La manifestació d’ahir sí que sí. Va ser una manifestació de gent que “s’ha decidit a ser lliure” (ABC), que “s’ha tret de sobre els complexos” (El País), “festiva” (El Mundo) i “pacífica” (La Razón). Un esdeveniment d’aquesta magnitud s’ha guanyat, sí senyor, la fotografia de portada, i també s'estalvia les comparacions de les xifres d’assistència, sempre odioses i sovint enganyoses, amb convocatòries anteriors. Certament, la desfilada unionista (o constitucionalista) per Barcelona va ser el fet del dia i aquestes portades madrilenyes són justes amb l’esdeveniment.

La cosa és que dissabte es va celebrar una altra manifestació, de signe contrari, amb cinc vegades més participació, igual de festiva i pacífica. Va ser tractada, però, de forma contrària a la de diumenge. Més que tractada, atacada. Se sap que la manifestació de dissabte, la indepe, no agradava a aquests diaris i van decidir amagar-la o, pitjor encara, fer-ne un sol afer amb els aldarulls de la nit a la via Laietana, explicant-los com la continuïtat natural de la concentració del carrer Marina.

Si aquests diaris haguessin aplicat a la mani de dissabte els mateixos criteris informatius que a la d’ahir —sense necessitat de posar-hi el mateix entusiasme, només amb rigorosa imparcialitat—, els hauria mancat paper per posar-la en portada.

En fi. Queda l’esperança que si ho han sabut i volgut fer bé un dia, avui, ho poden fer bé d’altres. La gent més dolenta, però, potser no és tan considerada, i pot pensar que aquests diaris estan esbiaixats i han acomodat sense vergonya el periodisme a les seves preferències polítiques, perquè es miren uns manifestants i la seva causa amb carinyo i els altres amb inquina. Certament, de proves no els en manquen. Només cal comparar les primeres pàgines de diumenge amb les d’avui.

Qui prova de sortir-se’n amb més garbo és El Periódico, encara que se li veu molt la llauna. Al titular diu que “el rebuig al procés també omple el carrer”. La gràcia és el “també” amb el que volen assenyalar, amb un deix d’alleujament, que hi va haver un empat entre manifestacions en el partit al carrer entre indepes i unionistes. Una manifestació a una. Té al seu favor que, com altres diaris de Barcelona, destaca les xifres d’assistència, cosa que els col·legues madrilenys tenen cura d’amagar tant com poden. Fins i tot El País: has de llegir 20 línies de la lletra petita per saber quanta gent va aplegar la mani d’ahir. La Razón ho diu al peu de foto. L’ABC i El Mundo ni ho esmenten. És de periodisme elemental informar d’aquesta dada —bé que ho feien ahir—, així que és just sospitar que aquests diaris van fer l’esforç deliberat d’ocultar-la en fer la portada.

Una manifestació com aquesta és fàcil de cobrir. Posats a sospitar, tampoc és estrany pensar que potser es comporten amb la mateixa parcialitat quan toquen altres informacions més complexes relacionades amb el conflicte català (o espanyol). Deu ser la crisi de la premsa.

EP

EM

ABC

LR

EPC

LV

ARA

EPA

Cara ulls tancats (Christian Supik)
Quioscos & Pantalles Portades que no hi volen veure Antoni Maria Piqué