José Luis Rodríguez Zapatero s'ha declarat innocent aquest dimecres davant el jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama, que l'investiga pel cas Plus Ultra i per les joies valorades en 1,3 milions d'euros trobades al seu despatx. En total, se li imputen delictes d’organització criminal, tràfic d’influències, blanqueig de capitals, falsedat documental, contraban i frau fiscal. A preguntes del magistrat instructor i del seu advocat, el socialista ha negat haver exercit mai cap influència per afavorir l'aerolínia, que va rebre un rescat de 53 milions d'euros el 2021. Però no ha donat cap explicació sobre les joies; ha explicat que està recopilant documentació sobre aquesta fortuna. Després d'una compareixença de gairebé quatre hores, la Fiscalia ha demanat que se li retiri del passaport i, per tant, se li prohibeixi sortir de l'Estat espanyol, a més d'haver de comparèixer cada quinze dies en un jutjat. Les acusacions de PP i Ciutadans demanen el mateix; però Hazte Oír, Iustitia Europa, Vox i Liberum van més enllà i reclamen el seu empresonament preventiu.
Segons fonts presents a l'interrogatori, Zapatero ha assegurat que va conèixer el president de Plus Ultra, Julio Martínez Sola, el 2024, tres anys després del rescat, i que l'empresa de les seves filles, Whathefav, és completament funcional i que treballava de forma real i legal. De la mateixa manera, ha afirmat que cobrava de la consultora Análisis Relevante del seu amic Julio Martínez Martínez per encàrrecs professionals i verbals vertaders que cobrava a finals d'any, no pas com si es tractés d'una societat pantalla. També ha dit que ell no té res a veure amb la societat offshore de Dubai, que la investigació també situa com a part de l'entramat. Així, ha negat haver contactat mai amb cap funcionari de cara al rescat de Plus Ultra, ni tampoc amb directius de l'aerolínia.
Instants després d'haver acabat la seva declaració, Zapatero ha emès un comunicat en el qual afirma que ha romàs en silenci tot aquest temps per respecte al magistrat que l'investiga. "Ell era el primer que m'havia d'escoltar", però "en els pròxims dies aniré donant les explicacions oportunes", afirma l'expresident, que assegura no haver comès cap dels "greus delictes" que se li imputen. Assegura ser "decent i honrat" i promet "demostrar-ho amb transparència i confiança". "He presentat al tribunal una autorització universal voluntària perquè pugui constatar-se la inexistència de societats, diners, productes financers o qualsevol actiu amb titularitat meva directa o indirecta; confio plenament en la justícia, el més dolorós és saber que molta gent pot sentir-se defraudada si creu les coses que s'afirmen de mi", diu Zapatero en un comunicat en el qual assegura que "no decebrà" els ciutadans.
El cas Plus Ultra
El sumari del cas Zapatero, al qual ha tingut accés aquest diari, situa l’expresident com a líder d’una organització criminal dedicada a influir davant organismes públics per afavorir interessos empresarials a canvi de beneficis econòmics. El jutge considera que des de la seva oficina al carrer Ferraz de Madrid aprofitava els seus contactes d'alt nivell amb administracions espanyoles i estrangeres per obtenir decisions favorables per als seus clients.
Segons la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), el domicili de l’expresident hauria estat utilitzat com a espai de coordinació de les actuacions més sensibles de la trama. Malgrat aquestes sospites, el jutge va descartar autoritzar l'escorcoll de la casa, però sí del despatx. Aquella operació també va afectar les oficines de Whathefav, l’empresa de les seves filles; i altres societats relacionades amb el seu entorn, com Análisis Relevante, la principal societat investigada en el cas i propietat del seu amic Julio Martínez, també imputat. Els informes també atribueixen a Zapatero la condició de principal beneficiari de l’estructura investigada. En el marc de la investigació, l’Audiència Nacional va acordar el bloqueig dels comptes de l’expresident fins a un màxim de 490.780 euros.
Per rebre els fons il·lícits i donar-los aparença de legalitat, l'entramat va crear una estructura societària descrita pels propis investigats com una "boutique financera". S'utilitzaven empreses pantalla i instrumentals per emetre factures falses i signar contractes d'assessorament ficticis. Es calcula que Zapatero va acabar embutxacant-se dos milions d’euros.
Un dels presumptes clients d’aquesta trama és l’aerolínia Plus Ultra. La polèmica —sobretot perquè llavors situa totes les mirades sobre el govern espanyol— neix del rescat d’aquesta empresa durant la crisi econòmica derivada de la crisi sanitària del coronavirus. El rescat va ser de 53 milions d’euros i va ser concedit pel Consell de Ministres de Pedro Sánchez. L’informe subratlla el "lideratge no visible" de l'exlíder del PSOE en la trama. Els investigadors creuen que és "conseqüència d'una estratègia deliberada de desvinculació respecte de la seva xarxa organitzada".
Una col·lecció de joies valorada en 1,3 milions d’euros
En una interlocutòria, el jutge va imputar Zapatero i va ordenar escorcollar el seu despatx, al carrer Ferraz de Madrid, just al davant de la caserna general del PSOE. Els agents de la UDEF van trobar una caixa forta i, a dins, collarets, polseres, anells i arracades ornamentades amb diamants, robins i maragdes. El magistrat va ordenar un informe pericial de les joies, i ara s’ha confirmat que aquestes tenen un valor superior als 1,3 milions d’euros.
Davant d’això, el jutge ha decidit ara obrir una peça separada i imputar-lo també per contraban i delicte fiscal. L’instructor indica que la possessió de béns de luxe i l'absència de traçabilitat fiscal sobre la seva adquisició constitueix "un indici de l’existència d'una defraudació tributària rellevant". A més, apunta que la possible falta d'acreditació sobre l'adquisició de les joies podria facultar l'Agència Tributària per imputar un guany patrimonial no justificat a l'IRPF de Zapatero, resultant aplicable un tipus marginal al voltant del 46%. D'aquesta manera, afegeix, la inexistència de declaració o pagament de qualsevol d'aquests tributs permet inferir la possible existència d'una quota defraudada superior al llindar típic, que se situa en 120.000 euros.