El Tribunal Suprem ha amnistiat la primera consellera del Govern de Carles Puigdemont, la republicana Meritxell Serret, condemnada per desobediència. ERC s'ha mostrat satisfeta per la decisió de l'alt tribunal d'aplicar la llei d'amnistia a l'exconsellera d'Agricultura, una decisió que "avala l'estratègia sòlida" seguida amb la norma aprovada al Congrés. A partir de la sentència "contundent" del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, era "inevitable" que el Suprem fes aquest pas, que ara espera que es repeteixi amb la resta de causes encara obertes, segons la formació. Un any després que el Constitucional avalés la llei d'amnistia, el Suprem ha aplicat finalment la norma a l'exconsellera.
Meritxell Serret va ser condemnada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a finals d'abril del 2023 a un any d'inhabilitació i 12.000 euros de multa per l'organització de l'1 d'octubre. La sentència sostenia que l'exconsellera havia estat notificada personalment fins a cinc vegades pel Tribunal Constitucional, que va suspendre diverses resolucions del Govern i del Parlament referides al referèndum i al procés, entre elles el mateix decret de convocatòria de l'1-O i les lleis de desconnexió. "L'acusada era perfecta coneixedora de la il·legalitat de totes les decisions que li van ser objecte de notificació i requeriment per part del TC, ignorant de forma conscient i deliberada l'ordenat pel TC, decidint no portar a terme cap actuació per deixar sense efecte les normes impugnades, com tampoc no realitzar cap mena de proposta de nul·litat de les mateixes", argumentava l'alt tribunal de Catalunya.
El Suprem i el Constitucional
Meritxell Serret va recórrer contra la sentència i un any després, el juny del 2024, s'aprovava la llei d'amnistia. Davant d'això el 16 de gener del 2025 el Tribunal Suprem va acordar suspendre l'aplicació de l'amnistia fins que el Tribunal Constitucional resolgués definitivament la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel mateix TS. El Constitucional va avalar la llei, però va estimar parcialment aquell recurs. Concretament, el que fa referència a l'article 1.1 de la llei, que estableix que queden amnistiats tots els actes realitzats amb la intenció de reivindicar, promoure o aconseguir la secessió o la independència de Catalunya, sempre que s'hagin executat en el marc del procés independentista català entre l'1 de novembre de 2011 i el 13 de novembre de 2023. En concret, tribunal considerava inconstitucional que es deixés fora de l'amnistia "un grup de persones que, des del punt de vista de la causa i finalitat legitimadora de la llei és perfectament equiparable al que resulta inclòs". Però atès que la inconstitucionalitat "no es troba en el que la norma estableix, sinó en el que omet", el Constitucional es va abstenir de declarar-ne la nul·litat, establint, en lloc d'això, que "les disposicions de la llei s'han d'entendre aplicables, amb les mateixes condicions, límits i requisits que les normes estableixen, els qui van fer els actes amnistiables amb la finalitat d'oposar-se a la secessió o independència de Catalunya".
Un cop resolta la qüestió, el Tribunal Suprem considera ara que els fets que van donar lloc al procediment, és a dir, la participació de Meritxell Serret en l'1-O, "no ofereixen dubte quant a la subsumpció a l'article 1.1 de la llei orgànica 1/2024", la llei d'amnistia. "Es compleix, en conseqüència, amb l'àmbit objectiu d'aplicació" de la mesura de gràcia, "que no contravé, segons ho ha establert el Tribunal Constitucional en els termes expressats, la Constitució espanyola". Per tot plegat, la sala del penal del Tribunal Suprem acorda declarar amnistiats "els actes pels quals ha resultat acusada la senyora Meritxell Serret i Aleu i, en conseqüència, es declara extingida la responsabilitat penal que pogués haver contret".
ERC reclama que s'apliqui la llei
ERC ha mostrat la satisfacció per la decisió del Suprem, una decisió que, a parer dels republicans, "avala l'estratègia sòlida seguida amb la llei d'amnistia". La formació opina que "a partir de la contundent sentència del TJUE, ja era inevitable que per fi el Tribunal Suprem fes el que hauria d'haver fet des del primer dia: aplicar la llei d'amnistia aprovada al Congrés dels Diputats". Així, considera que ara, "immediatament", ha de passar el mateix amb la resta de causes, "per poder restaurar tots els drets polítics de totes les persones represaliades, que els exiliats puguin tornar a casa, i poder discutir políticament i democràtica sobre el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol sense repressió".