El senyal més clar que un púgil està grogui, a punt de ser noquejat, és que no pot mantenir les mans aixecades a l'altura de la cara. És l’estat en què les portades d’avui deixen el govern espanyol. S’aguanta dret per un pèl després de la pallissa que rep avui tant dels diaris d’estil més copejador (El Mundo, La Razón…), com dels que practiquen una boxa més tècnica (La Vanguardia, El País…). Només s’estalvia els cops de l’ABC, un dia més a la lluna de València, perdut en la fantasia monàrquica, i d’El Punt Avui i El Periódico, que peguen amb punys tous.
És significatiu que Sánchez hagi perdut fins i tot La Vanguardia i El País, diaris que fins ara, ni que sigui a contracor, han fet la cadireta al govern espanyol.
No hi ha racó de la gestió de la pandèmia on Pedro Sánchez no rebi. La Vanguardia i El País fan d’altaveu a la “inquietud” i “alarma” dels diners, i a les crítiques al “corró” governamental d’autonomies i partits, inclosos els que van votar la investidura. El Mundo dona preferència a la desesperació de pimes i autònoms. La Razón fa parlar els juristes, neguitosos pels desperfectes causats per l’estat d’alarma als drets i llibertats de la gent. L’Ara, més genèric, es fa ressò del desconcert general davant la pila d’incògnites sense resoldre. En són víctimes tot i tothom.
És una carnisseria despietada en primera pàgina. El govern de coalició PSOE-Podemos va tenir ahir oportunitat d’explicar-se a la sessió de control del Congrés. Ni un dels seus arguments fa forat a les portades, ni tan sols la cançó del “vam entrar-hi junts i en sortirem junts” que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va entonar ahir a la cambra i que tan bon servei va prestar a l’hora de declarar l’estat d’alarma i arrabassar competències a les comunitats autònomes i els seus parlaments.
Una unanimitat tan gran entre diaris de línies editorials tan diferents i sensibilitats tan diverses no és garantia de res, però és senyal i queixa que es governa contra tot i tothom. Potser les portades d’avui són flor d’un dia i el púgil Sánchez pot recuperar-se. Potser només són el preludi d’assalts encara més durs. Aviam.
