Queden trenta-dos dies per a les eleccions generals. I no passarà una sola d'aquestes jornades sense que els socialistes siguin assenyalats com a sospitosos d'acabar pactant amb Ciutadans per seguir governant Espanya. A Catalunya ja hi ha com a mínim tres partits -ERC, els comuns i JxCat- que han decidit apuntalar la campanya presentant-se com l'alternativa a aquesta aliança PSOE-Cs que donen per feta. La pregunta serà una constant. I malgrat que els incomoda la insistència, de moment la resposta de les primeres espases socialistes no resol la incògnita, al contrari. De fet, fins que tinguin els resultats a la mà no semblen disposats a aclarir-ho, perquè no volen haver-se d'empassar les paraules ni ser-ne esclaus, com li va passar a Rivera quan deia que no faria Rajoy president. 

Els socialistes centraran la campanya a situar l'electorat en la dicotomia d'haver d'escollir entre un govern a l'andalusa de dretes i de confrontació (PP, Cs i VOX) o un de diàleg i progressista, encapçalat per Pedro Sánchez. El que eviten i evitaran concretar és explicar govern de Sánchez amb qui. L'argument que esgrimeixen és que surten a guanyar, que parlaran amb tothom, que aspiren a tenir tan bons resultats que no hagin de dependre de ningú i que prioritzaran aliances d'esquerres. Però ni en les millors enquestes surten els números. 

Partint de la base que cada vegada més cal agafar-los amb pinces, l'últim sondeig, el que va publicar El País aquest cap de setmana, dispara el PSOE als 122 escons (46 més que els que tenen ara) i calculadora en mà, deixa només dues sortides a Pedro Sánchez: sumar la majoria absoluta amb Ciutadans o amb el famós "govern Frankenstein" de la moció de censura, que agruparia Podemos i els independentistes. La pregunta és: si no s'arriba a la majoria absoluta només amb els de Pablo Iglesias, optaran per l'independentisme i les seves condicions o negociaran amb Albert Rivera? L'únic que hi ha respost és la mà dreta de Sànchez, José Luís Ábalos: "Cs és preferible als independentistes". Al PSC defugen aquesta aliança, però no hi tanquen la porta del tot. De moment s'agafen a que el líder de Ciutadans els ha vetat públicament, però amb la investidura de Rajoy va quedar comprovat que el partit taronja no té problemes amb desdir-se de segons quines promeses. 

L'actual president espanyol ja ha explorat enteses a totes dues bandes. L'any 2015 va provar de ser investit després de signar un acord amb Albert Rivera, però a diferència del que apunten ara les enquestes, sols no sumaven prou. No fa ni un any, l'acord que va dur Pedro Sánchez a la Moncloa va ser en sentit contrari, amb Iglesias, ERC, PDeCAT i el PNB. Aquesta versatilitat dels socialistes a l'hora de teixir aliances és munició per als rivals. Els seus antics aliats del 155, PP i Cs, els visualitzen abraçats al "separatisme". I Podemos, els comuns i els independentistes preveuen que s'entregaran a Cs. 

L'equilibri de pescar vots de comuns i Cs a la vegada

El PSC no guanya unes eleccions generals a Catalunya des de fa 11 anys. Va ser el 2008, quan amb Carme Chacón van obtenir el millor resultat de la història, amb 25 diputats. Ara en conserven només 7. Per primera vegada, després d'aquesta travessia pel desert, els socialistes catalans es veuen amb opcions de quedar primers. Així ho perceben també els seus adversaris. D'aquí que focalitzin les crítiques en el PSC fins al punt que ERC ha recuperat un vell eslògan de campanya dels socialistes catalans -precisament el que els va dur a l'aclaparadora victòria de 2008- per atacar-los. Es tracta del famós "Si tu no hi vas, ells hi tornen". Els republicans l'utilitzen ara per advertir de l'amenaça que el PSOE torni a entendre's amb PP i Cs. No cal dir que a la nova seu del PSC estan que trinen amb Esquerra. 

En qualsevol cas, l'estratègia de la llista que lidera la ministra Meritxell Batet serà pescar vots sobretot dels comuns, que amb Xavier Domènech havien guanyat les dues últimes eleccions generals a Catalunya. En aquest sentit, la crida al vot útil serà l'eina més eficaç. Ara bé, el PSC sap també que el fet que ara l'independentisme no tingui una estratègia definida que faci preveure una desconnexió imminent d'Espanya pot neutralitzar l'efecte Ciutadans. Més quan els d'Arrimadas han protagonitzat episodis excèntrics i erràtics en relació al procés. Precisament si volen seduir el seu electorat no poden tenir un discurs massa agressiu amb Cs ni donar a entendre que no estan disposats a pactar-hi.

Fa anys que la fórmula està més que demostrada: sense triomfar a Catalunya, el PSOE no pot vèncer a Espanya. La indefinició en els pactes pot ser una arma de doble fil. El desenllaç, d'aquí a un mes...i dos dies.