L'Audiència Nacional ha absolt el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, segons han avançat diversos mitjans entre els quals hi ha la SER i RAC1. El tribunal també hauria absolt la intendent Teresa Laplana, l'ex-secretari general d'Interior Cèsar Puig i l'ex-director general de la Policia Pere Soler. La sentència es lliurarà a totes les parts demà. De fet, s'havia citat els procuradors per a les 9.30 hores, però diversos mitjans des de Madrid han filtrat la resolució del tribunal.

Segons aquests mitjans, la sentència absolutòria compta amb el suport de dos dels magistrats, Ramón Sáez Valcárcel i Francisco Javier Vieira, mentre que hi ha un vot particular contrari de la presidenta de la sala penal, Concepción Espejel. Espejel s'ha quedat sola intentant condemnar la cúpula d'Interior.

En el cas de Trapero i Laplana, el tribunal ha descartat totes les hipòtesis de la Fiscalia, fins i tot el camí del mig, que va posar sobre la taula el delicte de desobediència per evitar la presó però no deixar-lo impune.

Tot el procés contra Trapero s'ha instruït per un delicte de rebel·lió. La Fiscalia, però, va demanar en la part final del judici 10 anys de presó i 10 d'inhabilitació per un delicte de sedició, tot i que va obrir la porta a una condemna per desobediència, sense presó, en el cas que no quedés provat el delicte de sedició. La defensa sempre ha demanat l'absolució perquè Josep Lluís Trapero, com a cap dels Mossos, es va acollir a la llei a l'hora d'actuar, tant el 20 de setembre del 2017 en les concentracions durant els escorcolls de la Guàrdia Civil davant la seu del Departament d'Economia, com en la votació del referèndum de l'1-O.

De la rebel·lió a l'absolució

La Fiscalia sempre ha mantingut que el 20 de setembre, a la Conselleria d'Economia, Josep Lluís Trapero i Teresa Laplana "van cooperar de manera decisiva, conscient i intencionada amb les finalitats perseguides per les institucions catalanes" i "impedint el desenvolupament de la diligència judicial en les condicions legals exigides per l'ordenament jurídic". 

Tot i el testimoni del major dels Mossos durant el judici, el ministeri públic també ha mantingut que "les condicions imposades per Jordi Sànchez a la comissió judicial durant aquella jornada van ser totalment assumides per l'acusat Josep Lluís Trapero, que en la seva conscient inactivitat, va evitar posar fi al greu problema d'ordre públic que s'estava produint i que impedia l'activitat normal de la comissió judicial". 

Sobre l'1-O, els fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira no han abandonat mai la tesi que els acusats Pere Soler, en aquell moment director general de la Policia, César Puig, secretari general d'Interior, i el mateix Trapero van tenir una "estratègia conjunta" i que "no només van ometre tota actuació per evitar el referèndum, sinó que van contribuir de forma decisiva al fet que el cos dels Mossos d'Esquadra es posés al servei del pla secessionista. 

La Fiscalia va qualificar d'"actuació merament formal" les 4.469 actes que es van aixecar en els punts de votació l'1 d'octubre i va mantenir que van desobeir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè no van precintar els locals ni van fer cap advertència als qui ja els estaven ocupant.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat