El Suprem amnistia Torrent, Costa, Campdepadrós, Delgado, l'exalcalde de Sabadell i tres activistes

El Tribunal Suprem ha aplicat l’amnistia a un total de cinc polítics i tres manifestants, acusats pels  delictes de desobediència i  desordres públics, respectivament, segons les quatre resolucions comunicades aquest divendres. Es tracta  dels quatre membres de la Mesa del Parlament, que presidia Roger Torrent, jutjats per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) el 2019 i que van ser absolts pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però la Fiscalia i Vox van presentar recurs de cassació davant del Suprem. A més de Torrent, s'extingeix la responsabilitat penal de l’exvicepresident de la Mesa, Josep Costa; i els exsecretaris Eusebi Campdepadrós (Junts) i Adriana Delgado (ERC). En una segona resolució, el Suprem aplica l’amnistia a l’exalcalde de Sabadell Maties Serracant (Crida per Sabadell), condemnat  a quatre mesos d'inhabilitació per desobediència per l’1-O.

Finalment,  en dues resolucions s’extingeix la responsabilitat penal al jove Oriol Calvo,  que gairebé entra a la presó per manifestar-se  el 2019  a Barcelona contra la sentència del procés, i altres dos joves a Girona, condemnats per desordres públics.

 

"Compleix la llei"

En la resolució, el tribunal, format per cinc magistrats, recorda que va presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia, i que el Tribunal Constitucional (TC), en sentència de 26 de juny de 2025, va validar la norma de l'oblit penal amb retocs exigits pel Suprem, com que els contraris a la independència de Catalunya, com els policies, també havien de ser beneficiaris de la norma.

I ara, un any després, atén el reclam de les defenses, en admetre que els fets "compleixen l'àmbit objectiu" de la llei. "És procedent declarar amnistiats els fets que van resultar objecte del procediment, quedant extingida qualsevol classe de responsabilitat que per ells pogués haver-se derivat per als acusats absolts", afirma el tribunal. Afegeix que "evidentment, queden així sense objecte tant el recurs de cassació interposat pel Ministeri Fiscal com els sostinguts pels acusats absolts pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya", ja que s'ha atès la seva petició.

 

L'alcalde i l'1-O

En el cas de l'alcalde sabadellenc castigat per permetre votar l'1-O,  la seva defensa va presentar un recurs al Suprem perquè sostenia que els fets relatats en la declaració de fets provats "no integraven el tipus objectiu del delicte de desobediència greu a resolució judicial" pel qual havia estat condemnat.

En la resolució, el Suprem raona que "els fets que van donar lloc a aquest procediment no oferirien dubte quant a la seva subsumpció en l'article 1.1 de la Llei orgànica 1/2024, segons el dictat pel TC, ja que el recurrent, Maties Serracant Camps, alcalde de Sabadell, va dictar el 7 de setembre de 2017 el Decret 9285/2017, pel qual va mostrar el seu suport al referèndum de l'1 d'octubre i va acordar complir les seves previsions. Encara que les normes que ho emparaven havien estat suspeses per providències del Tribunal Constitucional, notificades personalment a l'acusat".

Hi afegeix que l'exalcalde va mantenir aquell decret i, el 29 de setembre, va assumir les competències sobre l'ús d'instal·lacions municipals susceptibles de ser utilitzades com a centres de votació. I conclou que el temps  dels fets i el delicte imputat, desobediència greu, encaixen en la norma, i extingeix la seva responsabilitat penal.

Sense atemptat contra l'autoritat

En el cas d'Oriol Calvo, l'Audiència  de Barcelona el va condemnar a 4 anys de presó pels delictes de desordres i atemptat contra l'autoritat. La sala d'apel·lacions va rebaixar la condemna a un any i sis mesos de presó (si no supera els dos anys, s'evitava l'entrada al penal) en retirar-li el delicte d'atemptat. La Fiscalia va presentar-ne recurs per incloure el delicte d'atemptat, mentre que la defensa de Calvo va exigir l'aplicació de la llei d'amnistia.

Finalment, el Suprem accedeix a aplicar-li la norma de l'oblit penal, dos anys més tard de la seva aprovació, perquè considera que encaixa en els supòsits de la llei i que no hi ha cap acció inclosa en l'exclusió, com ara provocar ferits de gravetat.