Qui hauria dit fa una setmana, quan Catalunya reflexionava què votaria el 14-F, que les conseqüències de l’empresonament del raper Pablo Hasél robaria el protagonisme a les negociacions per formar el Govern, deixant pas a un nou capítol de les desavinences a la si del govern espanyol i també a un nou capítol sobre la violència al carrer i els Mossos d’Esquadra. Així les portades que trobem avui al quiosc són un episodi més del divorci que ara ocupa ara Madrid, i del divorci que ocupa ara Catalunya.
La crisi que es viu a la Moncloa, per a satisfacció de les capçaleres de la dreta reaccionària de Madrid, ha viscut un capítol més amb la rèplica de Pedro Sánchez a Podemos condemnant la violència al carrer i recordant a Plablo Iglesias que “Espanya és una democràcia plena”. Tres dies, tres, ha trigat el president espanyol a parar els peus als podemites, es lamenta el trio de la benzina (com diu el mestre de les portades Toni Piqué) que segueix entestat a encolomar a la formació morada els aldarulls. En aquesta tessitura l’ABC assenyala “els delinqüents protegits per Podemos” com si es tractés d’un cartell policial d’aquells de Se busca delincuente peligroso, i acusa els de Pablo Iglesias, els socis de Sánchez, de defensar assassins, agressors i extremistes violents. Tot acompanyat d’una estrambòtica interpretació segons la qual el líder socialista està esperant a treure profit del desgast d’Iglesias i rendibilitzar el radicalisme. Delirant.
Abascal dispara contra Sánchez
Com delirant és l’entrevista al líder de l’extrema dreta espanyola Santiago Abascal a El Mundo, que entra de ple en el divorci monclovita de la mà de Vox. Un Abascal que s’ha volgut fotografiar sota l’estàtua de Blas de Lezo, l’heroi de l’Armada espanyola que va vèncer la britànica en una sonada batalla per la defensa de Cartagena d’Índies allà pel 1741. Doncs el de Vox, com si es tractés d'un almirall, menysté Iglesias i explica que ell apunta més amunt perquè el problema és Pedro Sánchez, que s’ha aliat amb els “terroristes que incendien els carrers”.
I per acabar de rematar-ho La Razón ens regala un títol equívoc, on per un moment pots pensar que s’han equivocat. “Podemos replica Sánchez: ‘Amb violència, no hi ha democràcia’”. Els de Maruhenda posem l’èmfasi en la crítica a la violència policial durant els aldarulls dels morats per col·locar-los al cantó dels subversius i no de l’ordre. Una crida a l’ordre és el que fa El País, que apunta com Sánchez ha corregit Iglesias, La Vanguàrdia va més enllà i parla de desautoritzar.
El malestar dels Mossos
I del divorci madrileny anem al que preocupa a Catalunya: el dels Mossos d’Esquadra i el Govern i les forces polítiques. Com passa cada vegada que hi ha protestes al carrer que acaben a l’actuació contundent dels Mossos s’obre de nou la polèmica, aquesta vegada agreujada pel greu incident que ha provocat la pèrdua d’un ull a una noia. Els diaris editats a Catalunya recullen avui el malestar que hi ha al cos policial per què consideren manca de suport polític, les crítiques a la seva actuació i les manifestacions per part de membres del Govern i de formacions com la CUP i Junts que qüestionen el model policial. I tot això en plena negociació del futur Govern. Dos divorcis servits en vuit portades.
