El periple de la causa penal contra els cinc síndics electorals de l’1-O del 2017 continua obert. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va rebre la seva causa del jutjat Penal 11 de Barcelona, ha desestimat aplicar-los la llei d’amnistia i ha tornat la causa al jutjat perquè el magistrat aclareixi si realment hi ha algun dels síndics que tinguin la categoria d’aforat davant del TSJC. L'actual magistrat del penal va elevar la causa al TSJC, amb una escarida exposició raonada, perquè Tània Verge és actualment diputada d’ERC i, per tant, aforada al TSJC. Per ara, doncs, cap tribunal vol assumir la causa dels síndics, ni els vol aplicar la norma de l’oblit penal en vigor des de fa un any, tot i que la llei ho permet en qualsevol moment processal.
En la resolució, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest divendres, el tribunal -format pels magistrats Fernando Lacaba, Jesús María Barrientos, Núria Bassols, ponent- afirmen que l’exposició raonada té “deficiències de motivació” i reclamen al jutge que la torni a fer i aclareixi en quin moment Verge va obtenir el càrrec per ser considerada aforada. Inicialment, la jurisprudència precisa que els aforaments es respectaran fins al moment que es dicta l’obertura del judici oral, i no es podrà canviar de tribunal. Verge va ser nomenada consellera de Feminisme el 26 de maig de 2021, és a dir, després de ser jutjada. Però sí que és aforada pocs dies després que l'Audiència de Barcelona ordena repetir el judici contra ells, el mateix 2021.
Si, al final, es respecta l’aforament, el magistrat també hauria de saber que un altre dels síndics, Josep Pagès, és diputat per Junts al Congrés, i per tant aforat al Tribunal Suprem. Els altres juristes que van formar la Sindicatura de l’1-O són Marc Marsal, Jordi Matas i Marta Alsina.
El parer de la Fiscalia
En la resolució, el TSJC també recorda que cal demanar el parer de la Fiscalia, sobre si s'ha de jutjar la causa tot junt o separat, a més dels aforaments. A més, haurà de pronunciar-se sobre la llei d'amnistia.
Els membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O van ser jutjats i absolts l’abril del 2021 per una anterior magistrada al Penal 11, quan no tenien cap aforament. L’Audiència de Barcelona va fer repetir el judici, com demanava la Fiscalia, que els demanava dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques. La causa es manté encallada en aquest punt, malgrat que la llei d'amnistia està en vigor des del juny de 2024.
La defensa de Pagès i Matas -exercida per Gonzalo Boye i Isabel Elbal- han reclamat al jutge del Penal 11 que no demori més la seva resolució. Per la seva part, Ramon Setó, advocat de Verge i Marsal, va exigir que se'ls apliqués l'amnistia, i juntament amb Benet Salellas, advocat d'Alsina, va demanar fer una vista per aclarir la seva situació i que s'arxivés la causa contra ells. Setó ha demanat fins a tres cops que se'ls apliqui l'amnistia; també al TSJC. Res s'ha acceptat.