Després de mesos de bloqueig, ha calgut que les candidates progressistes fessin un pas al costat perquè el Consell General del Poder Judicial hagi aconseguit renovar les presidències de la Sala Penal i de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem. Així doncs, Andrés Martínez Arrieta (que competia amb Ana Ferrer) serà el relleu de Manuel Marchena, que va deixar el càrrec el desembre. La Sala Penal és l’encarregada d’instruir els casos que impliquen aforats (com membres del Consell de Ministres, diputats del Congrés, senadors o el fiscal general de l’Estat) i de revisar en última instància les sentències penals. Martínez Arrieta va ser un dels fundadors de l’Asociación de Jueces Francisco de Vitoria, que té una posició centrista en la carrera judicial. En el segon cas, Pablo Lucas (que rivalitzava amb Pilar Teso) succeeix César Tolosa, que va abandonar el Suprem el desembre del 2022 per convertir-se en magistrat del Constitucional. Lucas és el jutge del CNI des del 2009 i és el que va autoritzar l’espionatge a l’independentisme. Fins ara, tots dos exercien les presidències de les dues sales del Suprem interinament donat que són els dos magistrats de més edat en cada cas. Segons indiquen fonts jurídiques a ElNacional.cat, Martínez Arrieta ha obtingut quinze vots i Lucas n’ha rebut setze.
📝 La progressista Ana Ferrer renuncia a presidir la Sala Penal del Suprem: via lliure al candidat conservador
📝 Final de cicle: Manuel Marchena deixa la presidència de la Sala Penal del Tribunal Suprem
👤 Manuel Marchena, l’adeu del Torquemada de l’independentisme des del Tribunal Suprem
El procés de renovació de les dues presidències va engegar-se el passat mes d’octubre, quan el CGPJ va obrir la convocatòria perquè els candidats es poguessin postular. El procés va arribar després que el juliol el PP i el PSOE renovessin el CGPJ per posar punt final a cinc anys i mig amb el mandat caducat i que a finals d’agost, i després de quatre intents fallits, els vocals elegissin Isabel Perelló com a presidenta de l’òrgan de govern dels jutges. Abans de ser renovat, el CGPJ no podia fer nomenaments perquè el març del 2021 el govern espanyol va impulsar una llei, que posteriorment va ser avalada pel Constitucional, per impedir-li-ho com a eina per evitar que el sector conservador tirés pel dret i intentar accelerar-ne la renovació. Des de finals de l’any passat, el procés de renovació de la Sala Segona i la Sala Tercera estava encallat fruit de les posicions enrocades al si del CGPJ. Calia una majoria de tres cinquenes parts i els deu magistrats conservadors i els deu magistrats progressistes no es posaven d’acord.
I la setmana passada les dues candidates progressistes, Ana Ferrer i Pilar Teso, van renunciar a les seves candidatures i van deixar via lliure per als candidats conservadors. “Donat el temps transcorregut sense que la convocatòria s’hagi resolt, el mateix interès de servei públic que em va animar a presentar-me a la convocatòria, m’anima ara a renunciar”, va expressar Ana Ferrer en una carta enviada a Isabel Perelló a la que va accedir ElNacional.cat, en la qual va esgrimir que la “confiança de la ciutadania” en les institucions “es debilita davant de l’aparença que els vets ideològics prevalen sobre els criteris de mèrit, capacitat i presència equilibrada d’homes i dones en les institucions públiques”. Per la seva banda, Pilar Teso va fer el mateix pas per “evitar que la situació d’interinitat” a la presidència de la Sala Tercera “es cronifiqui”, cosa que “erosiona la seva funció institucional i impedeix encarar els desafiaments que el futur ofereix”.
Nou vocals del CGPJ lamenten haver perdut una “oportunitat de marcar un abans i un després”
“El més cridaner és que, tenint la possibilitat d’aplicar el mandat clar i inequívoc [de la llei de paritat], la voluntat majoritària del ple ha impedit el seu compliment”, lamenten nou vocals del CGPJ en un document d’explicació del vot al qual ha tingut accés ElNacional.cat. “Només hem defensat, per activa i per passiva, que una de les dues fos nomenada presidenta. [...] La representació equilibrada pretén trencar inèrcies masculines profundament consolidades”, sostenen.
Un dels seus principals arguments és que ambdues podran complir el mandat de cinc anys, un “element clau per garantir l’execució dels seus projectes a mitjà i llarg termini”. En canvi, les jubilacions de Pablo Lucas, prevista per al juliol del 2026, i d’Andrés Martínez Arrieta, programada per a l’abril del 2027, els impedirà concloure els cinc anys. “Hem perdut una oportunitat de marcar un abans i un després en la història del Tribunal Suprem”, postil·len. En la història de l’Alt Tribunal, només hi ha hagut dues dones presidentes de Sala, i totes dues ho han estat de la Sala Social: María Luisa Segoviano (entre el 2020 i el 2022) i Concepción Ureste (des del març del 2025).
Per la seva banda, Jutges i Jutgesses per a la Democràcia lamenten que la decisió del CGPJ suposa un “pas enrere en les polítiques d’igualtat” i transmet un missatge “desolador”. “El principi de legalitat exigeix un comportament lleial que no ha existit”, al·leguen. I denuncien que “continuen existint resistències inadmissibles al fet que es produeixin nomenaments femenins en els més alts càrrecs judicials amb la finalitat d’equilibrar el nombre de magistrades en llocs de rellevància”.
Andrés Martínez Arrieta, el jutge més jove a entrar a la Sala Penal que va estar a punt de presidir el judici del procés
Fa sis anys, en un primer moment, Andrés Martínez Arrieta era qui havia de presidir el judici del procés amb el nomenament de Manuel Marchena com a president del CGPJ. Ara bé, després del trencament del pacte entre el PP i el PSOE (quan es va saber que els populars treien pit de portes endins d’haver controlat “per la porta del darrere” la Sala Penal del Suprem), Marchena va renunciar a la candidatura i va ser-ne el president i ponent del judici. Martínez Arrieta va seure a la seva dreta. Andrés Martínez Arrieta va ser el magistrat més jove a entrar a la Sala Penal del Suprem, amb 42 anys, i ara n’és el més veterà.
Un dels casos destacats del magistrat és la investigació de la desaparició de Santiago Corella, un delinqüent conegut com El Nani: com a titular del Jutjat d’Instrucció Número 11 de Madrid va destapar una màfia policial que va fer desaparèixer el detingut en dependències policials el 1983. D’altra banda, una de les seves resolucions més polèmiques va ser el 2011: després que l’Audiència de Guipúscoa condemnés a presó els agents de la Guàrdia Civil per tortures als etarres Igor Portu i Martin Sarasola, ell els va absoldre. Més tard, el Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar l’Estat espanyol a indemnitzar-los per danys morals i per no haver investigat les tortures que van rebre.
Pablo Lucas, el jutge del CNI que va sonar per presidir el CGPJ i que va autoritzar l’espionatge a l’independentisme
Pablo Lucas és membre de la Sala Tercera del Suprem des del novembre del 2001 i és conegut per ser el jutge del Centre Nacional d’Intel·ligència des del 2009. Ell va ser qui va autoritzar l’espionatge a l’independentisme amb Pegasus per part del CNI i, especialment, per haver permès que s’espiés l’advocat Gonzalo Boye i, al mateix temps, hagués sigut l’encarregat de pronunciar-se sobre diferents procediments judicials que implicaven els seus clients. Boye va reclamar que les sentències en les quals havia participat el jutge fossin anul·lades per la indefensió dels seus clients: “Ha tingut un efecte devastador sobre el dret de defensa dels recurrents a conseqüència de les sens dubte il·lícites activitats del jutge Pablo Lucas, impròpies d’un jutge d’un Estat democràtic de dret”, va al·legar. Finalment, la Sala Tercera del Suprem va acceptar apartar Pablo Lucas de la resolució dels recursos presentats per Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí sobre la seva condició d’eurodiputats. Fa un any, els vocals conservadors del CGPJ van posar el seu nom sobre la taula com a candidat a presidir el CGPJ.
👤 Pablo Lucas, el candidat a presidir el CGPJ que va autoritzar l’espionatge a l’independentisme
Dos casos més de finals del 2023. D’una banda, Pablo Lucas va ser un dels ponents de la sentència que va apreciar “desviació de poder” en la proposta del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per promoure a fiscal de Sala la seva predecessora i exministra de Justícia, Dolores Delgado. Dies més tard, va ser el ponent de la sentència que va anul·lar el nomenament de l’exministra de Treball Magdalena Valerio com a presidenta del Consell d’Estat per no reunir el requisit legal de “jurista de reconegut prestigi”. A més, la seva trajectòria hauria pogut passar pel Tribunal Constitucional: el desembre del 2023, no va obtenir els vots necessaris (tres cinquenes parts) per ser elegit magistrat del TC per part del CGPJ. Va ser un fracàs dels conservadors en l’intent d’imposar els seus candidats. Finalment, els vocals del CGPJ van escollir per unanimitat César Tolosa i María Luisa Segoviano.