Les crides a la unitat han estat una de les constants del discurs amb què Salvador Illa ha obert aquest dimarts el debat de política general. I això que ha insistit un cop i un altre que, després de dos anys de Govern del PSC, Catalunya està "més unida, més pròspera i més cohesionada". Illa ha desplegat una intervenció llarga, d'una hora i mitja, en què s'ha emmirallat sense embuts en el president Josep Tarradellas, al qual ha citat en diferents ocasions, malgrat que les seves paraules semblaven evocar més aviat Jordi Pujol, amb constants crides a l'autoestima i a la memòria de la pròpia història, perquè "un país sense memòria és un país sense futur".
"Em vaig comprometre a unir i avui Catalunya torna a ser un projecte col·lectiu per tots els catalans", ha assegurat el president, per afegir tot seguit que si a algú això li sembla poca cosa, que miri enrere i sigui conscient que "quan les costures de la nostra convivència s'han esquinçat, Catalunya ha anat pel pedregar". Aquestes referències, sovint relligades amb les alertes pel creixement de la ultradreta al món, han salpebrat tota la intervenció, que s'ha tancat amb un advertiment: "Hi ha interessos de tota mena perquè els catalans estiguem dividits. No els fem el joc". I aquí ha quedat l'avís, penjat en les darreres línies del discurs.
Buscar aliats
La unitat que evoca Illa és dins del país —"la Catalunya on hi caben totes les Catalunyes", ha insistit un cop i un altre—, però també la de "la Catalunya que vol liderar Espanya i ser referent a Europa". De fet, el president tampoc no s'ha estalviat les referències al govern espanyol, inclosa una apel·lació directa a fer costat al decret aprovat avui pel Consell de Ministres i, evidentment, al nou finançament. "Catalunya no necessita buscar enemics per avançar, necessita aliats i mostrar-se com a aliada", ha assegurat. I, de nou, Tarradellas ha tret el cap. Com qui no vol la cosa, ha recordat les paraules del president des del balcó de la Generalitat, en tornar de l'exili, instant Catalunya a ser "l'avançada del benestar, la prosperitat i la democràcia de tots els pobles d'Espanya". Illa ha afegit que ara, en ple segle XXI, Catalunya ha de ser l'avançada a Europa, perquè hi té molt a aportar i guanyar, evidentment, si el país es prepara des de la unitat.
Amb tota l'actualitat política concentrada en la crisi provocada pel desnonament d'una jubilada de 87 anys a Madrid, el debat del Parlament no ha aixecat excessiva expectació. La tribuna de convidats i la d'autoritats apareixien pràcticament buides, a banda d'unes poques persones de públic i alts càrrecs del Govern. No hi havia ni tan sols Jordi Turull, secretari general de Junts, el partit que lidera l'oposició; ni Oriol Junqueras, president d'ERC i principal aliat del Govern d'Illa. I això, que Illa s'hi ha referit explícitament, en el moment en què ha reclamat per enèsima vegada l'aplicació de l'amnistia.
Amnistia
El president ha recordat que la llei aprovada per majoria absoluta del Congrés té l'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i del Tribunal Constitucional, per la qual cosa ha insistit que la seva aplicació és "d'obligat compliment sense més dilacions". "Com a president de la Generalitat vull que en el pròxim debat que tinguem en aquest Parlament comptem amb la presència del president Puigdemont. Vull que el president d'ERC, Oriol Junqueras, tingui restituïts els seus drets de participació política i cívica", ha assegurat reclamant l'aplicació d'aquesta llei per a tots els afectats. Ha assegurat que Catalunya "ja fa temps va decidir mirar endavant" i que "la immensa majoria dels ciutadans apostem pel retrobament diàleg, convivència, i un nou futur".
Com en anys anteriors, l'habitatge s'ha convertit en el gran protagonista de les propostes del president. Després dels 50.000 habitatges del 2024 i els 214.000 del 2025, aquest any, Illa ha plantejat una nova fórmula per a la compra compartida d'habitatge per a persones de més de 40 anys i un fons per evitar desnonaments en casos d'extrema vulnerabilitat.
Aquest dimecres serà el torn dels grups parlamentaris, que en acabar el discurs del president ja han retret a la intervenció falta d'autocrítica i d'ambició.