trump, d’adquirir Groenlàndia a Dinamarca, va sacsejar el panorama polític europeu i groenlandès. Aquest moviment inesperat i poc diplomàtic va provocar un moment d’estranyesa, que ha generat un nou impuls per a Dinamarca i Groenlàndia a repensar les seves relacions bilaterals i la seva posició internacional.
Segons un article de Deutsche Welle (DW), aquest episodi ha servit per evidenciar la importància geoestratègica de Groenlàndia, sobretot per a les potències que busquen assegurar la seva influència a l’Àrtic, una regió rica en recursos naturals i d’un interès creixent per la transició energètica global.
➕ Imaqa: la paraula en groenlandès que tot estranger acaba odiant (o estimant)
La resposta de Dinamarca no s’ha fet esperar. Segons informació publicada per CEPS, el govern danès està buscant aprofitar aquesta tensió per reforçar el diàleg amb Groenlàndia, evitant que el conflicte exterior afecti la cohesió interna de l’arxipèlag. Dinamarca vol mantenir un equilibri delicat, respectant l’autonomia que Groenlàndia ha anat guanyant, però sense perdre la seva influència en la política i l’economia de l’illa.
Groenlàndia: entre la independència i la cooperació internacional
El lideratge groenlandès ha aprofitat aquesta situació per expressar amb claredat la seva voluntat de cercar aliances estratègiques amb països i entitats que comparteixin valors i interessos comuns. Jens-Frederik Nielsen, president del govern groenlandès, va declarar en una conferència de premsa a l’Europarlament que Groenlàndia vol una cooperació més estreta amb la Unió Europea, tot i que no té intenció de tornar a formar part de la UE, una decisió que ja van prendre el 1985.
Aquest aspecte va ser recollit per European Newsroom, que destaca la posició clara de Groenlàndia de no reincorporar-se a la UE, però al mateix temps de voler establir una “aliança estratègica” per aprofitar oportunitats en sectors clau com el turisme, les energies renovables i, especialment, l’extracció de recursos minerals.
Aquest últim punt és fonamental en l’estratègia groenlandesa i europea. Groenlàndia compta amb una gran quantitat de recursos crítics per a la transició ecològica, com el liti, el níquel o el cobalt, minerals essencials per a la fabricació de bateries per a vehicles elèctrics i altres tecnologies verdes. La Unió Europea veu en Groenlàndia un aliat potencial per garantir l’accés a aquests materials i reduir la seva dependència de països com la Xina.
La UE reforça la seva aposta per Groenlàndia
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va expressar recentment el seu interès a ampliar la col·laboració amb Groenlàndia. En la reunió de la Comunitat Política Europea (EPC) a Copenhaguen, fa uns dies, va anunciar una proposta per duplicar l'ajuda financera destinada a l’arxipèlag, que podria ascendir fins a 4.000 milions de corones danesos en el pressupost europeu per al període 2028-2034.
Aquesta proposta, segons informa 3P News, és una mostra clara del compromís europeu per recolzar projectes d’energia neta i desenvolupament tecnològic que posicionin Groenlàndia com un actor rellevant en la lluita contra el canvi climàtic.
Nielsen ha qualificat aquesta oferta de “prometedora” i ha reiterat que la voluntat de Groenlàndia és aprofundir la seva relació amb la UE sense renunciar a altres socis internacionals, com els Estats Units, sempre que les col·laboracions es basin en el respecte mutu.
El paper dels Estats Units i la despesa militar
Els Estats Units segueixen sent un actor clau en la geopolítica groenlandesa i àrtica, principalment per la seva presència militar estratègica. El portaavions de la Marina i altres infraestructures militars a Groenlàndia són crucials per a la defensa i el control de la regió.
Segons CEPS, la recent tensió causada per la proposta d’adquisició de Groenlàndia per part de Trump ha evidenciat que els EUA estan disposats a mantenir la seva influència a l’Àrtic, però que també cal un cert respecte per l’autonomia groenlandesa i les seves aliances.
D’altra banda, la despesa militar vinculada a l’Àrtic ha augmentat en els últims anys, un fet que genera preocupació, però també ofereix oportunitats de desenvolupament econòmic per a Groenlàndia. Aquest doble vessant s’ha d’entendre en el context de la competència global per recursos naturals i rutes marítimes.
Segons European Newsroom, Dinamarca i Groenlàndia estan buscant una estratègia comuna que permeti equilibrar la seguretat nacional amb les necessitats econòmiques i mediambientals. La coordinació amb la UE i la cooperació respectuosa amb els EUA es perceben com a claus per garantir un futur estable i sostenible per a l’arxipèlag.
Cap a una nova era de cooperació multilateral?
Aquest conjunt de factors situa Groenlàndia en una posició privilegiada però complexa. La seva autonomia, els seus recursos naturals i la seva ubicació geogràfica fan que es converteixi en un territori de gran interès per a diferents actors internacionals.
El diàleg entre Dinamarca i Groenlàndia està prenent un nou impuls, buscant reforçar vincles sense perdre de vista les aliances externes. La Unió Europea vol consolidar-se com un soci estratègic, no només per qüestions econòmiques, sinó també per garantir un desenvolupament sostenible i una transició energètica verda que sigui exemple global.
Els Estats Units, per la seva banda, continuen sent un actor essencial, sobretot en l’àmbit de la seguretat i la defensa, encara que ara en un marc on el respecte i la cooperació bilateral esdevenen imprescindibles.
Aquest escenari, tal com subratlla DW, apunta cap a una nova etapa de cooperació multilateral a l’Àrtic, on Groenlàndia, Dinamarca, la UE i els EUA hauran de trobar un equilibri entre interessos geopolítics, econòmics i ambientals.