El Tribunal Constitucional (TC) se'n va de vacances sense escoltar el reclam dels líders de Junts i d'ERC que resolgui els seus recursos d'empara, després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) hagi avalat la llei d'amnistia que el Tribunal Suprem no els vol aplicar des de la seva entrada en vigor, ara fa dos anys. El president del Tribunal, Cándido Conde-Pumpido, ha informat aquest dimarts al ple del tribunal que, d'acord amb el ponent José María Macías, el recurs d'empara interposat pel secretari general de Junts i exconseller, Jordi Turull, es deliberarà en el Ple del dia 22 de setembre, segons ha informat l'organisme. El de Turull és el primer dels recursos d'empara pendents referits a l'aplicació efectiva de la llei d'amnistia, presentats pel president a l'exili, Carles Puigdemont, i exconsellers del seu Govern. En els plens successius s'assenyalaran els següents recursos d'empara, es precisa.
Inicialment, el TC ja va anunciar que fins a la tardor no analitzaria els recursos dels independentistes, però davant la contundent resposta del Tribunal de Luxemburg, el president Puigdemont i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, han exigit una aplicació de l'amnistia sense demora en totes les causes pendents. La decisió del TC implica que les ordres de detenció de Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig continuïn en vigor.
Jugar amb el temps polític
L'advocat de Puigdemont i Comín, Gonzalo Boye, ha assegurat en una entrevista a ElNacional.cat que el TC hauria de convocar un ple extraordinari per resoldre els recursos davant la resolució tan cristal·lina del TJUE. Hi afegeix que, si no ho fa, el seu president juga amb el temps perquè el retorn de Puigdemont coincideixi amb el govern espanyol de Pedro Sánchez, si li és afavoridor, o amb un possible govern del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.
Pendents de la inhabilitació
El ple del Tribunal Constitucional (TC) va admetre a tràmit el recurs d’empara del secretari general de Junts, Jordi Turull, per la negativa del Tribunal Suprem d’aplicar-li la llei d’amnistia, ara fa un any, l'abril de 2025. El TC, però, no va apreciar "la urgència excepcional" per suspendre de forma cautelar la resolució del Suprem, tal com li demanava el polític català per aixecar la seva inhabilitació fins al 2030 per la condemna de malversació de l'1-O.
Els presos polítics d’ERC, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa, inhabilitats fins al 2031, també van demanar l’empara al TC perquè les apliqui la norma de l’oblit penal. El Suprem s’hi nega perquè sosté que es van enriquir personalment amb la malversació de l’1-O perquè van fer el Referèndum "sense gastar diners de la seva butxaca". El mateix argument que el jutge Pablo Llarena manté contra el president Puigdemont i els exconsellers Comín i Puig perquè no puguin tornar a Catalunya sense ser detinguts.
L’advocat de Turull, el penalista Jordi Pina, va recusar el ponent del seu cas, en assegurar que Macías, abans de ser nomenat magistrat del TC, va fer unes "incomptables manifestacions públiques" "expressant oberta hostilitat" cap a l’amnistia "sense embuts". Va ser rebutjat.