El Tribunal Constitucional no dilatarà el pronunciament sobre la llei d’amnistia. És la conclusió que deixa la primera jornada del ple monogràfic per examinar el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el Partit Popular contra la norma de l’oblit penal, que s’ha allargat tres hores i mitja. Tres magistrats conservadors (César Tolosa, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel), el PP i el Senat van reclamar fa dies que la deliberació i la sentència sobre el recurs del PP, que serà el de capçalera i servirà de guia per resoldre la resta de recursos, que el TC plantegés una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea o esperés que es pronunciés sobre les que té a sobre de la taula. Ara bé, fonts del TC relaten que “l’opinió majoritària” dels magistrats ha sigut “contrària” a presentar una qüestió prejudicial i que, per tant, el ple del TC ho ha descartat. Així doncs, la sentència tirarà endavant amb el calendari previst, que portarà el Constitucional a avalar la constitucionalitat de la norma a finals d’aquesta setmana. La ponent del recurs del PP, la progressista Inmaculada Montalbán, va considerar que l’amnistia, malgrat que versa sobre “l’exclusió de responsabilitat de caràcter punitiu dels que van ser autors de comportaments il·lícits d’indubtable gravetat”, està “íntimament relacionada” amb “qüestions polítiques subjacents que són eminentment nacionals”. “[El Constitucional] no pot eludir ni deferir a tercers, sense que es presenti cap raó jurídica que així ho exigeixi, l’enjudiciament constitucional que ara li correspon efectuar”, va reblar.
⚖️ Compte enrere de l’amnistia al Constitucional: una setmana que culminarà amb l’aval de la llei
A l’horitzó hi ha una data que els detractors de l’amnistia posen sobre la taula: el dimarts 15 de juliol. És quan el TJUE farà les dues primeres vistes per analitzar si la llei d’amnistia vulnera o no el dret europeu. Ho farà, al matí, en el marc de les qüestions prejudicials que va plantejar el Tribunal de Comptes en el procediment comptable que té obert contra Artur Mas, Carles Puigdemont i una trentena d’exalts càrrecs acusats de fer una despesa irregular de 3,4 milions d’euros per a l’organització de l’1-O i per a la promoció de Catalunya a l’exterior. I, a la tarda, analitzarà la prejudicial presentada per l’Audiència Nacional sobre si es pot aplicar l’amnistia als dotze CDR de l’operació Judes acusats de terrorisme.
El Senat va advertir al TC que s’arriscava a la “inaplicació oberta i legítima” de les seves sentències
A finals de maig, el Senat va reclamar que el Constitucional plantegés set qüestions prejudicials al TJUE. Més tard, el 10 de juny el TC va descartar-ho en una providència que sostenia que no era el “moment processal” per demanar-ho “sense perjudici del que pugui decidir-se en la deliberació del ple en la qual s’abordi l’objecte del procés constitucional”. I això és el que ha passat avui. “El TC no pot fallar sense arriscar-se a la inaplicació oberta i legítima de les seves sentències, si el Tribunal de Justícia, que és l’intèrpret suprem del Dret de la Unió, no dona resposta abans a les qüestions prejudicials plantejades”, va advertir el Senat en el seu primer escrit.
La Cambra Alta volia preguntar a Europa qüestions com la seguretat jurídica, l’esborrament de la malversació com a delicte de corrupció o la possible discriminació ideològica de l’amnistia i va justificar que era “pertinent” perquè la Unió Europea es fonamenta, entre altres, en els valors del respecte de la igualtat i l’estat de dret. A més, va subratllar que les qüestions prejudicials que s’han plantejat “són, pràcticament, les mateixes que s’han plantejat davant el TC” a través dels diferents recursos i qüestions”. “Això determina l’especialíssima aplicació del principi fonamental de primacia del Dret de la Unió”, va argumentar.
Un magistrat conservador va denunciar un “calendari de vertiginós ritme”
Fa dues setmanes, el president del Constitucional va decidir estendre el debat de l’amnistia més enllà dels tres dies previstos en un primer moment i va habilitar tota la setmana per a la deliberació després que el conservador Enrique Arnaldo demanés estudiar el recurs del PP “tot el temps que sigui necessari” per garantir un debat “serè i assossegat” i proposés allargar-lo al mes de juliol. Davant de la negativa de Cándido Conde-Pumpido de donar més temps, el magistrat conservador va respondre-li recordant-li que les vistes del TJUE del 15 de juliol són un “altre factor afegit a considerar” que “redunda en la necessitat d’evitar i, per tant, apartar-se d’un calendari de vertiginós ritme”.
“La deliberació jurisdiccional no és la simple avantsala de la votació, com sembla entendre’s, quan s’estableix un calendari o agenda de pressa”, va lamentar Arnaldo, que va carregar contra la “falta d’una autèntica deliberació” al si del TC i va tornar a fer una crida a “evitar l’acceleració” i a fomentar una deliberació “reposada i pausada”. El magistrat va reconèixer que no entenia el “perquè de l’apressament a la deliberació i votació de la ponència” i va lamentar que el missatge que enviava la decisió d’habilitar tota la setmana de Sant Joan convertia el ple del TC en una “sort de conclave que necessàriament ha de concloure amb la sentència”.
Feijóo: “El govern espanyol mana i decideix al Tribunal Constitucional”
Just aquest matí, Alberto Núñez Feijóo ha tornat a qüestionar la imparcialitat del Tribunal Constitucional. El líder del PP ha assegurat que està “polititzat” i s’ha mostrat convençut que hi ha hagut un “pacte polític” entre el president del TC i la Moncloa per avalar la llei: “L’amnistia ja se sap que és constitucional abans que es comenci a discutir simplement perquè el govern espanyol ha ordenat, des del punt de vista de nombre de magistrats, les majories necessàries per a blindar aquesta llei”, ha verbalitzat en una entrevista a Es la Mañana de Federico. “Som conscients que estem en el Tribunal Constitucional més polititzat i més mediatitzat, en el qual el govern espanyol mana i decideix”, ha reiterat. I ha tornat a demanar que el TC esperi el pronunciament d’Europa perquè el TJUE té “qüestionis a sobre de la taula que afecten l’amnistia a Espanya”.
Les principals qüestions prejudicials que s’han presentat: el Tribunal de Comptes, el TSJC i l’Audiència Nacional
Quines qüestions prejudicials haurà d’estudiar el TJUE? La primera consulta sobre l’amnistia que va arribar-hi van ser les vuit qüestions prejudicials que va elevar el Tribunal de Comptes, amb l’oposició de la Fiscalia i les defenses i l’únic aval de Societat Civil Catalana. La consellera del tribunal, Elena Hernáez, va suspendre la sentència fins que el TJUE respongui, però va mantenir les mesures cautelars consistents a conservar al Tribunal de Comptes els 5,4 milions de fiança, una part dels quals van ser aportats per la Caixa de Solidaritat i altres amb avals de l’Institut Català de Finances.
L’endemà, qui va fer el pas va ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va suspendre el judici a Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga per preguntar si amnistiar la malversació de l’1-O xoca amb la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la UE a través del Dret Penal. El TSJC va argumentar que la maniobra estava justificada perquè els interessos financers de la UE “poden veure’s exposats o en perill quan un estat incompleixi el mandat d’adoptar les mesures necessàries per garantir que no quedi impune cap malversació intencionada de fons públics”. “A la UE, no ha de ser-li indiferent que s’atorgui la impunitat a aquesta conducta, encara que recaigui només sobre fons nacionals de l’estat membre”, va postil·lar.
Finalment, l’Audiència Nacional va frenar l’amnistia als 12 CDR de l’operació Judes acusats de terrorisme i va demanar al TJUE que es pronunciï sobre si l’aplicació de l’amnistia en aquest cas contravé el Dret comunitari i garanteix la impunitat dels delictes. Els jutges van concloure que aplicar-los la norma de l’oblit penal suposaria enviar el missatge que els delictes de terrorisme “poden ser perdonats quan la intencionalitat dels mateixos estigui en línia amb els interessos polítics de qui dicta la llei d’amnistia”.