El Tribunal Suprem continua jugant amb els independentistes catalans. L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, condemnada per sedició i indultada després de gairebé tres anys tancada a la presó, ha tornat a exigir al Suprem que li apliqui l'amnistia i li cancel·li els antecedents penals per l'1-O. L'advocada de Forcadell, la penalista Olga Arderiu, ho va sol·licitar la setmana passada, després de comprovar que l'alt tribunal espanyol va començar a atorgar les primeres amnisties, tot i que ja no tenen efectes legals. Els amnistiats van ser membres de la mesa de Forcadell i l'exconsellera Meritxell Serret, resolucions que mantenia bloquejades des de fa nou mesos, quan el Tribunal Constitucional (TC) va contestar al Suprem que la norma de l'oblit penal era vàlida. Forcadell no n'ha obtingut cap resposta, i com que l'agost és inhàbil processalment, encara haurà d'esperar més.
Precisament, el president del Parlament, Josep Rull, també condemnat per sedició, indultat i extingida la seva inhabilitació el febrer del 2023, com Forcadell, ha tornat a demanar al Suprem l'amnistia i la cancel·lació d'antecedents perquè no li permet viatjar a certs països de l'estranger, com ara els Estats Unit. Així ho ha informat l'advocat de Rull, el penalista Jordi Pina a ElNacional.cat. aquest dilluns. El delicte de sedició va ser derogat pel govern espanyol i, per tant, els antecedents també haurien d'haver desaparegut. La situació de Forcadell i Rull és compartida per l'exconseller Joaquim Forn i els expresidents d'Òmnium, Jordi Cuixart, i de l'ANC, Jordi Sànchez, el qual mai ha demanat l'amnistia.
Situació irregular
La sala penal del Suprem —que des del setembre passat presideix Andrés Martínez Arrieta, en substitució de Manuel Marchena— manté aquesta política de bloqueig de l'amnistia. La lletrada de l'Administració de justícia del Suprem ha respost a Forcadell que "passa a donar compte" la seva petició. Res més. El Suprem continua marcant les seves regles processals en l'aplicació de la norma de l'oblit penal, aprovada pel govern espanyol del PSOE, amb l'impuls de Junts i ERC, el juny del 2024. A més, el Suprem podria haver concedit l'amnistia als membres del Govern del 2017 sense haver d'esperar la sentència recent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que sosté que la llei d'amnistia és legal i respectuosa amb el dret de la UE.
En concret, el Suprem va acordar que aturava l'aplicació de l'amnistia a Forcadell, Rull, Forn, Sànchez i Cuixart fins que el Tribunal Constitucional no resolgués la seva qüestió d’inconstitucionalitat, que va presentar contra l’article 1 de la llei d'amnistia. La resposta del Constitucional va ser el 8 d'octubre del 2025, data a partir de la qual podria haver aplicat l'amnistia als excàrrecs de Junts i ERC, però, nou mesos després, manté el seu silenci.
Quan el Suprem va aturar les seves amnisties, l'octubre del 2024, els advocats dels líders polítics i socials van denunciar que el tribunal vulnerava els seus drets de defensa i de tutela judicial efectiva, i van presentar recursos perquè rectifiqués i els apliqués l'amnistia. No van obtenir cap resposta.
Els penalistes detallaven que el Suprem va fer la consulta al TC amb el cas de la condemna a un jove per desordres públics l’1-O a Girona, no pas pels presos polítics i el delicte de desobediència, i que no podien ser-ne part. Precisament, les primeres amnisties concedides pel Suprem és als tres joves de Girona, condemnats per desordres pública, com també a Oriol Calvo, per participar en protestes el 2019 contra la sentència de l'alt tribunal espanyol als líders de l'1-O. A més, hi ha els membres de la Mesa de Roger Torrent i els de Forcadell. Les resolucions del Suprem tenen els arguments calcats; només canvien els antecedents de cada cas. I, per tant, podria haver aplicat les amnisties pendents a Forcadell, Rull, Forn, Sànchez i Cuixart.
A banda, el Suprem també bloqueja l'aplicació de l'amnistia al president a l'exili Carles Puigdemont i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, a més dels exconsellers condemnats per malversació per l'1-O: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. En el seu cas, sosté que no els amnistia perquè s'haurien enriquit personalment amb l'1-O, que és un dels motius per a la no aplicació de la llei. El Tribunal Constitucional no començarà a revisar els seus recursos d'empara per la negativa del Suprem a aplicar-los l'amnistia fins al 22 de setembre, fet que encara allarga més mesos una resposta final perquè els exiliats puguin tornar a Catalunya.
Condemna extingida
Pel que fa als exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, condemnats per desobediència per l'1-O pel Suprem, van complir la condemna i el pagament de multes abans que s'aprovés la llei d'amnistia. La condemna de dos anys d'inhabilitació a càrrec públic va acabar l'any 2021 i les multes milionàries van ser cobrades amb les fiances imposades.