La guerra d’Ucraïna té cada vegada més accents. Rússia no només envia soldats propis al front. També recorre a ciutadans d’altres països per ampliar les seves forces, amb xarxes de reclutament que s’estenen per Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. I és que després de 1.676 dies de guerra —contant des del dia 24 de febrer del 2022— les baixes són molt importants, encara que difícils de determinar. Segons les estimacions occidentals, les baixes militars russes podrien estar al voltant d'1,5 milions, amb més de 500.000 morts. Les pèrdues ucraïneses resulten molt més complexes d'establir. Les estimacions disponibles les situen en centenars de milers. Després de les eleccions celebrades a la Duma la setmana passada, experts en el Kremlin ja esperen un nou anunci de mobilitzacions.
Mentrestant, però, un informe publicat per la Federació Internacional pels Drets Humans (FIDH), Truth Hounds i el Kazakhstan International Bureau for Human Rights and Rule of Law calcula que Rússia ha reclutat almenys 27.000 estrangers procedents de més de 130 països des de l’inici de la invasió a gran escala. Segons destaca la FIDH, no es tracta només de casos aïllats de voluntaris estrangers, sinó d’un sistema de reclutament amb abast internacional.
Quins són els incentius?
Com funciona aquesta xarxa? En alguns casos, els estrangers signen directament un contracte amb les forces armades russes. Però altres reclutes asseguren que van arribar al país pensant que hi trobarien una feina civil. Amnistia Internacional explica que els agents de reclutament han utilitzat anuncis a internet i intermediaris locals per oferir llocs en sectors com la construcció, la seguretat, la logística o la informàtica.
La investigació d’Amnistia, publicada aquest setembre, recull testimonis de ciutadans del Brasil, Colòmbia, Cuba, Egipte, Sierra Leone, Somàlia, Sri Lanka i Sud-àfrica. Però, com acaben els ciutadans d'aquests països combatent per Rússia a la guerra d'Ucraïna? Els candidats, en alguns casos, havien estat atrets per salaris elevats o promeses d’obtenir la ciutadania russa. Dit en altres paraules: tots ells buscaven una vida millor o començar de nou en un altre lloc. Ara bé, un cop arribaven al país, però, acabaven signant contractes militars i sent enviats al front.
Els diners són un dels principals reclams. Per a persones procedents de països amb salaris molt més baixos, les condicions que ofereix Rússia poden resultar difícils de rebutjar. Però Amnistia descriu també situacions en què aquesta aparent elecció estava condicionada per la situació dels migrants. Alguns estrangers amb problemes de visat o acusats de delictes haurien rebut l’allistament com una alternativa a la presó o la deportació.
Signar sense saber què se signa
En aquest sentit, enmig d'amenaces i voluntat de tirar endavant, l’organització denuncia que, en diversos casos, els reclutes no sabien exactament què estaven signant. Alguns documents estaven redactats en rus, una llengua que no entenien. Així, signaven els papers sense saber què feien. A més, testimonis recollits per Amnistia indiquen que alguns van rebre només unes dues setmanes d’instrucció abans de ser enviats a zones de combat. D'aquesta manera, l’organització considera que tot plegat seria atribuïble al tràfic de persones.
El Perú és un dels exemples més recents d’aquesta expansió. Les autoritats del país, recull el portal Politico.eu, han informat de centenars de peruans incorporats a les forces russes, mentre familiars de desapareguts han reclamat que el govern actuï.
Corea del Nord: un cas diferent?
El cas de Corea del Nord és ben diferent. Pyongyang no envia individus a través d’ofertes de feina: envia directament soldats. Segons l'agència de notícies Reuters, governs occidentals i sud-coreans calculen que Corea del Nord ha desplegat entre 14.000 i 15.000 militars per donar suport a Rússia des de finals de 2024. Recentment, ha anunciat un nou enviament de soldats —concretament uns 50.000— i també de drons i material militar. A canvi, Pyongyang estaria rebent assistència econòmica i tecnologia militar russa.
Després de 55 mesos de guerra, Rússia continua buscant combatents més enllà de les seves fronteres. L’escala del fenomen obre també preguntes sobre les necessitats de l’exèrcit rus. La FIDH considera que el reclutament de ciutadans estrangers respon a una estratègia deliberada i institucionalitzada, mentre que Amnistia Internacional alerta que aquestes xarxes aprofiten la vulnerabilitat econòmica i migratòria de milers de persones. Ucraïna també recluta voluntaris estrangers, però, suposadament, ho fa mitjançant mecanismes oficials de contractació per a les seves forces armades —Ministeri de Defensa, de fet, confirma que manté una plataforma específica per incorporar ciutadans estrangers i que milers de voluntaris de més de 50 països han combatut amb les seves forces—. D'aquesta manera, el mapa del conflicte, s’eixampla molt més enllà de les fronteres dels dos països en guerra.