Pedro Sánchez torna a recórrer a una comissió d’investigació per presumir de suposada transparència. Enmig de la crisi al si del PSOE provocada per l’escàndol que ha desencadenat l’informe de la Guàrdia Civil que situa Santos Cerdán com a “encarregat de gestionar” els pagaments a canvi d’adjudicacions en una presumpta trama de corrupció, el president espanyol repeteix la mateixa maniobra que va fer fa un any i que va acabar en via morta. “Hem sol·licitat al Grup Parlamentari Socialista que impulsi una comissió d’investigació a les Corts Generals que permeti als membres de la cambra conèixer la veritat sobre l’anomenat cas Koldo”, ha anunciat Sánchez aquesta tarda. Ha sigut en una roda de premsa en la qual s’ha enrocat davant del cas Cerdán i ha reptat els “delinqüents” del PP a censurar-lo. Fa quinze mesos, el ple del Congrés va aprovar la creació d’una comissió d’investigació sobre irregularitats en la compra de material sanitari durant la pandèmia de coronavirus. La va impulsar el PSOE com a camí per posar la lupa sobre el cas Koldo i, al mateix temps, obrir la porta a incloure-hi més casos, com el germà d’Isabel Díaz Ayuso, investigat per haver-se lucrat a través de la compravenda de mascaretes.
🔴 Última hora sobre la crisi al PSOE, DIRECTE | Reaccions a la compareixença de Pedro Sánchez
📝 Sánchez s’enroca davant el cas Cerdán i repta els “delinqüents” del PP a censurar-lo
Tanmateix, l’anunci que el PSOE va fer a bombo i plateret va acabar desinflant-se quan, sis mesos després de constituir-se i sense haver fet ni el 25% de les compareixences previstes, es va dissoldre. I va acabar morint en silenci per la porta del darrere. Ara el PSOE recicla la idea i vol recuperar aquella iniciativa centrant-la únicament en el cas Koldo per acabar la feina que va quedar pendent. Sense anar més lluny, José Luis Ábalos i Koldo García estaven a la llista de compareixents, però mai van arribar a ser citats perquè als socialistes no els va interessar. En canvi, sí que van anar al Senat, on el PP controla al seu antull els treballs de la comissió valent-se de la majoria absoluta. Allà, Ábalos va negar que tingués coneixement del cas Koldo i va posar en dubte que hi hagués “cap trama” i Koldo va carregar contra les acusacions del PP. “El lladre es pensa que tothom roba”, va proclamar.
El final abrupte i anticipat dels treballs de la comissió del Congrés va impedir que tinguessin lloc la gran majoria de compareixences previstes. El llistat que es va aprovar el mes d’abril després d’un acord entre el PSOE i els socis d’investidura incloïa 137 compareixences. Ara bé, la comissió va celebrar deu sessions i va acollir 21 compareixences, molt lluny dels objectius fixats. Les quatre principals van ser les de Salvador Illa (exministre de Sanitat, líder del PSC i actual president de la Generalitat), Francina Armengol (expresidenta de les Illes Balears i presidenta del Congrés), Ángel Víctor Torres (expresident de les Illes Canàries i ministre de Política Territorial) i Marga Prohens (presidenta de les Illes Balears). En el seu moment, Illa va reconèixer que quan era ministre va parlar amb Koldo, però va assegurar que el Ministeri Sanitat no va acceptar la seva oferta, mentre que Armengol va admetre que va conèixer Koldo, però va negar amb “rotunditat” que parlés amb ell de cap empresa.
L’estira-i-arronsa per citar José Luis Ábalos
Inicialment, el PSOE no volia que José Luis Ábalos comparegués a la comissió d’investigació sobre la compra de material sanitari durant la pandèmia. En el seu llistat inicial, apareixia Salvador Illa, assumint que la pressió dels socis faria inevitable que se cités l’exministre de Sanitat, però no hi havia l’exministre de Transports. Entre altres grans absències, els socialistes tampoc volien citar Víctor de Aldama (considerat l’aconseguidor de la trama) o Joseba García Izaguirre (el germà de Koldo). Ara bé, cinc dies més tard, el PSOE va acabar cedint i va acceptar que, tal com li reclamaven els socis, el nom de José Luis Ábalos s’inclogués en el llistat de compareixents que es va aprovar. Víctor de Aldama i Joseba García Izaguirre també es van incloure. Ara bé, cap dels tres (i tampoc Koldo García) van ser citats en els sis mesos que la comissió va estar en marxa.
Per què va morir la comissió sobre les mascaretes del Congrés?
A finals de setembre del 2024, s’havia d’aprovar la pròrroga dels treballs de la comissió d’investigació (que sempre tenen un termini màxim inicial de sis mesos), però la negativa del PP i Vox, sumada a la de Coalició Canària (que ostentava la posició del Grup Mixt, del qual també formen part Podemos, el BNG, UPN i José Luis Ábalos) va portar els socialistes a desconvocar-la a última hora per evitar quedar retratats en la votació. Això va abocar la comissió a un final precipitat. Havia d’aprovar les seves conclusions a tot estirar el 2 d’octubre, però no es va arribar a reunir i va acabar morint en silenci. El PSOE no va voler ni que es debatessin i aprovessin unes conclusions, mentre que el PP va presentar les seves reclamant la dimissió de Salvador Illa, Francina Armengol, Fernando Grande-Marlaska i Ángel Víctor Torres i demanant auditories als ministeris d’Interior i de Sanitat.
El PSOE va voler posar el focus en el PP
De fet, malgrat que la comissió d’investigació havia nascut com a reacció del PSOE al cas Koldo, els socialistes van voler aprofitar-la per disparar contra el PP. Un altre dels eixos principals va ser el conegut com a cas mascaretes de la Diputació d’Almeria. Així doncs, van comparèixer-hi l’actual president de la Diputació, el popular Javier Aureliano García, o l’exvicepresident Oscar Líria, que va ser detingut pel presumpte cobrament de comissions durant la pandèmia. A més, el PSOE volia citar, entre altres, Elías Bendodo (actual dirigent del PP i que va ser conseller de la Junta d’Andalusia durant el coronavirus) i els presidents autonòmics Isabel Díaz Ayuso (de Madrid), Juanma Moreno Bonilla (d’Andalusia), Alfonso Rueda (de Galícia) i Fernando López Miras (de Múrcia), tot i que cap d’ells va arribar a comparèixer.
El PP no descarta habilitar el Senat durant tot l’estiu per a la seva comissió d’investigació
Mentrestant, el PP no afluixa al Senat. La portaveu dels populars a la Cambra Alta, Alicia García, ha anunciat que utilitzaran la seva majoria absoluta per habilitar l’activitat parlamentària durant el mes de juliol, sense descartar fer-lo també a l’agost, per celebrar diferents sessions de la comissió d’investigació del cas Koldo després de l’informe de l’UCO de la Guàrdia Civil sobre Santos Cerdán. “El Senat continuarà obert per vacances per a desentranyar la corrupció del PSOE, del govern espanyol i de Sánchez”, ha esgrimit Alicia García. Els mesos de juliol i agost (juntament amb el gener) són constitucionalment inhàbils a les Corts Generals i, per tant, cal habilitar-los expressament perquè pugui haver-hi activitat parlamentària. Sense anar més lluny, l’any passat es van habilitar per aprovar la reforma del Poder Judicial i la renovació del CGPJ. La voluntat dels populars és “aprofundir” en el cas de Leire Díez amb noves compareixences.