La sentència de l’Audiència Nacional que absol el major Trapero, la intendent Laplana i la cúpula d’Interior es pot llegir també com una condemna als diaris de Madrid (i de Barcelona) que van donar per bo i sant el relat que criminalitzava els quatre absolts, relat fabricat per la Fiscalia sobre els atestats de la Guàrdia Civil. Van començar creient certa la rebel·lió, van saltar a sedició amb opció a desobediència i han acabat en no res, sempre que la sala d’Apel·lacions de l’Audiència o el Tribunal Suprem del magistrat Manuel Marchena —un altre que també queda retratat— no canviï la cosa en apel·lació.

Aquests anys s’han publicat títols a tota portada com Los Mossos detallan el plan de Trapero para no impedir el 1-O o bé Trapero facilitó “información crucial” para frenar la acción del Estado el 1-O (El Mundo, 29.11.2017 i 16.09.2018). El Periódico, aquest mateix dia, va publicar el sumari de l’1-O —bona exclusiva— i en va destacar agressivament les parts més crues contra els Mossos. Era tot un posar-se per barret la presumpció d’innocència i per samarreta la narració del tàndem Fiscalia/Benemèrita. Encara el 20 de gener d’aquest any, l’ABC obria a tota portada El brazo policial del 1-O, al banquillo, fent servir una gramàtica peculiar (al, com qui ho desitja, i no en el, com qui ho explica) que delata les seves intencions i la seguretat (o les ganes) que tenien en la culpabilitat de Trapero i companyia. Això és només un tastet. La llista de nyaps periodístics és tan llarga que avui no tindries temps de llegir res més. És el Periodisme d’Estat™.

Els atestats que van convèncer als diaris no han convençut però a l’Audiència Nacional, excepte a la magistrada Concepción Espejel (Querida Concha), que va saltar a la fama en ser una dels dos jutges separats del cas Gürtel per haver perdut l’aparença d’imparcialitat, a causa de la seva proximitat al PP. (L’altre és Enrique López, ara conseller de Justícia al Madrid d’Isabel Díaz Ayuso i home fort del govern regional).

Aquests atestats són, si fa no fa, els mateixos que van servir per construir les acusacions de rebel·lió, primer, i sedició i malversació després, en la vista seguida al Suprem contra els polítics independentistes ara empresonats. També van servir per fer moltes portades. Al judici de l’Audiència Nacional però, suposades proves inqüestionables i decisives s'han anat en fum només pel fet de traduir-les correctament del català, per esmentar un famós cas. És a dir que, juntament amb els diaris, també queden retratats el cap de la repressió de l’1-O i acusador en cap dels Mossos, el coronel Diego Pérez de los Cobos, i el cap de la, ehem, investigació i redactor dels atestats, el tinent coronel Daniel Baena.

Per tot plegat, no resulta tan cridanera avui l’absència a les portades de Madrid de la sentència de l’Audiència Nacional. Tampoc és estranya: les portades també van fer el buit a la vista, potser perquè a mesura que els responsables de la repressió policíaca de l’1-O passaven per la trituradora de l’advocada Olga Tubau i la resta de la defensa, portades i títols com els esmentats a sobre en sortien fets carn picada, juntament amb acusacions i els acusadors. Com la famosa “reunió secreta” entre Trapero i Puigdemont. Altres pretesos fets i documents clau —la Moleskine, els papers de la incineradora, etcètera, etcètera—, han resultat ser només un “plantejament teòric” dels investigadors de la Guàrdia Civil, fantasies que mai no han pogut provar i que els diaris creien.

Tal vegada per aquests motius, cap portada madrilenya no se’n fa gaire ressò, de l’absolució de Trapero i companyia. Que després de tantes portades arribi ara l’Audiència Nacional a desmuntar-los la paradeta no els deu fer gaire gràcia, als diaris. A més a més és clar, de la mandra que fa reconèixer que van prendre partit encara que aquella investigació, ara es veu, era de pa sucat amb oli, potser tant com la seva, diguem-ne, “informació”.

EP

EM

ABC

LR

LV

EPC

EPA

ARA