Fumata blanca. Després de quatre dies de deliberació i de mesos d’estudi, el ple del Tribunal Constitucional conclou que la llei d’amnistia és constitucional i és compatible amb la separació de poders i amb la igualtat davant de la llei. S’han complert els pronòstics i la majoria progressista del TC s’ha imposat per donar llum verda a la ponència elaborada per la vicepresidenta Inmaculada Montalbán i confirmar que la norma de l’oblit penal té cabuda a la Carta Magna. Amb sis vots a favor i quatre en contra, el TC rebutja el gruix del recurs d’inconstitucionalitat del PP i al·lega que la llei respon a una finalitat “legítima, explícita i raonable”. A més, s’ha afegit que l’amnistia no vulnera el dret europeu sobre terrorisme i euroordres. Això sí, hi ha tres qüestions menors en les quals ha donat la raó als populars: amplia el perímetre de la norma per incloure-hi també els detractors de la independència, delimita els fets amnistiables als comesos fins al novembre del 2023 (sense permetre que s’incloguin els que s’acabin d’executar posteriorment) i estableix que les acusacions populars també han de ser escoltades pel Tribunal de Comptes. Els quatre magistrats conservadors, Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa, han presentat vots particulars. La decisió del TC arriba més d’un any després que el Congrés donés llum verda definitiva a la llei i que entrés en vigor un cop es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat.
🔴 El Tribunal Constitucional avala la llei d’amnistia, DIRECTE | Reaccions i última hora
La decisió del Constitucional s’ha comunicat a través d’una nota de premsa que sintetitza els principals arguments jurídics. Ara bé, la sentència íntegra i els vots particulars que es formulin es donarà a conèixer en els pròxims dies. La decisió ha sigut la culminació d’un ple monogràfic que va arrancar el dilluns i que ha anat discutint, successivament, els arguments que esgrimia el PP al seu recurs. Primer va descartar presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i va rebutjar paralitzar la deliberació a l’espera que el TJUE es pronunciï sobre les qüestions que té sobre la taula. Tot seguit, va debatre si la Carta Magna permet una llei d’amnistia “en abstracte” i va concloure que la Constitució “no prohibeix” les amnisties i que, per tant, el legislador “pot aprovar-ne”. Finalment, va validar que la Llei Orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya s’adequa plenament a la Constitució.
Al debat hi han participat deu magistrats (i no els dotze que integren el ple), donat que el progressista Juan Carlos Campo es va abstenir i el conservador José María Macías va ser apartat després que la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat el recusessin. El pas que ha fet el Constitucional era imprescindible perquè l’aplicació de la llei continuï el seu recorregut, però encara no és el definitiu. El TC no ha entrat a analitzar a fons si la malversació pot ser amnistiada, que és el que està portant el Suprem a torpedinar-la i impedir que s’apliqui, entre altres, a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Per tant, aquesta sentència no tindrà un efecte ni el futur retorn del líder de Junts ni en la inhabilitació del president d’ERC fins al 2031. El desllorigador arribarà quan es resolguin els recursos d’empara i després caldrà veure si Manuel Marchena i Pablo Llarena maniobren per endarrerir-ho encara més anant al TJUE.
📝 L’amnistia avança al TC abans de la votació final: la majoria conclou que encaixa a la Constitució
📝 Segona victòria al TC: la majoria dels magistrats creu que la Constitució permet aprovar lleis d’amnistia
📝 El Constitucional descarta esperar el pronunciament del TJUE en el primer dia del ple sobre l’amnistia
“Una llei debatuda i aprovada pel parlament d’un estat democràtic no pot qualificar-se d’autoamnistia”
Així mateix, el Constitucional rebutja de soca-rel que, com denuncia el PP des de fa temps, independentistes i socialistes hagin elaborat una autoamnistia: “Una llei debatuda i aprovada pel parlament d’un estat democràtic de dret que contempla l’extinció de la responsabilitat penal per amnistia no pot qualificar-se d’autoamnistia, pròpia de sistemes polítics autoritaris o d’Estats en transició, dictades o autoritzades pels qui es beneficien de tal immunitat o per les institucions que han perpetrat aquests actes o emparat als seus autors, per impedir la investigació i persecució de conductes constitutives dels més greus crims contra els drets humans”, resa la sentència. És un argument que no apareixia a la ponència original.
També rebutja que vulneri la independència judicial: “No imposa pressions, instruccions ni condicionaments a la funció jurisdiccional, ni altera l’estatut o l’organització del poder judicial”. A més, la sentència nega que la llei persegueixi censurar o reprovar al Poder Judicial, ja que “no conté cap disposició que impliqui judici valoratiu sobre l’actuació dels òrgans judicials”, i descarta que el procediment legislatiu seguit per a l’aprovació de la llei hagi vulnerat el dret de participació política dels parlamentaris, donat que la proposició de llei va ser tramitada “conforme a les disposicions previstes” a la Constitució i als Reglaments de les Cambres.
“El legislador pot fer tot el que la Constitució no prohibeixi explícitament o implícitament”
Un dels principals arguments de la ponència elaborada per Inmaculada Montalbán per desmuntar l’ofensiva del PP és que la Carta Magna no tanca la porta a una llei d’amnistia. “El legislador pot fer tot el que la Constitució no prohibeixi explícitament o implícitament. Respectant aquest límit, cap contingut no pot considerar-se exempt de la possibilitat que les Corts Generals l’atreguin cap a sí”, esgrimeix. “El silenci constitucional, per si sol, no equival a la prohibició d’una institució”, subratlla.
Separació de poders. Així mateix, al·lega que concedir una amnistia és compatible amb la separació de poders perquè no suposa “ni jutjar ni executar el jutjat”. “No entra a examinar si es van cometre o no els actes tipificats com a il·lícits ni si les persones no van ser responsables de la seva comissió [...] i no qüestiona una declaració de culpabilitat feta pels tribunals”, justifica. I esgrimeix que les Corts Generals no estan “reemplaçant els tribunals en la determinació de la culpabilitat”, sinó establint que els actes amnistiats “no tindran conseqüències punitives” per “motius extrajurídics”. “Una llei que de manera sobrevinguda extingeixi la responsabilitat penal o punitiva no és de principi objectable”, postil·la.
Igualtat davant de la llei. D’altra banda, sosté que el principi d’igualtat davant de la llei “no impedeix” al legislador que valori “situacions diferents per regular-les de diferent manera”. “El caràcter raonable de la finalitat de contribuir a la distensió social és el que permet justificar aquest tractament diferenciat, descartant-se per això la vulneració de la igualtat davant de la llei”, argüeix ara la sentència. “Conté un tracte més beneficiós per a qui ha llançat una pedra en un acte de protesta independentista en comparació amb qui ha realitzat aquesta mateixa conducta en un acte de protesta contra un desnonament, però també estableix un tracte més favorable per al policia que, per impedir aquest mateix acte independentista, comet algun fet que pugui reputar-se delictiu. Per això, l’element que la llei pren en consideració per establir la diferència de tracte no és la finalitat ideològica perseguida, sinó el particular context sociopolític en el qual s’emmarquen les conductes emparades per la norma”, rebla.
🔎 Les claus de la ponència del Tribunal Constitucional sobre la llei d’amnistia
A partir del setembre, el TC estudiarà els recursos de les comunitats, les qüestions d’inconstitucionalitat i els recursos d’empara
El Constitucional ha començat estudiant el recurs del PP perquè és el més complet i aborda la globalitat de la llei d’amnistia. És el de capçalera i la resta de pronunciaments es faran a partir d’aquesta sentència. A partir d’aquí, després de l’estiu, el TC estudiarà la resta de recursos i qüestions d’inconstitucionalitat i de recursos d’empara que té sobre la taula:
- Els quinze de les comunitats autònomes, onze de governs del PP, tres de parlaments i el d’Emiliano García-Page. El desembre el TC va admetre’ls tots a tràmit després de concloure que les autonomies tenien competències per recórrer una norma penal aprovada a les Corts Generals.
- Les qüestions d’inconstitucionalitat que van presentar la Sala Penal del Suprem i les tres del TSJC.
- Els recursos d’empara, que són la via que ha de servir als líders del procés per aconseguir una amnistia plena i total. De moment, ha admès a tràmit els recursos de Junqueras, Bassa i Romeva (en una primera tanda) i el de Turull. A més, després que ahir el Suprem rebutgés l’incident de nul·litat que va presentar Gonzalo Boye, l’advocat de Carles Puigdemont i Toni Comín té via lliure per recórrer al Constitucional. I també té pendent el de Lluís Puig, que el va presentar fa un mes.