Amb tota la solemnitat, des de la sala de premsa de La Moncloa, Pedro Sánchez va presentar ahir el seu Pla de transició cap a una nova normalitat. Va arribar sis setmanes després de decretar l'estat d'alarma, posant una mica de llum a la foscor que ha deixat el coronavirus a Espanya. Paradoxalment, però, és ara quan arriba la tempesta pel govern espanyol, que suarà més per tirar endavant els seus plans de desescalada. Sis setmanes de gestió de la pandèmia li han fet guanyar no pocs recels i desconfiances, fins i tot entre els seus propis col·legues de partit. Avui no té ni assegurada la majoria parlamentària. Durant les pròximes setmanes caldrà recuperar els pactòmetres abandonats després del debat d'investidura del passat gener.
I això que el govern espanyol va arrencar aquest període excepcional, el de l'estat d'alarma, amb una majoria excepcional al Congrés dels Diputats. La primera votació que se'n va fer, la de la primera pròrroga, va assolir fins a 321 vots a favor i cap en contra. Però Sánchez ha anat perdent llençols a cada bugada, cada dues setmanes, després de diferents cops de volant, rectificacions i improvisacions. En la segona pròrroga ja van ser 270 a favor i 54 en contra. I en la tercera ampliació, 269 a favor i 60 en contra (on hi havia Vox, JxCat i la CUP). I falta veure què passarà en la quarta, que ja ha confirmat que demanarà. L'estat d'alarma continuarà sent necessari per a la desescalada.
Per començar, els seus socis l'avisen que s'han acabat els xecs en blanc, que després ha aprofitat per centralitzar competències i ni tan sols escoltar les seves demandes. Aquest dilluns, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, avisava el govern espanyol que, si no retorna les competències a Catalunya, el seu partit "no tornarà a facilitar" cap nova pròrroga i hi votarà en contra. Un avís a navegants que avui ha reiterat Gabriel Rufián, recordant que "els 180 diputats" estan en perill. "Quant els importa la legislatura? ¿Els importa molt, els importa poc, són conscients que l'alternativa a no dialogar, a no informar, a no entendre's amb nosaltres és Torquemada, Abascal i els seus col·legues?", preguntava.
El PNB també ha expressat els seus recels cap al govern espanyol durant les últimes setmanes, després que s’hagin adoptat decisions quan hores abans els havien informat del contrari des de La Moncloa. El pla de desescalada, com per a la resta, ha estat la cirereta d’aquest pastís. Els jeltzales retreuen que tot es decideixi des de Madrid, sense que els governs autonòmics assumeixin “ni una sola funció” en el desconfinament. Els nacionalistes bascos veuen un “error” que no es permeti a les administracions més properes “adaptar la situació a les particularitats de cada territori”. En la línia dels independentistes catalans, encara més incomprensible veuen l’antiquada divisió provincial per a la desescalada.
Justament el debat al voltant de la província ha estat el millor termòmetre de l'estat fràgil dels suports del govern Sánchez-Iglesias, també a nivell institucional. Les crítiques li han plogut de tot arreu, l'estupefacció ha arribat a tots els partits, fins i tot al PSOE. El president socialista Ximo Puig ja treballava en la seva pròpia divisió, que passava pels 25 departaments de salut del País Valencià, i no per les tres províncies. El mateix Puig ha sortit avui per a dir que "el marc provincial no és l'adequat". Els mateixos retrets han arribat de comunitats independentistes (Catalunya), nacionalistes (País Basc) o populars (Galícia i Andalusia). No hi veuen ni caps ni peus.
I és que Sánchez va perdent la confiança dels seus socis d'investidura, però també el de l'oposició de la dreta, que fins avui li ha aprovat gairebé tot al Congrés dels Diputats sense demanar gaire a canvi. Però el pla de desescalada, que han conegut també pels mitjans i que no han acabat d'entendre, ha estat la gota que ha fet vessar el got. La sessió de control d'aquest dimecres ha fet evident que La Moncloa i Gènova són cada cop més lluny, amb un Pablo Casado acusant el president espanyol de "fer el ridícul". Però també comença a notar-se certa distància amb el neocentrista Ciutadans, que malgrat la mà estesa reconeix que Sánchez "no dona la talla". Caldrà veure si això es tradueix en una retirada del suport, que ara per ara no garanteixen.
Seguim l'última hora sobre el coronavirus i les seves afectacions a Catalunya, Espanya i el món