Setmana històrica i decisiva. Des d’aquest dilluns, el Tribunal Constitucional estudia a fons en un ple monogràfic el recurs del Partit Popular contra la llei d’amnistia amb l’horitzó d’avalar la constitucionalitat de la norma de l’oblit penal. La llei, que va entrar en vigor fa poc més d’un any, dotze dies després d’aprovar-se, va ser l’embrió de la legislatura i va permetre que Pedro Sánchez fos investit amb el suport de tot l’independentisme. Des que va entrar en vigor, ha beneficiat 328 persones: 173 manifestants, 129 agents (dels Mossos d’Esquadra, de la policia espanyola o de la Guàrdia Civil) i 26 polítics. En canvi, s’ha denegat a 103 encausats. El pas que farà el TC aquesta setmana és imprescindible perquè l’aplicació de la llei continuï el seu recorregut, però encara no és el definitiu. El Constitucional resoldrà el recurs del PP, però no entrarà a analitzar si la malversació es pot amnistiar, per la qual cosa la sentència no tindrà un efecte ni el futur retorn de Carles Puigdemont ni en l’habilitació d’Oriol Junqueras per poder-se presentar a unes eleccions abans del 2031. Per resoldre aquesta qüestió, caldrà esperar que es resolguin els recursos d’empara i després caldrà veure si el Tribunal Suprem maniobra per torpedinar-ho encara més anant a la justícia europea.
📝 Tret de sortida a les deliberacions del Constitucional sobre l’amnistia per avalar-la abans de l’estiu
🔎 Les claus de la ponència del Tribunal Constitucional sobre la llei d’amnistia
⚖️ Llarena mantindrà l’ordre de detenció a Puigdemont malgrat que el TC avali l’amnistia el juny
De moment, el que haurà de fer el Constitucional aquesta setmana és examinar el recurs del PP. El punt de partida serà la ponència que va elaborar la vicepresidenta Inmaculada Montalbán i que es va repartir entre els magistrats fa vint dies. “El legislador pot fer tot el que la Constitució no prohibeixi explícitament o implícitament”, al·lega el document, al qual va tenir accés ElNacional.cat. Amb aquest text de 192 pàgines, que va ser exposat per la ponent a mitjan juny, com a punt de partida, el Constitucional debatrà sobre el recurs del PP. I ho farà en quatre fases.
Primer de tot, el ple estudiarà a fons la demanda de plantejar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que han fet tres magistrats conservadors, el PP i el Senat. Ara bé, la maniobra dilatòria no prosperarà. Inmaculada Montalbán considera que l’amnistia, encara que versa sobre “l’exclusió de responsabilitat de caràcter punitiu dels que van ser autors de comportaments il·lícits d’indubtable gravetat”, està “íntimament relacionada” amb “qüestions polítiques subjacents que són eminentment nacionals”. I per això creu que no cal esperar el veredicte d’Europa. A partir d’aquí, el ple del TC discutirà si aprovar una amnistia (com a concepte) té cabuda a la Constitució i si l’amnistia concreta que es va redactar i aprovar és inconstitucional. Finalment, analitzarà els motius específics de les impugnacions d’articles concrets.
Sis progressistes i quatre conservadors
Qui participarà en el debat? El ple del TC que estudiarà la llei d’amnistia estarà format per deu magistrats: sis progressistes i quatre conservadors. Els dos sectors del Constitucional estan profundament enfrontats i no s’albira cap punt d’entesa entre les dues ànimes. A la branca progressista, hi ha Cándido Conde-Pumpido (el president), Inmaculada Montalbán (la vicepresidenta), Laura Díez (va ser recusada pel PP per haver sigut assessora a la Moncloa, però el TC va desestimar-ho), María Luisa Segoviano, María Luisa Balaguer i Ramón Sáez. El sector conservador l’integren Concepción Espejel, Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo i César Tolosa.
En canvi, no hi seran ni el progressista Juan Carlos Campo ni el conservador José María Macías. El primer es va abstenir perquè, com a ministre de Justícia, va signar els indults als presos polítics i va emetre un informe que esgrimia que una amnistia era inconstitucional. El segon va ser apartat després que la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat el recusessin perquè quan era vocal del Consell General del Poder Judicial va participar en dos pronunciaments oficials que sostenien que una amnistia era inconstitucional.
El recurs del PP és el de capçalera: després vindran els de les comunitats autònomes
El Constitucional ha centrat els esforços inicials en el recurs del PP perquè és el més complet i aborda la globalitat de la llei d’amnistia. Per aquest motiu, va ser designat com el de capçalera i la resta de pronunciaments derivaran de la sentència que s’emeti. Així doncs, serà després de l’estiu quan el TC abordi la resta de recursos que té sobre la taula: els quinze de les comunitats autònomes (onze de governs del PP, tres de parlaments i el d’Emiliano García-Page), les qüestions d’inconstitucionalitat (per exemple, del Suprem) i els recursos d’empara, que són la via que ha de servir als líders del procés per aconseguir una amnistia plena i total.
L’ordre de detenció contra Carles Puigdemont continuarà en vigor
La sentència del Constitucional avalant l’amnistia no permetrà que Carles Puigdemont pugui tornar amb llibertat a Catalunya. Fonts coneixedores del Tribunal Suprem van confirmar fa un mes a ElNacional.cat que el magistrat Pablo Llarena no se sent interpel·lat per l’examen sobre la constitucionalitat de la llei, donat que considera que la malversació està fora del perímetre de la norma. I, per tant, no prendrà cap decisió sobre la situació del líder de Junts. Tampoc hi haurà novetats per al futur dels quatre exconsellers que continuen inhabilitats per la negativa de la Sala Penal del Suprem a amnistiar la malversació: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa.
“Busca una millora de la convivència i de la cohesió social”
Per validar la constitucionalitat de la llei d’amnistia, la ponència redactada per Inmaculada Montalbán, que es convertirà en sentència aquesta setmana amb els retocs que se li introdueixin, argumenta que el legislador “pot fer tot el que la Constitució no prohibeixi explícitament o implícitament”, que “cap contingut pot considerar-se exempt de la possibilitat que les Corts Generals l’atreguin cap a elles” i que el “silenci constitucional”, per si sol, “no equival a la prohibició d’una institució”. “Si s’entengués que una llei d’amnistia no és constitucionalment admissible per no haver atribuït la Constitució aquesta competència a les Corts Generals, s’estaria exceptuant el principi democràtic”, subratlla.
Sobre l’esperit de la llei, considera que la norma “no respon a caprici o mer voluntarisme”, donat que “busca una millora de la convivència i de la cohesió social” i una “integració de les diverses sensibilitats polítiques” amb la voluntat de “superar les tensions socials i polítiques generades amb el procés”. “L’explicació existeix i resulta raonable, podent enllaçar-se amb una política plasmada ja en manifestacions executives i legislatives anteriors, tendent a pal·liar els efectes del procés i a aconseguir una pau ciutadana més gran”, postil·la.
Així mateix, la ponència esgrimeix que la igualtat davant de la llei “no impedeix” al legislador que valori “situacions diferents per regular-les de diferent manera, [...] sempre que entre aquelles diferències i aquesta distinció hi hagi una relació raonable que expliqui o justifiqui el tracte desigual”. A més, sosté que la concessió d’una amnistia “no suposa jutjar ni executar el jutjat” i, per tant, no xoca amb la separació de poders: “No està reemplaçant els tribunals en la determinació de la culpabilitat, sinó establint per motius extrajurídics que els actes amnistiats no tindran conseqüències punitives”.
Tres articles inconstitucionals: els contraris al procés, l’àmbit temporal d’aplicació i el Tribunal de Comptes
Això sí, si no hi ha canvis, la sentència donarà la raó al PP en tres aspectes de poca envergadura. En primer lloc, l’amnistia haurà d’incloure també els qui van manifestar-se en contra del procés independentista. Això, per exemple, obrirà la porta a amnistiar els quatre ultres condemnats per apallissar un independentista a la plaça Artós. En segon lloc, limitarà el seu àmbit d’aplicació entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023, deixant-ne fora els actes que s’executessin després de la data límit (com reflectia inicialment la llei). En tercer lloc, obligarà el Tribunal de Comptes a donar audiència a totes les parts, incloses les acusacions populars, abans d’arxivar les causes comptables.