Els diaris de Barcelona ofereixen aquest dimecres diversitat d’aventures a l’entorn de La Foto de la trobada entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el rei Felip VI. Ha estat una trobada breu i freda, al marge del protocol, però la Casa Reial ha estat hàbil i La Foto fa via a totes les portades. La Vanguardia es limita als fets nets i crus i va al gra, sense valorar la trobada poc ni molt. Ho atribueix indirectament al desig del president d’estar a prop del president coreà i no pas a cap “desgel” ni a la “pressió” dels empresaris, com fa la premsa de Madrid (ho veuràs als paràgrafs de sota). A més a més, tria el fotograma on Aragonès i Felip Vi es miren, el President amb les mans agafades, senyal que no vol més contacte que el visual. El Periódico dóna tot el mèrit al Cercle d’Economia —el relat clàssic de l’oportuna, benèfica i salvadora mediació dels empresaris, etcètera. L’Ara ho presenta com l’esforç del govern espanyol per “reconnectar el rei amb Catalunya” —i és el que sap fer quedar millor a Aragonès. Aquesta narrativa és més prudent que la del “desgel” que amb tant d’entusiasme ven El País. A El Punt Avui el tema és un altre, més local: els “equilibris” del Govern amb la visita reial, cosa que traspua una certa desaprovació o reticència.
Les portades de fantasia són les de Madrid. Cada diari ha afegit a La Foto la literatura i el brilli-brilli de què ha estat capaç en funció dels seus desitjos, imaginació i/o mala bava. Alguns s’han disparat a fabular per donar a l’esdeveniment un volum i una solemnitat tan fora de lloc que fa riure. Qui en fa un recompte més estrafet és, sorpresa, El País, gairebé transvestit en l’Hola! Diu que Aragonès “va participar ahir amb el rei Felip VI en un acte amb empresaris” (això és com anomenar cimera al passeig de Sánchez i Biden), i que és “un primer pas en el desgel de les relacions entre la Generalitat i la monarquia, trencades en la presidència de Quim Torra”. Si repasses els vídeos i fotos del moment estaràs d’acord que una presentació tan rosada més aviat manifesta els desitjos del diari que no pas informa. La foto que fa servir és la més formal i avorrida de totes —però és la que reforça el seu relat que president i rei van anar plegats a l’acte.
L’ABC i La Razón sembla que es van posar d’acord. Al voltant de La Foto, ambdós fabriquen la narrativa que els empresaris van obligar el president a trobar-se amb el Rei. En la seva imaginació, l’esdeveniment apareix com l’escena de La Rendición de Breda, el famós quadre de Velázquez conegut com Las Lanzas. Certament, aquest relat explicaria la confusió i el misteri sobre l’estar i no estar del Govern en la visita de Felip VI a Barcelona —però no la realitat. En fi, l’oportunitat de presentar la trobada com una rendició era massa forta per a dos diaris que entenen la política com una guerra a mort on només un pot quedar viu. Si més no, pel que fa al Trio de la Benzina, La Foto té una contrapartida: evita que hagin publicat la imatge de la crema del retrat gegant del Rei organitzada per l’Assemblea Nacional. Val a dir que La Razón s’ha estimat més promoure una altra història de terror i d'imaginació, com és l’informe de la Guàrdia Civil que acusa els CDR de “grup amb finalitats terroristes”. El circumloqui es fa servir perquè no sigui dit que els acusen directament de terroristes, però és senyal que els investigadors del cos paramilitar no n’estan segurs. O ets terrorista o no ho ets. La resta és fum i miralls.
El Mundo, com sempre, presenta les coses amb més mala bava —la portada retrata el caràcter del diari de cap a peus. En el mateix bloc barreja La Foto, la novel·la dels CDR (ves per on, anys després, han descobert que “tenien per objectiu Casado”) i la decisió de jutjar Jordi Pujol i fills. Quina relació hi ha entre aquestes tres històries, que van en el mateix pack informatiu? Doncs és la seva manera de presentar Catalunya o l’independentisme —els accessos freqüents de catalanofòbia que pateix el diari fan difícil saber exactament què: ja no saps quan ho és i quan no ho és. A més, el fotograma que ha triat és el més còmic de la sèrie perquè Aragonès, Felip VI i el president de Corea miren en direccions diferents, que és com el moment més no-trobada de la trobada. Què deu haver entès Moon Jae-in? Aquesta és LA història. Llàstima que cap diari en parli.
