Els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O finalment han estat amnistiats després de patir un "escarni" que ha durat nou anys. La jutgessa del jutjat Penal 11 de Barcelona, Núria Brú Solé, ha acordat que s’apliqui la norma de l’oblit penal a Tània Verge, exconsellera d’ERC; l’advocat Marc Marsal; Josep Pagès, actual diputat de Junts al Congrés; el catedràtic de Ciències Polítiques, Jordi Mas, i l’advocada Marta Alsina, segons la resolució comunicada aquest dimarts i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. Els advocats dels síndics van demanar que se'ls apliqués l’amnistia des del mateix dia de la seva entrada en vigor, ara fa dos anys, però l’anterior jutge no els donava cap resposta. La resolució del cas també es va endarrerir quan el jutge va elevar una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè Verge era diputada d’ERC, i per tant aforada a l’alt tribunal català, que va rebutjar la competència i va demanar al jutge que concretés millor la imputació. Al final, Verge va deixar l’escó de diputada i l’actual jutgessa va desbloquejar la petició d'amnistia per a tots cinc l’abril passat i va demanar el posicionament de la Fiscalia, que va presentar el seu informe favorable a aplicar-los l'amnistia, dijous passat. La causa també es podria haver complicat encara més o dividir perquè el diputat Pagès és aforat davant el Tribunal Suprem, però cap part ho ha reivindicat.
"Estem molt contents, però amb sensació agredolça perquè el cas dels síndics s’ha resolt nou anys després, acusats d’uns fets que no eren delicte", ha afirmat Ramon Setó, advocat de Verge i Marsal a ElNacional.cat. "Ha estat un escarni injustificat i cruel contra uns acadèmics i juristes de reconegut prestigi que representaven un símbol de l’1-O, la Sindicatura Electoral", ha afegit Setó, que ha presentat diversos recursos i reclamacions al jutjat perquè resolgués el cas. També ho han reclamat els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal en nom de Pagès i Mata, i Benet Salellas per a Alsina.
Encaixen amb la llei
En la resolució, escrita en català, la jutgessa Brú es declara "competent" per resoldre la petició de l'aplicació de l'amnistia als síndics de l'1-O i la seva "aplicació immediata". En verificar els fets imputats, indica que encaixen en el període que recull la norma. Afirma: "Les conductes objecte d’acusació consisteixen en la suposada comissió de delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques derivats de la designació i actuació dels acusats com a vocals de la Sindicatura Electoral de Catalunya, activitat que es va dur a terme durant el mes de setembre de 2017, amb l’objectiu d’organitzar i supervisar el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017, fet que situa l’actuació plenament dins del marc temporal fixat per la llei i en relació directa amb la preparació de la consulta esmentada".
Pel que fa als dos delictes imputats, també sosté que "s’integren en els supòsits d’amnistia". En el cas de l’acusació d’usurpació de funcions públiques, precisa que encaixen en la lletra b) que disposa: Els actes comesos amb la intenció de convocar, promoure o procurar la celebració de les consultes que van tenir lloc a Catalunya el 9 de novembre de 2014 i l’1 d’octubre de 2017 per qui no tingués competències per fer-ho o la convocatòria o la celebració de les quals s’hagi declarat il·lícita, així com aquells que hagin contribuït a la seva consecució.
I afegeix que els delictes de desobediència imputats per haver ignorat els requeriments del Tribunal Constitucional se subsumeixen en l'article 1.1 de lletra c) de la llei que estableix: Els actes de desobediència, sigui quina sigui la seva naturalesa, desordres públics, atemptat contra l’autoritat, els seus agents i els funcionaris públics o resistència que hagin estat executats amb el propòsit de permetre la celebració de les consultes populars a què es refereix la lletra b) d’aquest article o les seves conseqüències (...).
Finalment, la jutgessa manifesta que "analitzat l’escrit d’acusació, no s’adverteix la concurrència de cap de les causes d’exclusió previstes a l’article 2 de la llei: No s’imputen actes dolosos que hagin produït resultats de mort o lesions greus, ni cap de les circumstàncies que s’hi recullen". Per tot això, la jutgessa de Barcelona declara "l’extinció de la responsabilitat criminal dels acusats" de tots els delictes imputats i dicta "el sobreseïment lliure i l’arxivament definitiu" de la causa contra els síndics de l'1-O.
Absolts el 2021
Els membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O van ser jutjats i absolts l’abril del 2021 per una anterior magistrada al Penal 11. L’Audiència de Barcelona va fer repetir el judici, com demanava la Fiscalia, que els sol·licitava dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques. La causa va quedar encallada en aquest punt, malgrat que la llei d'amnistia està en vigor des del juny de 2024. Ni el jutge del Penal ni el TSJC van voler aplicar-los.
A més, cal recordar que el Tribunal Constitucional (TC) va posar en pràctica amb els síndics de l’1-O la seva nova competència de posar multes milionàries com a mesura cautelar, una sanció coercitiva que al final va retirar-los el novembre de 2017 en constatar que no havien fet res durant l’1-O més que unes reunions de preparació. Ara, finalment, nou anys després de l'1-O i l'aval de la llei d'amnistia per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), els síndics del referèndum queden lliures d'"un enjudiciament injust", segons els seus advocats.