La línia Paral·lel 41 és una línia imaginària que travessa Catalunya de nord a sud i que connecta el territori amb el Mediterrani i Europa, però també és el nom que l'exconsellera i actual regidora a l'Ajuntament de Barcelona Victòria Alsina ha escollit per a la fundació que acaba de posar en marxa amb la voluntat de "repensar Catalunya" i actualitzar el catalanisme perquè torni a ser un espai capaç d'aglutinar sensibilitats diverses i donar resposta als reptes del present i del futur.
La Fundació Paral·lel 41 es va presentar públicament el passat 17 de setembre a l'auditori de La Pedrera, en un acte que va reunir representants de diferents àmbits de la societat catalana i en què també va ser present el president Jordi Pujol. El projecte, que Alsina reivindica com a transversal i desvinculat de qualsevol partit polític, disposa d'un patronat i un consell assessor amb perfils diversos i vol combinar pensament, consens i acció. Entre els seus objectius hi ha també el de recórrer les diferents vegueries per incorporar visions i problemàtiques que, segons Alsina, no sempre es perceben des de Barcelona. La fundació ja ha posat sobre la taula un dels primers àmbits que vol abordar: la immigració. Alsina, que precisament és la responsable d'aquesta matèria a l'executiva de Junts, anuncia que Paral·lel 41 treballarà durant els pròxims mesos per construir una "resposta catalana" a aquest repte, a partir de converses amb experts, acadèmics i persones amb visions diferents, i es compromet a presentar una proposta durant el primer trimestre del 2027. Precisament, el vicepresident de la fundació és Sergi Pardos-Prado, assessor del Regne Unit en polítiques migratòries.
Vostè diu que el catalanisme ha de tornar a ser el principal marc del país, de Catalunya. Creu que ha deixat de ser-ho?
Crec que hi ha molta gent que ha desconnectat i ho veiem tots nosaltres en els nostres cercles d’amics, de la feina o les famílies. Ha deixat d’il·lusionar i ha deixat de ser un factor aglutinador. Quan hem estat treballant el que representa i el que vol fer la Fundació Paral·lel 41, la pregunta que ens ha guiat és quina Catalunya volem deixar als que venen. La resposta que nosaltres volem construir a aquesta pregunta té a veure amb preparar el futur, perquè és el que fan els països. El futur no s’improvisa. Que aquesta preparació utilitzi com a motor aglutinador de tota l’energia positiva el catalanisme.
Qui creu o què creu que ha ocupat aquest espai de centralitat si el catalanisme ha anat a la baixa?
El catalanisme, en els seus millors moments, ha ocupat la centralitat per dues característiques que han fet que realment la gent el veiés com a útil i positiu. La primera és que ha tingut la capacitat d’aglutinar mirades molt diferents i persones que, per sort, no pensaven igual, però compartien la voluntat de treballar conjuntament pel futur de Catalunya. El segon element és que el catalanisme, més enllà de reivindicar legítimament la capacitat que ha de tenir Catalunya com a nació mil·lenària de decidir el seu futur, s’ha dedicat a construir país i les seves institucions que ens governen avui en dia. Actualment, la gent jove ha deixat de veure, en la majoria dels casos, el catalanisme com un marc de referència útil per respondre als reptes del present o per construir el seu futur. Si nosaltres no som capaços d’actualitzar aquest llegat perquè sigui útil, no serà central i les noves generacions no se’l faran seu.
Creu que, actualment, els joves veuen el catalanisme com una cosa antiga, carca?
Crec que quan una persona de vint anys que comença a independitzar-se i a fer la seva vida, el catalanisme ha de connectar amb els reptes i les inquietuds que té aquesta generació, que s’ha trobat un país diferent del que ens vam trobar altres en altres moments. El catalanisme ha de donar una resposta perquè aquestes persones puguin construir la seva vida, puguin viure bé, emancipar-se, crear una empresa, tenir fills i puguin progressar a través d’aquest ascensor social que ara com ara està espatllat. Si nosaltres aconseguim sumar tot aquest talent jove compromès amb el país i actualitzar el catalanisme perquè doni resposta a tots aquests reptes de present i de futur, tornarà a ser central.
Creu que l’independentisme no ha sigut capaç de donar resposta als problemes de la ciutadania?
Quan nosaltres parlem de catalanisme, una cosa que vam dir a la presentació és que volem treballar per no quedar atrapats ni en la nostàlgia del passat ni en la resignació del present. Quan parlem de la nostàlgia, ens referim a aquell sentiment de catalanitat que produïa orgull, que tu deies: "Jo sóc català" i anaves pel món i ho deies. Jo he viscut molts anys fora i ha estat així. No volem quedar-nos amb aquesta nostàlgia, però en som hereus, igual que som hereus del que ha representat el procés, de l’esperança que va ser capaç de generar, de la capacitat de mobilització que va tenir i de les lliçons que n’hem d’aprendre. I amb aquest llegat tan valuós hem de mirar endavant, perquè el futur no es construeix mirant pel retrovisor. Per tant, aquesta fundació no ve ni a superar cap etapa ni a jutjar ningú, sinó que ve a sumar en positiu i mirar endavant.
Quins valors que ha tingut el catalanisme al llarg de la seva història s’haurien d’actualitzar?
S'han d'actualitzar valors i també respostes als grans reptes que tenim. Els valors del catalanisme basats des de l’esforç, la voluntat de sumar, la col·lectivitat, la defensa de la llengua i la cultura… tots aquests valors encara hi són. I quan diem que s’han d’actualitzar és dir: "Escolta, té sentit dir què vol dir ser catalanista l’any 2026?". Ser catalanista el 2026 continua volent dir defensar la llengua i la cultura catalana. El que passa és que segurament s’ha de fer diferent ara. També vol dir defensar la mobilitat i l’ascensor social, fer les coses ben fetes, el bon govern, tenir cultura de govern i construir una Catalunya més forta i capaç de decidir el seu futur com es mereix, com a nació europea i mil·lenària. La segona part vol dir donar resposta als grans reptes que tenim avui en dia. Quins són els grans reptes? Quin és el model educatiu que hem de tenir? Hi ha un important pas ara per redefinir com solucionem el que ja és un problema generalitzat i compartit per a tota la societat catalana. El repte de la immigració, la mobilitat, el del model productiu… També es tracta no només d’actualitzar els valors, sinó d’actualitzar com donem resposta als grans reptes. Nosaltres diferenciem dos tipus de reptes: tots els grans reptes necessiten respostes, consensos i criteri. Diem que per cadascun d’aquests reptes s’ha de construir criteri i, quan puguis, un consens. Ara bé, si no hi ha consens, hi ha d’haver una sèrie de criteris que et permetin avançar.
En la presentació, vostè va parlar que sigui un espai de pensament i reflexió, però que això també s’havia de convertir en acció. Quina serà la primera acció de Paral·lel 41 perquè no es quedi només en un espai de debat?
Un dels primers reptes que agafarem és el de la immigració. Tenim la sort de comptar amb el vicepresident de la Fundació, Sergi Pardos, que és un gran especialista també sobre la matèria i que ho està treballant actualment com a assessor del govern britànic després del Brexit. Vam parlar-hi dins del patronat i el grup impulsor, i vam pensar que aquest és un repte important, del qual hem de ser capaços de construir una resposta catalana. Un gran repte com l’habitatge pot tenir una resposta més tècnica, que pot servir per a altres ciutats i regions d’Europa. Però hi ha temes més sensibles que mereixen una resposta en clau catalana, com el model educatiu o la immigració. El catalanisme ha de saber quin és el model educatiu que vol o ha de saber quina és la resposta catalana a la immigració. Prenem el compromís que un dels primers consensos que intentarem construir en positiu sobre la immigració, i ens comprometem a presentar una proposta durant el primer trimestre de l’any vinent.
I com ho faran?
Ho farem parlant amb molta gent diferent: amb experts, acadèmics, i sumant mirades diferents. És una fundació transversal que vol recuperar aquesta centralitat del catalanisme ampli que agafa les mirades de persones que pensen diferent, però que totes volen el millor per a Catalunya. Escoltarem a molta gent, no només de Barcelona, perquè pensem recórrer tot el país. Més enllà de presentar la fundació a totes les vegueries de casa nostra, anirem a escoltar.
Hem de tornar a fer que els joves se sentin part del catalanisme
Entenc que també tindrà l’objectiu de posar d’acord la majoria dels partits polítics o el mateix president de la Generalitat…
La fundació vol fer incidència pública. No està vinculada a cap partit polític, no hi estarà mai. Tindrem projectes que directament desenvoluparem i farem incidència pública sobre els grans reptes que comentàvem abans. Per tant, efectivament, ens dirigirem als partits i a les persones que ocupen les responsabilitats de govern, tant en l’àmbit català com el municipal.
Tenen ja treballada aquesta proposta sobre immigració?
Sí, l’estem treballant. Volem encara dedicar-hi més temps. Volem assegurar-nos d’haver parlat amb tothom. Per nosaltres és fonamental assegurar-nos que la proposta que treballem sigui en marc catalanista, que hi doni resposta, però que es pugui adaptar a les diferents realitats del nostre país. Això vol dir adaptar-se al que passa a Girona, Lleida, Manresa o Tortosa.
Hi ha hagut una interpretació que l’acte de l’altre dia de llançament de la Fundació Paral·lel 41 és un intent de reagrupar tot l’espai convergent. Per què no ho hem d’interpretar així?
El dia 17 un dels grans elements importants que vam presentar públicament era tots els noms que formen part del patronat i del consell assessor de Paral·lel 41. En el moment en el qual s’han conegut aquests noms, no hi ha cap dubte que les persones que componen el seu lideratge i que ens ajudaran a fer créixer la seva feina tenen una gran diversitat de mirades. Tots comparteixen un compromís amb Catalunya i per preparar un futur amb oportunitats. També, quan es vegi el desplegament del nostre dia a dia i de les activitats, de com volem sumar mirades diferents en cadascun dels reptes que posem sobre la taula per intentar fer accions o ajudar consensos que ens facin tirar endavant, també es veurà.
Paral·lel 41 pot ajudar a la renovació dels lideratges polítics i institucionals?
Sens dubte una de les funcions importants d’aquesta fundació és que tot el talent compromès amb el país, especialment, talent jove, tingui un punt de trobada per treballar conjuntament en una sèrie d’accions i propostes en la lògica que li deia. Per tant, tot el que és la tasca de cridar aquelles persones que volen contribuir i posar el seu gra de sorra, a través de treballar en alguns projectes que impulsarà la fundació, és un rol fonamenta. Ens agradaria que d’aquí a deu anys miréssim enrere i veiéssim que alguna proposa ha servit per millorar el país, o que alguna persona que ocuparà alguna posició de lideratge en el món polític, empresarial o social s’hagi forjat o crescut en el context d’aquesta fundació. Haurà volgut dir que li hem donat oportunitats de jugar un rol, de pensar i posar en pràctica que podia contribuir al futur del país.
També és una forma que el talent que està al sector privat pugui passar al públic…
No ben bé al públic. Jo diria que hi ha aquest terreny intermedi. Aquest projecte no està improvisat, sinó que és fruit de moltes converses amb moltes persones, especialment joves, que no es volen sumar a un partit polític, però que volen contribuir al país. Nosaltres volem oferir un espai més, no l’únic, perquè la gent jove pugui sumar el seu talent i les ganes de fer país.
Què li sembla que el president Pujol fos present a l’acte de presentació?
Magnífic. Per a un projecte que neix i que vol actualitzar el catalanisme és formidable que pugui comptar amb el suport d’una de les persones més rellevants en la construcció del catalanisme contemporani, com és el president Pujol.
El primer trimestre del 2027 presentarem una proposta catalana d'immigració
I què li sembla que el secretari general de Junts, Jordi Turull, hagi avalat públicament el seu projecte?
Ens n’alegrem i pensem que és un element positiu. Costaria d’imaginar el contrari, perquè és un projecte que té per objectiu sumar talent i energia compromesa amb el país per renovar el catalanisme, actualitzar-lo, fer que sigui útil, que faci de carril central i que ens ajudi a fer consensos que facin avançar el país. Entenem que ha de ser ben rebut per a tots els partits que estan en aquest marc mental a casa nostra.
Si Paral·lel 41 ha de ser catalanista, entenc que també hi ha persones que no són independentistes…
Tenim la voluntat de sumar tant persones que siguin independentistes, com jo mateixa, que ho soc i m’hi declaro. També persones que no veuen una via efectiva i directa de materialitzar-ho i estan desencantades amb aquest objectiu, perquè no hi veuen un recorregut a curt termini. Hem de ser capaços de sumar totes aquestes sensibilitats. Això sí, amb l’objectiu molt clar que és fer avançar el país i enfortir la nació.
Per tant, també hi podria haver persones vinculades al PSC, que siguin catalanistes, o persones més properes a Aliança Catalana?
Creiem que és un espai que, com el catalanisme ha fet tradicionalment, ha de ser capaç de sumar totes aquestes sensibilitats. Això sí, amb un objectiu molt clar, que és fer avançar el país i enfortir la nació. Qualsevol persona que defensi la democràcia, els drets humans i Catalunya serà benvinguda.
Aquesta és la línia vermella?
Sí. Aquestes tres coses.
Vostè va dir a l’acte de presentació que la centralitat consisteix a aconseguir que s’asseguin a la mateixa taula persones que habitualment no ho fan. Quins sectors, o persones, que avui estan lluny o que no estan vinculades estrictament al catalanisme polític, li agradaria incorporar?
M’agradaria incorporar totes aquelles persones, per exemple, que estan cansades de la confrontació estèril, però que, com tots nosaltres, no ha abandonat l’ambició de fer país i de treballar per Catalunya. M’agradaria que els joves que veuen el catalanisme com un llegat històric, però no el veuen útil pel futur o per millorar la seva vida per construir el país que ells volen, també es tornin a acostar. Sobretot la gent que potser no ha vingut mai i també la gent que està desencantada, però també la que està molt activa. Han de veure aquesta fundació com un punt de trobada perquè tots puguem treballar plegats.
Potser aquest perfil de persona està més entra la gent jove…
Volem treballar perquè la gent més jove vingui a Paral·lel 41, se'l faci seu i puguem actualitzar el discurs i la resposta catalanista a tots els reptes i problemes que avui en dia tenen els joves per emancipar-se i per fer la seva vida. És una invitació que els joves se sentin aquest espai com a casa seva. Els volem ajudar i acompanyar-los.
Aquest projecte és fruit de moltes converses amb moltes persones, especialment joves, que no es volen sumar a un partit polític, però que volen contribuir al país
Vau anunciar que recorreríeu tot Catalunya, trepitjant totes les vegueries. Això és un missatge que l’actual Catalunya es pensa massa des de Barcelona, està massa centralitzada i no es té en compte la resta del país?
És un missatge ferm sobre el qual nosaltres entenem del que ha de ser l’agenda catalana del futur, que ens ha de permetre generar oportunitats i aprofitar les que vinguin. S’ha d’incorporar talent i visió de mestres, servidors públics, pagesos, autònoms i professionals de cadascuna de les vegueries i comarques de casa nostra.
Quins temes d’arreu del país creieu que no s’entenen des de Barcelona?
Des de Barcelona, com és obvi, sempre es dimensionen més els problemes que afecten a tota la seva conurbació metropolitana. Però no és el mateix començar una petita empresa en el context metropolità que començar-la al Ripollès o al Pallars. Què passa, per exemple, amb tota la competència i dúmping fiscal que hi ha actualment a l’Aragó i que afecta molt més Lleida i les Terres de Ponent? Aquests tipus d’exemples de riscos, de sensibilitats diferents és el que volem incorporar en cadascuna de les dimensions que treballarem.
Tenen una agenda ja fixada?
Tenim una agenda que ara estem treballant i que començarem a informar ja de dates, dies i visites que farem per presentar la fundació arreu del país.
Entenc que els principals que entomareu serà habitatge, fiscalitat, model productiu, immigració…
I hi afegeixo un altre, que també volem entomar, que és el PLATER i les energies renovables. És un repte immens que hi hem de fer front amb les complicitats, necessitats i equilibris territorials que pertoquen.
Ara que parlàvem de recórrer el país, el president Puigdemont, que és el líder de Junts per Catalunya, partit del qual forma vostè part, va explicar el passat cap de setmana al The Sunday Times que un cop estigui a Catalunya li agradaria també fer-ho. Tot fa pensar que el president ja estarà al Principat entre finals d’octubre i principis de novembre. Creu que amb això s’obre una nova etapa?
Espero i desitjo que sí. Ja s’hauria d’haver produït el seu retorn. Quan es produeixi, serà justícia. Sobre la nova etapa, Paral·lel 41 creu que Catalunya no pot construir el futur mirant el retrovisor de tot el que ha passat durant els anys anteriors, perquè el món no ens ha esperat. I els reptes que tindrem el 2035 seran molt més que no els que teníem aquests anys o tenim avui en dia. Hi ha un risc important si no mirem el futur i ens avancem a aquests reptes que el món ens posa sobre la taula, que en el cas de Catalunya és especialment greu, que és no donar una resposta catalana, de difuminar-nos i avançar per inèrcia. En el cas de casa nostra, no tenim les eines que té un estat per protegir la seva nació, que el fet català es difumini en un futur. Tenim l'obligació d'obrir una nova etapa en el sentit que hem d'entomar nous reptes i actualitzar el millor llegat del catalanisme, que és també les lliçons i el millor llegat d'aquests darrers anys per fer front al que ve.
Junts, que és el seu partit, creu que s’ha espavilat a l’hora d’actualitzar-se als nous temps respecte de fa cinc anys, que potser la qüestió de la independència era molt més bullent?
Els partits, aquests últims anys, han fet un esforç per veure quin havia de ser l’enfocament dels temes i les seves prioritats per fer avançar el país. També crec que una part d’aquesta feina no es pot fer des dels partits, sinó que s’ha de fer des de la societat civil. Nosaltres volem treballar en aquesta part de feina que suma i que entenem que requereix fer-se des d’una plataforma més transversal i amb mirades diferents, com pot ser una fundació.
Amb l’impuls de Paral·lel 41, vostè té previst seguir com a regidora a Barcelona i membre de l’executiva de Junts?
La meva principal ocupació és la Universitat de Barcelona, on dirigeixo l’estratègia de formació al llarg de la vida. En el moment en el qual a l’Ajuntament de Barcelona ens vam quedar a l’oposició, vaig preferir tornar a la meva vida professional perquè no m’agrada que el meu sou depengui ni d’un partit ni de la política. Crec que un és més lliure i està més connectat a la realitat si combina la seva carrera professional, com fem tots, amb l’activitat política. Tot i això, no vaig voler deixar l’acta de regidora perquè em semblava una falta de respecte cap als electors. Des de fa dos anys combino la meva carrera professional amb l’acta i la presidència del districte de Gràcia, i ho faig amb un gran orgull. La manera més útil d’emprar la meva energia cívica és dedicant-la a la presidència de la Fundació Paral·lel 41.