La sentència del Tribunal Constitucional avalant la llei d’amnistia introduirà canvis respecte a la ponència que va elaborar Inmaculada Montalbán. Segons ha pogut saber ElNacional.cat, el text que se sotmetrà a votació dijous al matí i que rebrà llum verda presumiblement amb sis vots a favor (dels progressistes) i quatre en contra (dels conservadors) fixarà que aplicar la norma de l’oblit penal al terrorisme i aixecar les euroordres de detenció (un cop s’hagi aplicat l’amnistia en un cas concret) no vulnera el dret europeu. Fonts del TC relaten a aquest mitjà que alguns magistrats han defensat la idoneïtat que la sentència sobre el recurs del PP, que passava de puntetes per sobre d’aquestes dues qüestions, es pronunciï específicament i explícita sobre les dues matèries. I així serà. A més, altres veus del Constitucional apunten que, fruit de la deliberació, s’introduiran “nombrosos canvis en l’argumentació de la ponència” per “enriquir-la”. Ara bé, són modificacions que “no afectaran el fons”.
📝 L’amnistia avança al TC abans de la votació final: la majoria conclou que encaixa a la Constitució
📝 Segona victòria al TC: la majoria de magistrats creu que la Constitució permet aprovar lleis d’amnistia
📝 El Constitucional descarta esperar el pronunciament del TJUE en el primer dia del ple sobre l’amnistia
Aquest dimecres, el ple del TC ha avalat que la Llei orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya encaixa a la Constitució. És la tercera decisió que es desprèn de la deliberació que va arrencar dilluns i que ha de conduir el TC a avalar la norma de l’oblit penal. Després de debatre si la Carta Magna permet una llei d’amnistia “en abstracte” i concloure que la Constitució “no prohibeix” les amnisties i que, per tant, el legislador “pot aprovar-ne”, la majoria dels magistrats han avalat que la norma que van pactar el PSOE, Junts i ERC a canvi de la investidura de Pedro Sánchez no vulnera la separació de poders i respecta la igualtat davant la llei. Prèviament, el TC va descartar presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i va rebutjar paralitzar la deliberació a l’espera que el TJUE es pronunciï sobre les qüestions que té sobre la taula.
El terrorisme i les euroordres a la ponència d’Inmaculada Montalbán
Sobre l’encaix del delicte de terrorisme en la legislació europea, la ponència que va elaborar Inmaculada Montalbán, a la qual va tenir accés ElNacional.cat, recordava que “ni el fenomen de la integració europea, ni el principi de primacia del Dret de la Unió Europea que regeix les relacions entre ambdós ordenaments” han dotat les normes del Dret de la UE de “rang i força constitucionals”. Per tant, replicava que “no resulta procedent” utilitzar com a “paràmetre de constitucionalitat de la llei” la seva “correspondència” amb una norma del Dret de la UE, com feia el PP, cosa que portava el TC a desestimar el “fonament impugnatori”.
En relació amb les euroordres, la ponència sostenia que els arguments del PP no complien la “càrrega alegatòria exigible” en un recurs d’inconstitucionalitat perquè es limitaven a fer una “superficial referència” (a través de la cita d’una sentència del TJUE) a “l’autonomia del procediment de tramitació” d’una ordre europea de detenció “sense explicar la raó per la qual es podria entendre que l’aixecament de les ordres europees de detenció” arran de concedir l’amnistia a algú “comprometria l’esmentada autonomia” i sense “concretar el precepte constitucional que resultaria infringit”. Montalbán retreia als populars que la seva responsabilitat era “col·laborar amb una detallada anàlisi de les greus qüestions que se susciten”.
Terrorisme: sense al·ludir al Codi Penal, remetent-se a una directiva europea i excloent les “greus violacions de drets humans”
L’article de la llei d’amnistia referent al terrorisme va tenir dues modificacions al llarg d’una complexa tramitació parlamentària. Finalment, el precepte que es va aprovar i que va entrar en vigor va ser excloure els actes de terrorisme quan “hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans, en particular les regulades als articles 2 i 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, i al dret internacional humanitari”. Es refereix als delictes que “puguin ser qualificats de terrorisme” segons la Directiva (UE) 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell i evita al·ludir al Codi Penal espanyol. L’eliminació de la referència a la norma espanyola i la remissió a la directiva europea va ser el desllorigador que van trobar Junts, ERC i el PSOE en l’última modificació del text.
Va ser un tema complex i amb moltes arestes a causa de la persecució que va emprendre el jutge Manuel García-Castellón acusant de terrorisme, entre altres, Carles Puigdemont, Ruben Wagensberg i Marta Rovira per la protesta del Tsunami Democràtic a l’aeroport de Barcelona el dia que es va conèixer la sentència del judici del procés. I també per protegir els dotze CDR de l’operació Judes investigats a l’Audiència Nacional. El primer canvi per blindar els líders independentistes havia sigut al gener, a les portes de la primera votació. Va ser quan es va afegir la referència al fet que, per quedar fora del perímetre de la llei, els actes de terrorisme havien d’haver estat de “manera manifesta” i amb “intenció directa” i havien d’haver causat “violacions greus de drets humans”. Inicialment, al redactat original, s’hi excloïen els delictes de terrorisme “sempre que hagi recaigut sentència ferma i hagin consistit en la comissió d’alguna de les conductes descrites” en la directiva europea.
La llei preveu l’alçament immediat de les ordres de detenció
La llei d’amnistia és meridianament clara sobre l’aixecament de les ordres de detenció: “Després de l’entrada en vigor d’aquesta llei, l’òrgan judicial que estigui coneixent de la causa deixarà sense efecte les ordres de cerca i captura i ingrés a presó de les persones a les quals resulti d’aplicació aquesta amnistia, així com les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció”, estableix l’article 4. I l’article 8 ho reitera: “L’alçament de qualssevol mesures cautelars, incloses les ordres de cerca i captura i ingrés a la presó, així com de les ordres de detenció, correspondrà a l’òrgan judicial que, en cada moment, vingui coneixent de la causa”.
Tanmateix, el Tribunal Suprem va esquivar aquest precepte des del primer moment, negant-se a aixecar l’ordre espanyola de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Un matís: l’ordre de detenció és espanyola, ja que ara com ara no hi ha cap ordre europea de detenció en vigor. I la sentència del TC es referirà, precisament, a la compatibilitat amb el dret europeu de l’alçament de les euroordres arran de l’amnistia. Per acabar de fer memòria, quatre hores després que es publiqués l’amnistia al BOE, Pablo Llarena va preguntar a les parts què havia de fer amb la llei, però va comunicar als Cossos i Forces de Seguretat que continuaven “vigents i actives les ordres nacionals de detenció” i que, per tant, havien de “procedir al seu compliment mentre aquestes decisions no siguin judicialment modificades o revocades”. Quinze dies després, l’instructor va consumar la seva rebel·lia contra la norma i es va negar a amnistiar la malversació. Tanmateix, des d’aleshores, no ha cursat cap nova euroordre.