El Tribunal Suprem continua aplicant l'amnistia a polítics catalans amb vuit mesos de retard. Aquest dimarts l'alt tribunal espanyol ha anunciat que ha aplicat la norma de l'oblit penal als membres de la Mesa del Parlament, presidida per Carme Forcadell, que va ser condemnada per sedició i va estar quasi tres anys a la presó. Els nous amnistiats són els exdiputats Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els va condemnar, el maig de 2023, a quatre mesos d'inhabilitació a càrrec públic i a pagar una multa de 1.200 euros per haver desobeït el Tribunal Constitucional (TC) en permetre el debat i aprovació de les lleis per l'1-O del 2017. L'alt tribunal espanyol també ha aplicat l'amnistia a la primera exconsellera del Govern de 2017, Meritxell Serret, condemnada per desobediència. Divendres passat, el Suprem va comunicar l'amnistia a la Mesa de Roger Torrent i a tres activistes.
El judici a la mesa de Forcadell es va haver de repetir, obligada pel Tribunal Suprem. En la primera sentència, el TSJC va condemnar els quatre membres de la Mesa a 20 mesos d'inhabilitació a càrrec públic, l'octubre de 2020, i finalment se'ls va aplicar l'atenuant de dilacions indegudes d'aquest procediment, iniciat el 2016 amb una querella de la Fiscalia. Ara, l'amnistia aplicada als diputats d'ERC i de Junts té nuls efectes jurídics perquè ja han complert el càstig i les multes no poden ser retornades, tal com fixa la llei.
Des de l'octubre passat, al calaix del Suprem
Els advocats de Simó, Corominas, Barrufet i Guinó van presentar recursos de cassació al Suprem contra la seva condemna, a la qual es van oposar la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i el partit ultra Vox. El govern espanyol va aprovar la llei d'amnistia el juny de 2024. El Suprem no la va aplicar perquè va presentar una qüestió d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional (TC), que va avalar la llei l'estiu passat i va respondre al Suprem el 8 d'octubre de 2025, que acceptava una part de les seves esmenes, com ara que els contraris a la independència havien de ser amnistiats també. El Suprem ha guardat en un calaix la causa dels polítics i activistes catalans durant vuit mesos. L'endreça de la carpeta sobre els independentistes de Catalunya per part de l'alt tribunal espanyol coincideix amb la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avala la llei d'amnistia, inclòs el delicte de malversació, perquè no s'han afectat fons europeus.
Això no obstant, el Suprem manté la seva negativa a aplicar l'amnistia al president a l'exili, Carles Puigdemont, i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, com també els condemnats per malversació per l'1-O: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa.