Salvador Illa (La Roca del Vallès, 5 de maig de 1966) s'ha convertit en un dels protagonistes de les darreres setmanes en el seu cara-a-cara amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per l'acord de pressupostos. El primer secretari del PSC i cap de l'oposició ha fet gala de la força que té al Parlament i s'ha sortit amb la seva en forma de tres macrocompromisos: el Hard Rock, l'ampliació de l'aeroport i la B-40. Amb els pressupostos ara immersos en la seva tramitació parlamentària, l'acord ha passat a una inevitable segona plana (amb el permís de les manifestacions convocades) i l'actualitat política ha estat definida per altres qüestions com el judici a Laura Borràs, les conseqüències de la reforma del Codi Penal i l'enterrament de la taula de diàleg. Un equip d'ElNacional.cat s'entrevista amb el líder socialista per discutir tots aquests punts, i més.
Les negociacions pels pressupostos entre el Govern i el PSC s’han allargat tres mesos. S’esperava que seria tan difícil aquesta negociació?
No m’esperava que fos tan difícil, i crec que tots hem de fer una reflexió sobre per què aquesta mena d’acords costen tant d’assolir-se. Nosaltres vam tenir, des del principi, una posició favorable a arribar a un acord, i no sento que tinguem la responsabilitat més important en la durada de les negociacions. M’agradaria haver obert negociacions abans, però bé està el que bé acaba.
El PSC va posar com a prioritats el Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport i la B-40, tres macroprojectes que ERC veu amb reticència. Li preocupa que no es compleixi la paraula?
Vaig firmar un acord amb el president de la Generalitat, que és el senyor Pere Aragonès. No crec que doni un bon senyal a la ciutadania de Catalunya dir que desconfio de la seva paraula. A mi no m’agraden els tripijocs, i tinc clar que un dels elements essencials en la política és la credibilitat d’un mateix. Estic segur que donarà compliment als acords, a data d’avui no tinc dubtes que ho farà.
Però, en canvi, ERC va votar a favor de posar en marxa la taula de partits i encara se l’espera.
Té raó. La diferència és que aquí hi ha la signatura del senyor Aragonès, i tinc un compromís molt directe d’ell. Vull pensar que ERC donarà compliment a allò que va acordar el 2019 amb la investidura de Pedro Sánchez, que és la taula de partits.
Catalunya necessita un punt d’ambició, tornar a posar-se en marxa, però no aprofitarem la situació de debilitat de Pere Aragonès per generar més problemes
No li preocupa l’assistència de les bases d’ERC a la manifestació d’aquest dissabte contra la B-40 a Sabadell?
Tinc molt respecte pel que faci cada formació política, no hi tinc res a dir. Nosaltres no fem jocs de mans. Hem signat un acord clar amb el senyor Aragonès, i s’ha de complir.
Tampoc li preocupen les recents paraules del conseller Juli Fernàndez, que posava en dubte el projecte?
L’acord l’he firmat amb el senyor Aragonès. Si les coses no es compleixen, ho direm i veurem què fem. Però a data d’avui no tinc cap indici que em doni a pensar que no complirà. La política és dialogar, respectar i acordar. I si hi ha un fet sobrevingut, s’explica. Si no es compleix, en prendrem nota i actuarem en conseqüència.
Diu vostè que ha firmat l’acord amb Pere Aragonès. Aquesta fotografia es tornarà a veure en els pròxims mesos?
No ho sé. El Govern del senyor Aragonès no està a l’alçada del que necessita Catalunya en aquest moment, per l’horitzó que es va fixar i per ser un Govern que ha col·lapsat després de perdre el suport de la CUP i de Junts. És el Govern més dèbil de l’autogovern de Catalunya en un moment complex. Discuteixo moltes qüestions del seu Govern, i per això estem construint una alternativa des del principi del mandat. Ara, aquesta alternativa no ens impedeix allargar la mà i arribar a acords, com hem fet amb els pressupostos i l’ús del català. Si hi ha coses que poden ser beneficioses per a Catalunya, les acordarem. I que ningú s’esperi que nosaltres aprofitem la situació de debilitat extrema del Govern Aragonès per generar més problemes i complicar les coses.
Parla del Govern més dèbil de l’autogovern. Però té la sensació que amb aquest acord de pressupostos ha reforçat Pere Aragonès?
L’acord pressupostari permet aprovar una llei, però no li proporciona cap diputat addicional a ERC, que en continua tenint 33. N’hi ha 135 al Parlament, de manera que continua sent un Govern molt dèbil. En aquestes circumstàncies és aconsellable tenir una actitud dialogant i oberta a la resta de formacions polítiques. Per part nostra, ja he dit que estem construint una alternativa però sempre amb mà estesa i sense ganes de complicar les coses. Tampoc tinc cap pressa, les coses quan arribin, arribaran, i els ciutadans podran escollir.
En tot cas, aquest acord de pressupostos li aplana el terreny a Pere Aragonès perquè sobrevisqui fins al final de la legislatura.
Em sembla pobre d’esperit que l’objectiu sigui esgotar la legislatura. Una legislatura i un Govern és un instrument per executar unes polítiques públiques. Sembla com si fos un gran triomf haver aconseguit sobreviure una circumstància. Catalunya no necessita això, necessita un punt d’ambició, tornar a posar-se en marxa. Amb l’acord de pressupostos hem posat en marxa projectes que portaven molt temps encallat. Catalunya ha de desbloquejar-se, ordenar-se políticament, donar sortida a totes les energies de la societat catalana.
De què dependrà, doncs, que hi hagi eleccions anticipades?
Depèn del senyor Aragonès, que és qui té la facultat d’anticipar-les. No és convenient que hi hagi un Govern amb tanta debilitat parlamentària com l’actual. A partir d’aquí, el senyor Aragonès ha de dir com ho vol fer, quan ho vol fer i de quina manera.
Vostè està disposat a esperar fins al 2025 per posar en marxa la seva alternativa?
Quan hi hagi eleccions, jo tindré voluntat de concórrer. Ara no em preocupa això, em preocupa que no perdem el temps. Que no posposem decisions que s’han de prendre. Què és convenient ara? Governs amb estabilitat parlamentària i amb una agenda clara.
Que hi hagi eleccions anticipades depèn de Pere Aragonès, ara no em preocupen
Parlem ara del front judicial. Aquesta setmana ha estat marcada pel judici a la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs. És una error que els partits que van facilitar el seu nomenament no hagin provocat ara el seu relleu?
Vull ser molt respectuós. Respecto la presumpció d’innocència de tothom, i també d’ella. Sí que em sembla que no és bo que el Parlament de Catalunya, la segona institució més important del nostre país, tingui una situació d’interinatge i de provisionalitat. Jo vaig demanar que es resolgués, vaig oferir el suport del meu grup per fer-ho, i m’agradaria que això pogués solucionar-se el més aviat possible.
En tot cas, si Laura Borràs és inhabilitada creu que la presidència hauria de continuar recaient sobre Junts? O el PSC també hi optarà?
La composició de la Mesa actual és fruit d’un acord entre ERC, Junts i la CUP. No sé si aquest acord és encara vigent o no, perquè les dues formacions centrals s’han vist implicades en el trencament del Govern. Jo aspiro a que el Parlament tingui una Mesa estable, que funcioni i que posi al dia la institució. M’importa més el ‘què’ que el ‘qui’. Dit això, el meu grup és el primer de la cambra, i alguna cosa hi tenim a dir. Tenim la voluntat d’assumir la nostra part de la responsabilitat per fer que les coses funcionin millor.
I això podria passar perquè el PSC tingués la presidència del Parlament?
No ho sé. El PSC està per ajudar a resoldre les coses, i per fer que el Parlament acabi amb la situació d’interinatge. Quan sigui el moment, en parlarem. La nostra actuació aquests darrers anys avala que som un partit que intenta resoldre les coses, però tenim la posició que tenim de representativitat al Parlament.
Encara en el terreny judicial, està funcionant bé la reforma del Codi Penal?
És una reforma que a mi m’ha agradat, aprovada amb una majoria àmplia. A mi em semblava de sentit comú actualitzar el Codi Penal prenent en consideració què va passar fa cinc anys. A qui li correspon aplicar aquesta reforma és el poder judicial, i vull manifestar el meu respecte per les decisions que han pres.
La Fiscalia ha demanat set anys de presó per a Josep Maria Jové i sis per a Lluís Salvadó, mentre que el Suprem manté la inhabilitació a Oriol Junqueras. Entén l’enuig d’ERC a la reacció de la Justícia, tenint en compte quina era la seva intenció amb la reforma?
S’han sentit moltes veus. Crec que va ser una bona reforma, i tinc tot el respecte per les diferents decisions que prenen els òrgan jurídics, ja sigui el Tribunal Suprem o la Fiscalia.
El PSC tenim la voluntat d’assumir la nostra part de la responsabilitat per fer que el Parlament acabi amb l'interinatge de la seva presidència
Vostè ha dit que aquesta reforma servia per “afavorir la concòrdia i el retrobament”. Aquestes peticions i resolucions de la Justícia ajuden?
La reforma del Codi Penal, i tot el que està fent el govern d’Espanya, clarament afavoreix la concòrdia i la convivència a Catalunya, i té una mirada valenta de futur, per no estar enrocats amb el que va passar fa cinc anys. Això ho avalen fets com els indults parcials, i la reforma del Codi Penal que suprimeix la sedició i modifica la malversació també mostra una clara voluntat de mirar endavant. Una altra cosa són les resolucions que prenguin els diferents operadors jurídics.
També ajuda la manca de convocatòria de la taula de diàleg? La portaveu del govern espanyol deia ara que no és necessari reunir-la.
Fixi’s què podria dir jo quan no s’ha reunit ni una vegada la taula de partits catalans. Ho he anat denunciant i demanant. Vostè parla d’una taula de diàleg entre governs que ha funcionat, que s’ha reunit i ha donat fruits. El diàleg entre governs és fluid, i correspon als protagonistes d’aquesta pota del diàleg decidir si es reuneixen. El que no s’ha posat en marxa és el diàleg entre catalans, però jo he seguit arribant a acords amb el Govern.
Si es reunís la taula de partits seria més fàcil reunir la taula de diàleg entre governs?
Són espais diferents, però és molt necessari obrir un diàleg entre catalans. Aquesta setmana, el president del PNB Andoni Ortuzar va explicar que el País Basc estan posant-se d’acord pel seu autogovern. Això és el que hem de fer aquí.
Aquesta setmana també hem tingut Pere Aragonès a Irlanda. Com valora aquest viatge?
Veurem les conclusions que en surtin, estem fent-ne el seguiment. Que el president de la Generalitat viatgi, expliqui la situació de Catalunya i treballi per generar prosperitat no em sembla malament. El senyor Aragonès no ha d’estar tancat al seu despatx. Una altra cosa és el propòsit amb què es faci. És bo obrir-se, escoltar i donar a conèixer la situació de Catalunya per atreure inversions a casa nostra.
En tot cas, la consellera Meritxell Serret ha revelat la voluntat d’obrir una delegació a Irlanda en un futur proper. Com casa això amb el compromís de no obrir noves delegacions a l’exterior?
Tot el que s’atengui al marc de l’Estatut em semblarà bé. Jo deia que aquest 2023 hem de tenir molt clares les prioritats, i que em semblava que es podien suspendre algunes obertures previstes. Veurem què ha decidit la consellera, i en el seu moment donarem el nostre punt de vista. Però no tinc cap reserva a que hi hagi una acció exterior de la Generalitat, només demano que es circumscrigui a les nostres competències.
La dimissió de Nicola Sturgeon demostra que és un error subratllar allò que ens divideix en canvi d’allò que ens uneix
Vostè sempre ha dit que no hi haurà referèndum d’autodeterminació a Catalunya perquè no està disposat a votar un desacord. Què es podria votar per resoldre el conflicte amb l’Estat?
Els catalans ja votem, i votem molt. En algun moment votarem sobre qui ha de dirigir la Generalitat de Catalunya. Jo dic que en el moment complex que estem vivint de redefinició de la geopolítica hem de reforçar Europa. Europa és un espai compartit per 450 milions d’habitants, amb tres característiques comunes: generació de prosperitat, règims polítics democràtics i un estat del benestar. Per mantenir això, hem de fer-ho junts. I hem de reforçar aquests processos d’unitat. També en l’àmbit d’Espanya. És un error subratllar allò que ens divideix en canvi d’allò que ens uneix. Ja ha sortit en un camí sense sortida la via escocesa, i la màxima dirigent d’Escòcia, Nicola Sturgeon, va anunciar que es retira. Va prometre un altre referèndum que el Regne Unit ha dit que no toca. Estem en una dinàmica d’unir, i no veig que hi hagi una majoria a Catalunya. Però a banda de tot això, crec que és un camí equivocat. Per això dic que no passarà.
El cas de Nicola Sturgeon demostra que els processos independentistes a Europa no porten enlloc?
Jo dic que hem de seguir un camí de reforçar la unitat, el que ens fa forts és treballar plegats. Possiblement em va influir molt el que vaig viure durant la pandèmia, perquè vaig veure que quan ens vam posar d’acord els europeus ens va anar molt més bé que al principi quan tothom anava pel seu compte. El camí és reforçar allò que ens uneix. I vull una Catalunya que jugui en aquest espai, que exerceixi tota la seva influència, que torni a liderar econòmicament Espanya, com un país amb moltes oportunitats. Això d’Escòcia reforça que les coses van per aquí.
El PNB ha plantejat una reforma de l’Estatut Basc. Això seria una opció per a Catalunya?
Ara ens hem de concentrar en generar prosperitat, com atraure inversions i talent, com protegir els ciutadans, i com modernitzem la nostra administració pública, que molts cops és més un fre que un estímul.
En l’àmbit de les eleccions municipals, com encara el PSC la contesa?
Les eleccions les afrontem amb voluntat de servei a Catalunya i molta il·lusió. Estem treballant per tenir bones candidatures sòlides, creient que podrem presentar-nos amb un nombre superior de candidats que el 2019. Podem presentar un bon balanç de feina feta, i tenim uns plantejaments il·lusionants pels propers quatre anys. A Barcelona estem convençuts que s’ha d’obrir un temps nou, que s’ha de posar punt i final a una etapa i obrir-ne una de nova. El nostre candidat, Jaume Collboni, està en condicions d’obtenir un suport clar de la ciutadania per liderar aquesta nova etapa.
"Xavier Trias i Ada Colau no són els alcaldes que han deixat el millor record de Catalunya"
S’ha de posar punt i final a l’etapa d’Ada Colau?
Sí, s’ha d’obrir un nou temps a Barcelona. S’ha de tornar a donar protagonisme a la ciutat, permetre que la ciutat alliberi les seves energies i que creixi. Hem demostrat durant molts anys que som capaços de fer això, d’estimular allò millor que té Barcelona. Mirant el futur, podem proporcionar l’energia, les idees, les capacitats, els equips humans, i el lideratge del senyor Collboni per fer aquest salt endavant.
Xavier Trias pot ajudar?
El senyor Trias va tenir l’oportunitat, va ser quatre anys alcalde. És un moment de futur, de mirar endavant. Ell i la senyora Colau no són els alcaldes que han deixat el millor record de Barcelona, s’ha d’obrir un temps nou i mirar endavant. El PSC ho podem fer molt bé.
Ja per acabar, com valora la decisió del Govern de nomenar David Poudevida com a director general de la Fira 2000 sense el suport de la resta d’institucions?
És una qüestió que m’ha estranyat molt i que m’ha disgustat i desagradat. Correspon el nomenament a la Generalitat, però és un àmbit on hi havia sempre una tradició de consensuar, i trencar això no entenc per què s’ha fet. Des de l’àmbit parlamentari impulsarem iniciatives per saber qui hi ha darrere d’aquesta decisió desencertada, especialment quan hi havia una valoració positiva de qui era director general fins ara. No entenc per què ha d’haver-hi aquesta visió tan estreta.
